Dimarts, 18 de Desembre de 2018

Viure la música, sentir un país

26 de Setembre de 2018, per António Barreto
  • Rodrigo Leão és l'autor de la música de la sèrie 'Portugal, um retrato social'

     

No sé si les cançons i les músiques de Rodrigo Leão són genuïnament portugueses. Tampoc crec que això sigui el més interessant. De fet, no se si hi ha un so portuguès arrelat en els costums i en la tradició. Però sí que crec que hi ha sons portuguesos. Persones grups i generacions s’apropien d’una música i amb el temps i l’hàbit se la fan seva. Ara bé, la música més banal es limita simplement a ser reproduïda, en canvi, la bona música genera identitat.

Em sembla que aquest és el cas de Rodrigo Leão, especialment pel que fa a les peces escollides per a aquests dos CD, Os Portugueses i Portugal, Um retrato social. Sovint s’escolten a la ràdio i a la televisió, en documentals, informatius,  promocions i fins i tot en anuncis publicitaris aquestes bandes sonores o acords i breus melodies que es reconeixen immediatament. Vida tão estranha, O Pastor, Gente diferente o As cidades actualment són de domini públic. I si al principi no eren portugueses s’hi han tornat. No és aquesta la major prova d'identitat i reconeixement? De fet, no serien portugueses si no hi encaixessin, si no hi hagués aquest encontre, com passa amb altres peces que en reclamen la identitat.

En la música que Rodrigo Leão va triar per aquest àlbum, hi ha una estranya malenconia feta de tendresa i anhel. Aquest va ser el llenguatge que Rodrigo Leão va utilitzar i que tan bé es va adaptar al país. L’origen va ser portuguès? No ho sé. Però sí que era portuguès en arribar. Per això els títols que va escollir per als àlbums són encertats. En certa manera, és la identitat portuguesa que deu alguna cosa a Rodrigo Leão. No serà aquest un tret especial de valor creatiu? No serà la millor manera d'interpretar la comunitat i de sentir la seva gent? Donar cos, so i melodia a alguna cosa que els seus contemporanis encara no senten, però que aviat es faran seva? Que encara no entenen, però que aviat comprendran?

És veritat que hi ha alguna cosa nostra en la seva Estranha forma de vida, que de seguida ens en fa recordar altres  ... Que Nós e os outros tradueix clarament la juxtaposició de diverses tradicions per recordar l'origen mestís dels portuguesos. Que a la melodia de A escola ens evoca la dolça inquietud d'aquesta institució. Que la ironia de O cafè dos imigrantes ens porta directament del poblet a París. Que a la foscor de Os Portugueses es combina, de forma magistral, la melodia serena amb el ritme sincopat... Aquí hi ha més malenconia que en el fado, però també hi ha més alegria que en el fado

A Rodrigo Leão i Portugal, Um retrato social m’hi lliguen llaços especials. Encara que no fos així el meu agraïment per aquesta música tan especial i tan propera a la nostra vida quotidiana seria el mateix, de gran admiració.

(Article del sociòleg i polític portuguès, António Barreto dedicat al treball discogràfic Os Portugueses. El disc suposa el rellançament d’una de les bandes sonores més interessants de Leão, que amb el títol Portugal, um retrato social, respon a una sèrie de televisió realitzada el 2007 per Joana Pontes i l’autor d’aquest article, António Barreto. Rodrigo Leão serà present el pròxim 15 de desembre, al Teatre Fortuny amb el seu espectacle Instrumental O Ensaio).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)