Cookie control
Dimecres, 16 d'Octubre de 2019

Doncs sí, Espanya té un problema (encara que no ho reconegui)

24 de Setembre de 2012, per Fidel Gangonells

Tres pinzellades:

1- Hipocresia

Manin les dretes o manin les esquerres, els governs de Madrid no han volgut reconèixer mai l'espoliació fiscal que pateix Catalunya. Des del Compromís de Casp el tractament de Castella/Espanya vers Catalunya ha tingut clares intencions colonialistes, magnificades, és clar, a partir del Decret de Nova Planta. Des d'aleshores, el tarannà dels diferents governs de l'estat espanyol ha mantingut la mateixa direcció, fins arribar a la situació actual d'ofec total de l'economia catalana.

Tan acostumats a rebre rèdits dels catalans materialitzats en el cobrament d'impostos que després, en una part molt significativa, no es concreten en inversions o serveis a casa nostra, han assumit aquesta realitat, aquest greuge, com una cosa natural i lògica, de manera que han fet créixer la sensació entre la població espanyola que els catalans ens queixem sense raó i que, fins i tot, se'ns afavoreix fiscalment. És clar que en aquesta tasca hi ha tingut un paper important una gran part dels mitjans de comunicació, tan poc objectius i tan tendenciosos.

Problema. Tot i no voler veure la realitat, saben que existeix i, és clar, aflora quan es planteja la nostra independència . ¿Què dirà el president d'Extremadura als extremenys quan la seva economia es deteriori, després d'haver proclamat la famosa frase: "Cataluña pide, Extremadura paga"? ¿Què dirà el senyor Arenas als andalusos si en el seu moment afirmava que l'Estatut de Catalunya els costaria 5.000 milions d'euros l'any? ¿O el senyor Rodríguez Ibarra que, entre altres coses ofensives, deia que Catalunya robava als extremenys? Altrament, ¿què diran els diaris que, en gran mesura, s'han apuntat a aquesta línia? ¿Com explicaran als seus lectors que la independència de Catalunya comporta que visquin una mica -o bastant- pitjor?

2- Boicot

A partir de les posicions tradicionals esmentades al punt anterior, ara han encetat la campanya de la por, tant des dels partits polítics -especialment des del PP- com des dels mateixos mitjans, i un dels argument més utilitzats és el de l'empobriment de Catalunya per efecte del boicot que hom faria als productes catalans. S'arriba a dir que Catalunya perdria fins a 22.000 milions d'euros -sovint fins i tot s'equipara venda a benefici-, que és aproximadament la diferència de la balança comercial (Catalunya, com sabem, ven per valor de 49.000 milions i compra per valor de 27.000); és a dir, suposen que l'intercanvi comercial desapareixeria absolutament, la qual cosa sembla inversemblant.

A més, amb el pas del temps les relacions comercials es tornarien a engrescar, sense cap mena de dubte. Pensem, d'altra banda, que moltes d'aquestes relacions tenen sovint connotacions familiars o d'amistat -conseqüència de la realitat social catalana-, per la qual cosa és impensable que se suspenguin totalment. Un altre aspecte a considerar en aquest punt és el major dinamisme de les empreses catalanes a l'hora d'exportar, amb la realitat fefaent de la basculació dels percentatges que, any rere any, enregistren notables avenços tot fent la nostra economia menys depenent de les vendes dins l'estat espanyol.

Problema. Un boicot total per ambdues parts (repeteixo, impensable) suposaria que Catalunya deixaria de vendre per valor de 49.000 milions d'euros i Espanya, 27.000 milions; bé, la pregunta és: ¿qui tindria el problema més gran: Catalunya, que podria atorgar incentius a les empreses en no ser espoliada, o Espanya, que deixaria de vendre una xifra també important i que, a més, veurà com es redueix l'ingrés d'impostos en una xifra propera als 20.000 milions anuals?

3- Decrement del PIB

Dins del discurs de la por, des de Madrid, polítics, periodistes i especialistes que diuen que disposen d'estudis molt acurats, asseguren que el PIB de Catalunya es reduiria entre un 20 i un 40% de l'actual. Això és, òbviament, una simple especulació, atès que ningú no sap a hores d'ara què seran capaces de fer les empreses catalanes.

Tanmateix, s'ha parlat molt poc o gens de l'impacte que la independència de Catalunya tindrà en el PIB espanyol; doncs bé, aquí sense especulacions: com a mínim el 19%; és a dir, com a mínim el percentatge que actualment hi aporta Catalunya.

Problema. Al marge d'altres càlculs a data d'avui impossibles de precisar -tot i que se'n puguin fer estimacions més o menys fiables-, la realitat és que Espanya tindrà una reducció en la producció de riquesa d'una cinquena part de l'actual; això, és clar, suposarà una pèrdua de posicions respecte d'altres països.

És evident que tot plegat és prou opinable, però ho és encara més, d'evident, que se nestà fent una lectura esbiaixada per tal de no admetre la realitat inqüestionable -d'avui i de sempre- dels fluxos fiscals i comercials entre Catalunya i Espanya: Miopia? Mala fe? Prepotència? Menyspreu? Desconsideració? Potser de tot una mica... Al capdavall, però, Espanya té un problema. El seu problema, és clar.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

reusenc v.2.0.  24 de Setembre de 2012

indignat 2.0.

Que sería de SI sin madrit. A quien cojones echaría la culpa de los ladrones e ineptos que tiene en su casa.

Xavier Guarque  24 de Setembre de 2012

Està ben clar

 Ara veuen que va de veritat i fan, i faran, el que calgui per evitar que els hi "voli" el 20% del PIB estatal. Aquest és el gran problema que veuen a venir. Ara volen "obrir portes al diàleg", i fins i tot "al federalisme", quan no fa ni dues setmanes li van tancar la porta als nasos al President Mas. Tots units no hem de deixar que ens tornin a enganyar !.

^``Ôbol  24 de Setembre de 2012

Doncs....

 ...sí, Espanay té un problema. Potser ja li. tocava