Cookie control
Dissabte, 04 d'Abril de 2020

Duquende: 'Això del flamenc pur et lliga molt'

31 de Desembre de 2013, per Tomás Sainz/ Julio Ponzoa
  • Duquende

    Cedida

  • Duquende, amb el guitarrista Chicuelo

    Cedida

Tomàs Sainz: Com li diu la gent, Juan o Rafael?

Bé, la gent em coneix com a Duquende, però les persones que em coneixen i els amics em diuen Juan.

TS: Per aquesta zona l’hem vist actuar, i a més, amb magnificència. Una vegada va ser, ni més ni menys que amb Paco de Lucia, a Aigüesverds, on va fer un concert extraordinari. 

Moltes gràcies. Amb Paco portem junts molts anys, i això ha estat una de les coses que hem fet junts, i la veritat és que va ser una experiència molt bonica. Recordo que va ser al costat d’un camp de golf, amb unes cases molt boniques i a l’aire lliure, preciós.

TS: Doncs això està molt a prop de Reus. I un altre concert grandiós que ha fet per aquí a prop, és a Salou. Em sembla que va ser previ al concert del 30è aniversari de la Leyenda del tiempo.

Aquest va ser amb Chicuelo, amb el meu grup, cantant el disc de Camarón de la Isla, La Leyenda del tiempo.

TS: Jo crec que va ser una preestrena, perquè ni a Barcelona crec, havien vist l’espectacle. 

Va ser un espectacle del qual vaig fer fa uns trenta o quaranta concerts.

TS: No està gravat això. No hi ha intenció de treure’l en disc o en vídeo?

Doncs es va parlar de gravar-ho, però al final no es va fer res, però hi ha coses gravades per Internet. Imagina’t recordar a Camarón i La Leyenda del tiempo, que van ser tan bonics i importants per al flamenc.

TS: A més unes versions molt bones i uns músics d’elit.

Julio Ponzoa: Jo em remuntaria a un temps abans, fins i tot. El vaig veure fa molts anys. He de dir que va ser el meu primer concert de flamenc, quan jo començava a aficionar-me a aquesta música, l’any 1994. Després va treure el disc amb Tomatito, a Barcelona va cantar al tablao Los Tarantos. Després el vaig veure a Cambrils, als anys 95 o 96. Va tocar en una petita ermita i vaig aconseguir que em signés el disc. Què sentia quan estava a l’estudi de gravació amb un personatge com Tomatito?

La veritat que han passat molts anys, eren el meus primers passos amb Manzanita, Tomatito, Carles Benavent..., per a mí això era imaginació, eren els grans, i jo m'apropava a ells, i que poguessin fixar-se en mi i en la meva manera de cantar. I així, poc a poc, gràcies a tots estic aquí.

JP: Va ser un disc que en el seu moment va tenir una gran acollida. No era un gran moment de produccions discogràfiques, i aquest va ser ben rebut.

Sí, és veritat que el disc de Tomatito va ser molt bonic, la gent el va acceptar molt bé, es va vendre bastant, com Samaruco també va ser un altra història. Produït per Isidro Sanlúcar, germà de Manolo, un disc que t’enganxava, no sabies si estava bé o malament, no sabia res d’aquest disc, era diferent, ni millor, ni pitjor, diferent. La veritat és que em va agradar.

TS: Molt original, bons acompanyants, Paco de Lucia i Juan Manuel Cañizares tocaven la guitarra en aquest disc. Som de la mena d'aficionats que accepten molt bé aquests treballs seus, tant el de Tomatito, com el Samaruco.

JP: És curiós també el fet  que tardés tant en editar després d’un disc de tan bona acollida com el de Tomatito. Perquè ha tardat gairebé 6 o 7 anys?

Doncs mira, t’ho puc dir clarament. He tardat molt perquè aquest disc em va donar de menjar durant molts anys, com uns vuit anys de concerts. Pel mànager quants mes concerts millor. La veritat és que en vuit anys hauria d’haver tret bastants discos, haver-me dedicat més a les discogràfiques, però bé, estic aquí encara. He fet un disc fa poc temps, el Rompecabezas, que és molt flamenc, i del qual n'estic molt content. I ara em passo a unes altres dimensions, coses de Leonard Cohen, Bob Dylan, Jackson Browne, gent que no té res a veure amb el flamenc. He agafat les cançons i les he fet a la meva manera. El disc està a punt de sortir.

TS: Un dels temes, de Leonard Cohen, Mi gitana, ja ha sortit editat.

Sí, va sortir en un homenatge que vam fer a Leonard Cohen, és el primer pas que faig fora del flamenc. Qualsevol música es bona per poder-la fer.

JP: Fins i tot el propi Leonard Cohen es va quedar entusiasmat d’escoltar-lo, i diu que sempre porta damunt un disc seu. És cert?   

He estat cantant a Xixon en un homenatge seu, i Cohen es trobava en el llotja de dalt i quan va escoltar la cançó Mi gitana, es va aixecar. Després la premsa va publicar fotos de Cohen plorant. Em va voler conèixer i va venir al camerí, em vaig fer fotos amb ell. És una excel·lent persona, és com un Paco de Lucia. Que jo commogui a Leonard, imagina’t!  

TS: Quina interpretació més bona ha fet d’aquesta cançó, que a més té un perfil autobiogràfic. Cohen va estar casat amb una gitana. Cohen és poeta i es compromet molt en les seves lletres. Fa poc va estar a Nova York i va actuar en el  Central Park.

Bé, et puc comunicar que fa uns dies vaig estar a casa del meu amic Miquel Barceló, el pintor, a Mallorca, i em va pintar, m’ha fet un quadre.

TS: Serà per la portada.

No ho sé, però si m’ho dóna millor.

JP: Ja porta tres obres de Miquel Barceló, ha pintat portades per Rancapino i Camaron, i ara el retrat de Duquende.

Bé, Barceló és aficionat al cant, és una bellíssima persona, ja fa 18 anys que el conec. He estat a casa seva, és amic meu, i estar amb ell i cantar en les seves festes per mi és molt important. I que pugui pintar una persona amb aquelles mans, imagina’t.

JP: Jo crec que ell també estarà satisfet de poder pintar a un cantaor que té un prestigi impressionant.

Miquel es així, li agrada el flamenc, era molt amic de Camarón, Rancapino i ara és també amic meu.

TS: Vostè, una mica, és l'hereu de Camaron, perquè ha heredat als seus músics, la forma... 

No, hereus no hi ha, només els reis hereden trons. Jo sóc Duquende, tinc la meva pròpia forma, tampoc van tenir hereus Caracol ni Mairena, no existeixen hereus, en el bon sentit de la paraula, deixebles podríem dir. Va ser un mirall, on un dia de la teva vida et vas mirar, jo vinc de l'arrel.

JP: Sí, la gent ja el coneix, ha fet pràcticament de tot. Recordo el fantàstic disc que va treure en directe, Qawwali Jondo, amb Miguel Poveda i el fantàstic Faiz Alí Faiz. Com es va trobar amb aquesta música, fusionant estils? Va ser difícil?  

No va ser gens difícil, a l’escoltar-los podia dir que aquest pal és tanguillo, doncs podia  barrejar el tanguillo flamenc amb els tanguillos que feien ells en el seu ritme. Els ritmes eren molt semblants, ens podíem entendre a través de la música i dels ritmes, i va ser molt divertit estar amb Miquel Poveda, cantava amb una veu preciosa i la gent embogia.  

TS: Va cantar també per Pakistan i a llocs on ell era conegut?

No, vam estar per França, vam fer bastants coses fora, Alemanya i també en el  Marroc, en el festival de Fes, que va ser també magnífic.

TS: Té alguns llocs que siguin talismà, països o escenaris on les actuacions li surtin brodades, i es guanyi el públic des del principi. 

Doncs mira, porto 18 anys treballant amb Paco de Lucia, hauré recorregut el món com unes vuit o deu vegades. Us puc dir una cosa, em recordo d’un teatre que mai oblidaré en la meva vida, el porto al cor. És el teatre Champs-Elysée de París. Quan em van cridar per cantar en aquest lloc i em van dir que era el primer cantaor que cantava amb aquest teatre, on hi va ballar Carmen Amaya, per mi això va ser un xoc, un lloc preciós. 

TS: Hi tornava cada any en aquest escenari.

Ho he fet en diverses vegades. Recordo coses molt bones, també ho vaig fer una vegada amb Tomatito.

TS: Aquest és el lloc que vostè considera el seu santuari, on li agrada actuar?

Sí, és un dels llocs on m’he quedat meravellat. També he estat aquí amb Paco de Lucia. Imagina’t els llocs on he estat i el teatres que he recorregut i he vist a través del mestre.

TS: Repassant la seva biografia, he trobat un disc en directe que té gravat en el Cirque d’Hivern de París amb Chicuelo. Arribem al 2012 amb Rompecabezas i aconsegueix que Pepe de Lucia li produeixi el disc.

Rompecabezas és el últim disc que he fet. El va produir Pepe de Lucia, i hi col·laboren molta gent, molt bona, com Paco de Lucia, Tomatito, Cañizares, El Niño de Pura, Josele...

TS: Li falta algun músic amb el qual no hagi tocat?

Crec que no, de petit la meva il·lusió era cantar amb Camarón i estar amb Paco. Faig el que puc, canto per plaer, perquè m’agrada.

TS: Hi ha guitarristes que li demanen que els acompanyi, com Vicente Amigo, que el va trucar perquè volia la seva veu en el seu disc Vivencias Imaginadas.

Imagina’t Vicente com toca, és un gran músic. Bé ara estic en una gravació de Pedro Abrunhosa, que estava fent un disc i es va obstinar que jo cantés amb ell. He col·laborat en un tema i la veritat és que estic molt content perquè ha estat preciós i una experiència molt bonica. No és música de flamenc, ell canta, és portugués. Estic fent coses que no m’imaginava que sortís del flamenc.

JP: Ha estat amb Anoushka Shankar.

Si, he estat col·laborant en el seu disc

JP: Però és un artista que porta el flamenc en la veu. Encara que fes coses que no siguin flamenc sempre sonaria flamenc, oi?

Ja saps, això de ser flamenc pur et lliga molt, tot i que sovint vulguis, no pots sortir-ne. No sé fer una altra cosa.

TS: Hi ha artistes del flamenc que quan no fan flamenc, efectivament sona diferent, però vostè ho porta dins, en la veu, i sempre sona a flamenc.

Jo canto des de petit, amb 4 anys ja cantava flamenc. És una cosa que es porta a la sang, és la meva manera de parlar, el meu llenguatge, jo canto millor que parlo.              

TS: Una de les coses que havia de doldre a l’ortodòxia flamenca en el seu moment és que naixés a Sabadell i fos català.

Tinc una solució per això. Quan em pregunten si soc català dic que sí i si em responen que el flamenc és andalús, i dic que sí, amb el permís de Carmen Amaya. I aquí s’acaba tot. Déu llança la llavor al món i tot neix on ha de néixer.  

TS: Vostè va tenir un detall molt català que va ser incloure rumba catalana en el disc Samaruco, la cançó La Telita. Això sí que ha pogut ser un sacrilegi, perquè altres cantaors catalans es limiten a Andalusia per buscar repertori, Chacón, Torres, etc. En canvi vostè va tenir aquest detall d'incloure cultura catalana en el seu disc, cosa que s'agraeix.

Porto molts anys recorrent el món amb Paco de Lucia , i sempre amb la meva bandera catalana pel món, de Sabadell i amb molt d’orgull de ser català. I que em considerin el millor i em cridi Paco, sent català, doncs per mi, millor.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital entrevista a Duquende

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics