Cookie control
Dissabte, 11 de Juliol de 2020

Aigües de Reus celebra el seu trentè aniversari

Un repàs històric a les fites dels darrers trenta anys

23 de Març de 2020, per Redacció
  • Manifestació en demanda d’aigua a Reus a final dels anys vuitanta

    Cedida

  • L'edifici d'Aigües de Reus

    Cedida

Aigües de Reus celebra aquest 2020 el seu trentè aniversari. La gestió de l’aigua a Reus sempre ha estat pública, amb una història que es remunta a molts segles enrere. Tot i això, va ser a principi de 1990 que el servei de l’aigua a la ciutat va passar a fer-se mitjançant una gestió pública en forma d’empresa mercantil. Mitjançant aquesta fórmula de gestió, la ciutat manté el control estratègic del servei. Els accionistes en són els ciutadans, i s’emfatitza la qualitat del servei enfront la rendibilitat econòmica.

El pas endavant d’ara fa trenta anys també ha implicat la modernització definitiva del servei, tot mantenint la titularitat i el control públic del sistema. L’empresa municipal s’encarrega de la gestió integral del servei, és a dir, de la captació d’aigua, el seu tractament, la seva distribució i la seva depuració.

Abans i després

Aquests darrers trenta anys han representat un abans i un després en la gestió integral de l’aigua a la ciutat. Cal no perdre de vista que, a final dels anys vuitanta, Reus va viure greus restriccions i que fins i tot va caldre recórrer a l’abastament mitjançant la portada d’aigua en trens i vaixells. Una situació que és història i, a dia d’avui, és absolutament inimaginable, tenint en compte que l’abastament d’aigua de la ciutat està plenament garantit. Per al seu abastament, Reus disposa de tres fonts principals: Aigua del mini transvasament de l’Ebre, gestionada pel Consorci d’Aigües de Tarragona (55%). Aigua del sistema Siurana-Riudecanyes, gestionada per la Comunitat de Regants (27%) i Recursos propis de pous i minats (17%).

Com afirma l’alcalde i president d’Aigües, Carles Pellicer, “avui dia, la diversificació de les fonts d’abastament permet garantir el servei en tot moment, encara que sorgissin incidents o imprevistos que inutilitzessin alguna de les fonts de subministrament. D’aquesta manera, la ciutat i el seu sistema d’aigua ha guanyat en resiliència”. D’altra banda, Noemí Llauradó, vicealcaldessa i consellera responsable d’Aigües de Reus, explica que: “Reus sempre ha aprofitat les seves aigües subterrànies, però ara ens hem marcat com a prioritat la millora d’aquestes captacions. I, alhora, també impulsem diverses obres que han de permetre la recuperació i un millor manteniment d’altres mines i aqüífers del terme municipal, actualment en desús, amb l’objectiu de potenciar el consum d’aigua de proximitat”.

La transformació del servei

Una altra dada que dóna testimoni del canvi experimentat pel servei al llarg d’aquests darrers trenta anys és la del número d’abonats. Si el 1990 eren 25.358 abonats, a dia d’avui en són gairebé el doble: 50.147 abonats. Tot plegat fa que el servei de l’aigua a Reus, avui dia, compti amb xifres que fan impressió. És el cas, per exemple, dels 350 kilòmetres de canonades d’abastament o de la capacitat de l’estació potabilitzadora, que pot tractar 30 mil metres cúbics cada dia.

Una cosa semblant passa amb la xarxa de sanejament, és a dir, la gestió del clavegueram i la depuració de les aigües. No és tan sols que la xarxa de sanejament sigui extensa (amb gairebé 300 kilòmetres de clavegueres), sinó que les inversions en el sistema de depuració han estat permanents. La depuradora ha estat ampliada i modernitzada, i l’exigència en els processos de tractament en consonància amb la major consciència ambiental per part de la societat. A dia d’avui, a l’Estació Depuradora de Reus (EDAR) es regenera i reutilitza al voltant de 600.000 m3 de l’aigua tractada. Una xifra que representa un 9% de l‘efluent de l’EDAR i equivalen al consum anual aproximat de 3.642 habitatges.

Economia circular

En conseqüència, Aigües de Reus fa anys que aplica principis de l’economia circular a la seva activitat quotidiana. La utilització de part de l’aigua depurada per al regadiu agrícola n’és un exemple. Però també ho és l’estalvi mitjançant la utilització d’aigua no potable però apta per a altres usos del tot quotidians, com és la neteja de carrers, reg d’horts urbans, compactació de terrenys, etc. O la destinació per a la jardineria i l’agricultura de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües.

Així mateix, el biogàs que es produeix en el procés de depuració s’aprofita per a la cogeneració d’energia elèctrica i per a l’escalfament del procés de digestió de la pròpia Estació depuradora.

Revolució tecnològica

Els darrers trenta anys també han significat una veritable revolució pel que fa a les possibilitats que ofereix la tecnologia. Per exemple, la monitorització de la xarxa de transport i distribució de l’aigua permet detectar les grans fuites de manera instantània i, alhora, s’hi pot intervenir immediatament mentre els operaris es desplacen a reparar l’avaria físicament.

Però la tecnologia també ha permès el sorgiment de mitjans que han canviat completament la comunicació amb la ciutadania i l’atenció als abonats. El portal electrònic d’Aigües de Reus, a dia d’avui, permet fer nombroses gestions des de casa, i rebre la factura de manera electrònica, tot evitant una despesa innecessària en paper. A més, Aigües de Reus ja ha instal·lat més de 20.000 comptadors electrònics en domicilis de diversos barris de la ciutat. La planificació municipal preveu que, en pocs anys, tots els domicilis de la ciutat tinguin instal·lada la telemesura. Aquests nous comptadors substitueixen els actuals i incorporen un sistema innovador de lectura a distància, que facilita a l’abonat el seu consum d’aigua en qualsevol moment.

Responsabilitat corporativa

Però els reptes són cada cop més grans. Avui dia, cal afrontar la governança de l’aigua tenint present que l’accés a l’aigua potable i a un sanejament adequat han estat declarats un dret humà per Nacions Unides. D’això se’n deriven conseqüències polítiques, legals i ètiques. En aquest sentit, Aigües de Reus concedeix anualment més de 2.000 ajuts socials a famílies de la ciutat, dels quals una gran part corresponen a abonats en risc de pobresa energètica.

Avui dia, però, els reptes de futur també són ambientals. L’escalfament del planeta ens obliga a prendre en consideració de forma seriosa la manera de fer-hi front. Així doncs, el pla d’inversions d’aquest 2020 preveu una important inversió en eficiència energètica. Una implantació d’energies renovables, que també han de permetre un major control tant de la petjada de carboni com de la petjada hídrica.

Tot plegat en el marc d’uns requeriments ambientals de la Unió Europea cada cop més exigents, i en consonància amb l’Agenda urbana de Catalunya, la legislació catalana i espanyola contra el canvi climàtics i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Uns objectius que ens conviden a minimitzar l’impacte al medi ambient i a fomentar inversions de valorització energètica que tinguin en compte el binomi aigua-energia.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

aigües de reus edifici reus reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics