-
Vista exterior de l'edifici de contenció del reactor de Vandellòs II.
ACN
L'Associació Nuclear Ascó-Vadellòs (ANAV) no descarta demanar una renovació de la llicència per a Ascó I i II i Vandellòs II que vagi més enllà del 2028 i 2029, els deu anys de vida útil que, en principi, els queden a les tres plantes. Vandellòs II ha de sol·licitar la renovació abans del 31 de març de 2019 però es desconeix per quant temps es demanarà. Com ha assegurat José Antonio Gago, director general d'ANAV, dependrà del contingut del Pla Integral d'Energia i Clima i de si fixa les dates de tancament de cada nuclear. Per altra banda, Gago ha explicat que estudien dos "hipòtesis" sobre l'origen de la fuita de radioactivitat als piezòmetres d'Ascó I, o un porus a la canonada de drenatge de l'edifici auxiliar, o un petit degoteig el algun canal de transferència de la piscina de combustible.
La renovació de la llicència de la nuclear Vandellòs II s'ha de demanar abans del 31 de març de 2019. La resposta haurà d'arribar abans del 24 de juliol de 2020, quan expira la llicència vigent, però els operadors de les nuclears catalanes encara no saben per quant temps es demanarà la renovació. "La xifra màgica" dels quaranta anys de vida útil que es va marcar per a les nuclears espanyoles pot allargar-se si, com ha apuntat el director general d'ANAV, José Antonio Gago, s'acaba optant per un tancament progressiu i esglaonat de les plantes a Catalunya i l'estat espanyol.
Que es tanqui Vandellòs II o les unitats Ascó I i II l'any 2027 –com es preveia amb les centrals catañanes-, dependrà del Pla Integral d'Energia i Clima. Malgrat encara no hi ha res oficial, el Pla podria recollir un "calendari orientatiu" per una clausura ordenada del parc nuclear. "No sabem si contindrà les dates exactes o els noms de cada central i quan s'aturaran", ha apuntat Gago. "Si es posa un data de tancament no es demanarà operar ni menys ni més, però si no es posa, poden ser més de 10 anys", ha afegit.
El director general d'ANAV ha recordat que serà complicat tancar totes les nuclears espanyoles en cinc anys, tenint en compte que expirarien entre 2024 i 2029 si no poden seguir operant més enllà dels quaranta anys d'activitat. Amb un pla "més prolongat", els operadors defensen que es podria seguir operant sempre que fos "rentable" i depenent de l'evolució del mercat de l'energia. Ara bé, Gago ha defensat que en un futur descarbonitzat, amb el transport electrificar i amb operacions de baixes emissions per aturar el canvi climàtic, l'energia nuclear ha de deixar de veure's com "l'enemic" per passar a ser una "aliada".
La fuita d'Ascó I
El director general d'ANAV ha reconegut que encara no s'ha resolt l'origen de la fuita de radioactivitat que es va detectar en diversos piezòmetres de la nuclear Ascó I. Segons ha apuntat, s'envien quinzenalment informes al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) però de moment hi ha dos hipòtesi probables sobre l'origen de les concentracions de radioactivitat. Per una banda podria haver-se filtrat pels porus d'una canonada de drenatge de la cota més inferior de l'edifici auxiliar de la planta, o bé pel degoteig en alguna acanaladora dels canals de transferència del sistema anti-fuites de la piscina de combustible gastat.
Gago ha assegurat que els nivells de radioactivitat, que eren "traces molt petites", "pràcticament ja no existeixen". "A la xarxa de piezòmetres totes les activitats són nul·les", ha dit. També ha descartat que hi hagi pogut haver alguna fuita cap a l'exterior de l'emplaçament nuclear. El complex, com ha descrit el director general d'ANAV, és "com si fos una banyera, rodejada per una capa impermeabilitzada que impedeix que res pugui migrar cap l'exterior, com demostren totes les mesures radiològiques que s'han fet fora de l'emplaçament".
