Dimarts, 19 de Març de 2024

Cent anys del reusenc Banc de Catalunya

24 de Maig de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • Fàbregas i Recasens S.R.C. posseïa una quantitat important d'accions del Banc de Reus

    Arxiu

Ara fa just 100 anys d'una gran aventura bancària que va néixer a Reus, i que va arribar a obrir 120 oficines a Catalunya, el nord del País Valencià i fins i tot a París. L'aventura de tres emprenedors amb estima per la ciutat i pel país que, en tan sols 11 anys, van ser capaços de convertir el Banc de Catalunya en el cinquè més important de l'estat i que, alhora, també va significar la llavor de multinacionals que encara operen en l'actualitat.

Del Banc de Reus al Banc de Catalunya

El 1920 va fer fallida el gran banc català de l'època, el Banc de Barcelona fundat al 1844. En aquestes circumstàncies, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens Mercadé van decidir fundar el Banc de Catalunya a partir d'una societat preexistent anomenada Fàbregas i Recasens SRC, i que tenia sota el seu control els Bancs de Tortosa, Tarragona i Reus. Fàbregas i Recasens SRC era una societat amb una llarga experiència en el sector industrial, fet que van aprofitar per orientar l'entitat bancària cap a aquest sector de negoci.

L'objectiu era traslladar l'èxit del seu model a tot l'Estat. Per aconseguir-ho, van comptar amb un sorprenent aliat, José Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda entre 1925 i 1930, sota la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta mena d'aliança els va permetre participar en la creació del Banco de Crédito Local i del Banco Exterior de España, el 1929. Però el Banc de Catalunya va anar més enllà i va ser un element essencial en la fundació les petrolieres CAMPSA (1927) i, especialment CEPSA (1929), de la qual el banc es convertiria en el gestor únic del moviment dinerari procedent de l’activitat petroliera espanyola.

L'hòlding reusenc i Calvo-Sotelo

Evarist Fàbregas va ser militant del Partit Federalista, el primer president del Foment Nacionalista Republicà i va arribar a ser alcalde de Reus per ERC, tot proclamant la Segona República a la nostra ciutat. Va ser tot un filantrop, en convertir el Centre de Lectura en un palau de cultura per tal que tots els reusencs tinguessin l'oportunitat de formar-se i prosperar. Avui en dia, podem veure un bust seu a les escales del Centre de Lectura i també podem contemplar el magnífic edifici en el qual va fixar la seva residència a Reus, l'edifici Fàbregas, situat a l'inici del raval de Santa Anna (tocant a la plaça de Catalunya).

Per la seva banda, Eduard Recasens va ser, de jove, redactor del setmanari anarquista 'La Alarma' i del periòdic 'El Foment'. D'ell va sortir la iniciativa de construir la primera refineria de petrolis estatal a l'illa de Tenerife. El seu germà Francesc també va tenir interès per les lletres i va ser un mecenes en l'intent de mantenir viva la cultura catalana durant el franquisme.

Els germans Recasens i l'Evarist Fàbregas eren d'origen humil, progressista i catalanista, res a veure amb el seu aliat a Madrid, José Calvo Sotelo, un corrupte molt poderós pertanyent a un llinatge de polítics del qual en destaca el seu nebot, Leopoldo Calvo Sotelo, escollit president del govern el 23 de febrer de 1981, tot coincidint amb el cop d'estat del tinent-coronel Tejero.

Calvo Sotelo va obtenir sucosos beneficis a costa dels tres reusencs, però amb l'arribada de la República va caure en desgràcia i va morir assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt el juliol de 1936, tot precipitant el cop d'estat del general Franco i l'inici de la Guerra Civil. També se li atribueix la famosa frase 'España, antes roja que rota'.

La fallida del Banc de Catalunya

Amb la creació del Banc de Catalunya, la societat Fàbregas i Recasens SRC pretenia impulsar una banca específicament catalana que dominés el món de les finances estatals, un objectiu que els va apropar políticament a la Lliga Regionalista, de Francesc Cambó. Això els va crear no pocs enemics entre els sectors financers madrileny i basc, que veien perillar la seva hegemonia.

Al capdamunt d'aquest 'lobby' basc. hi havia Horacio Echevarrieta, un multimilionari que va participar activament en la fundació d'Iberia, Iberdrola i la 'SER'. Echevarrieta es va posar al servei del Banc de Bilbao i del Banc de Santander amb l'objectiu d'ensorrar l'empori reusenc per la seva profunda enemistat amb els germans Mercadé. Curiosament, l'arribada de la Segona República i l'ascens al ministeri d'Hisenda del socialista basc Indalecio Prieto, així com els mals resultats electorals de la Lliga, de Cambó, van ajudar molt els interessos bascos en contra dels reusencs.

El juliol de 1931, el ministre Prieto va desencadenar una crisi de confiança en el Banc de Catalunya en retirar tots els dipòsits de CEPSA i CAMPSA, que representaven la meitat de tot el que tenia el banc. La proximitat dels tres reusencs a Cambó i el col·laboracionisme amb Primo de Rivera van tenir com a conseqüència que el Banc de Catalunya tampoc no rebés el suport de la Generalitat presidida pel republicà Francesc Macià i en precipités la fallida, tot frustrant l'objectiu de crear un hòlding bancari fort al nostre país.

La fallida del Banc de Catalunya va significar la pèrdua de bona part dels estalvis de molta gent del Baix Camp i la ruïna d'Evarist Fàbregas, que va morir el 1938 lluny de Reus. Per desgràcia, una història relativament similar es va produir amb l'intent de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el seu pare Florenci i el seu cunyat Francesc de Cabanes, de crear un grup financer català fort. Banca Catalana va néixer el 1959 i va tenir l'origen en la Banca Dorca d'Olot i en la Banca Mas Sardà. Problemes financers a la dècada dels 80 del segle passat van fer que fos progressivament absorbida de nou per la gran banca basca, el BBVA. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Xavier Martí   25 de Maig de 2020

Enhorabona

Magnífic resum del Banco de Reus.