Cookie control
Dilluns, 26 d'Agost de 2019

Cruset destaca 'l'habilitat' de Reus en atraure els creueristes que arriben al Port de Tarragona

El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona va participar en el cicle de conferències organitzades per El Círcol

12 de Juny de 2019, per Jordi Siré
  • Cruset, durant la seva intervenció

    Cedida

El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, va treure pit el passat dimarts al vespre de l'impacte territorial de l'ens durant el cicle de conferències organitzades per El Círcol, i es va posar a disposició de la resta d'institucions polítiques i empresarials per consolidar "la regió del coneixement". "Nosaltres entenem el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com a tal, tant per nombre d'habitants com per volum de PIB i massa d'empreses, sense oblidar el fet de comptar amb una universitat potent. Amb unes infraestructures i institucions que hi creguin, podem donar identitat pròpia a aquest concepte", afirmava l'exalcalde de Riudoms, que també va aprofitar per recordar com València va saltar en només set anys del sisè fins al segon lloc en importància dins del rànquing dels ports estatals "gràcies a les inversions que es van abocar per millorar les seves connexions" viàries des del govern central. "Per contra, nosaltres aquí ens hem estat 20 anys discutint sobre com fer el túnel del Coll de Lilla que ha de donar sortida a l'A-27". Un retret implícit a les obres pendents que es requereixen altres administracions –des del Corredor del Mediterrani fins al desdoblament de l'N-420- per garantir més competitivitat a la institució que presideix d'ençà que va substituir Josep Andreu.

Cruset també va voler remarcar la "proximitat" de l'Autoritat Portuària amb Reus, que "es concreta en temes com el de la presència de l'ajuntament a la Taula de Creuers, on s'ofereix producte turístic per al 93% de creueristes (enguany se n'esperen fins a 110.000) que es queden al nostre territori. I aquí Reus és hàbil i està atent per vendre una oferta turística i comercial potent a aquest sector". A més, Reus "té una activitat empresarial potent i una aportació neta al PIB del territori important. I nosaltres estem a la seva disposició perquè ens utilitzin". Precisament parlar de creuers dona peu a intentar fixar la ubicació definitiva de la futura terminal de rebuda dels visitants. "Ara com ara no podem discutir alternatives. Només n'hi ha una: Moll de Balears. Estem a punt de començar les obres aquest mateix any per ampliar-lo. Quan acabin els tràmits del Pla Director, i estaríem parlant d'un parell d'anys, als quals caldria sumar després el període de tramitació del projecte del contradic dels Prats de la Pineda (que ha de permetre tancar la bocana del Port i incrementar-ne la seguretat en cas de vessaments), ens n'anirem a un altre escenari temporal, d'aquí 6 o 7 anys, en què serà possible ubicar també en aquest punt una terminal de creuers. A més –va afegir-, quan tinguem llesta tota la tramitació del projecte que ha de definir els usos portuaris al Port i que encara té un tràmit molt més llarg (14 o 15 anys) podríem arrancar obres a la pròpia falda de la ciutat de Tarragona". Els tres escenaris que hi han damunt la taula "són interessants, però no podem obrir el debat de quin és el millor perquè no podem decidir-ho encara fruit dels condicionants temporals".

Ara bé, Cruset va avançar que, "paral·lelament a aquesta planificació, passen coses interessants al territori des del punt de vista econòmic que ens poden fer canviar molt les perspectives. Quines? Doncs per exemple el Centre Recreatiu i Turístic PortAventura-Vila-seca-Salou. L'oferta lúdica d'aquest espai té previst ampliar-se i augmenta molt el potencial d'atractiu de creueristes al nostre territori. Ens podem trobar doncs en un escenari on hi hagi dues terminals simultànies que donaran servei als perfils del tipus de turista que vingui. És a dir, més cultural i més vinculat a l'oferta històrica de la ciutat de Tarragona o bé amb un caràcter més lúdic. Fàcilment doncs, ens podem trobar en un escenari amb dos terminals diferents per fer front a un producte molt segmentat".

Davant de polítics i empresaris reusencs, Cruset va saber vendre la rellevància del Port en l'estructura econòmica de la seva zona d'influència comparant-la amb la del de Barcelona. No en termes absoluts, sinó en termes relatius, que donen més concreció del detall. "Des de Tarragona movem 41 tones per habitant i 1.400 tones per cada milió d'euros del PIB de la demarcació, mentre que el de Barcelona només mou 12 tones per habitant i 420 tones per cada milió d'euros. Així doncs, el pes de Tarragona és tres cops més gran que el de Barcelona". Tot gràcies a una bona gestió del que són "els recursos propis. Perquè nosaltres no rebem ni un euro de diners públics. El nostre funcionament és el d'una empresa privada".

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges