Dimecres, 17 d'Octubre de 2018

De la caixa d'estalvis a la cuina japonesa

El reusenc Carlos Mesas recull a 'Encuentra el trabajo que necesitas' el procés que el va dur a deixar una feina estable a la recerca de la felicitat personal

13 de Setembre de 2018, per Marc Busquets
  • Mesas és l'autor de 'Encuentra el trabajo que necesitas'

    Marc Busquets

Va començar a treballar al sector de la banca, i l'esperava una prometedora i lucrativa trajectòria professional per endavant. No obstant això, hi havia "quelcom que fallava". No era feliç. "Un dia vaig obrir els ulls i vaig entendre que havia de fer un canvi, de lluitar per fer allò que de debò m'agrada", explica el reusenc Carlos Mesas (1986), ara empresari d'èxit al sector de l'hostaleria. És el responsable del restaurant de cuina japonesa Sora, al Pallol, i ha escrit el llibre 'Encuentra el trabajo que necesitas' (Círculo Rojo Editorial, 2017), en què proposa una reflexió al lector que se senti com ell, anys enrere, quan "arribava a casa cansat de la feina, i malhumorat, sense ganes de fer res". 

Els set errors quan es busca feina

I és que, al seu parer, tot comença un cop s'acaben els estudis i s'opta, molt habitualment, "per trobar una feina estable, o ben pagada" sense que ens faci cap il·lusió. En aquest sentit, troba que molts orientarien la seva experiència laboral cap a altres sectors, "però costa que vulguin sortir de la seva zona de seguretat". Cal arriscar-se, per tant. "Però no s'ha d'emprendre un negoci perquè sí, sense estar-ne segurs, només perquè no ens queda cap altra possibilitat". Per a Mesas, "això ens pot abocar al fracàs". Cal analitzar el sector, l'entorn, el context i fer-se algunes preguntes "incòmodes"

Quines? "Quan no trobem feina el més senzill és dir que no n'hi ha", raona. "I ha estat així, en part, és cert que amb la crisi tots hem patit". El reusenc, amb tot, proposa analitar si es comet un dels set errors més habituals quan se surt al mercat laboral. Aquests passen, tal i com es recull a 'Encuentra el trabajo que buscas', per no saber quin tipus de feina es vol aconseguir, per buscar-ne en un sector obsolet, per prioritzar la suposada seguretat d'una salari fixe a la satisfacció personal o per quelcom tan simple com preguntar-se "si de debò t'agrada la feina que fas". "Si un dia rere l'altre et quedaries a casa perquè no vols anar a treballar, és evident que hi ha coses que no funcionen", alerta. 

I què n'hagués estat, de Mesas, si s'hagués quedat treballant a la caixa d'estalvis? "M'he fet aquesta pregunta força sovint", revela. "Els meus superiors em deien sovint allò que seguís com ho estava fent i que al final seria com ells", segueix. I com eren? "Els anava molt bé a nivell econòmic, però s'havien separat de la dona i no es parlaven amb els fills. Si havia d'acabar com ells, gràcies però no", comenta ara amb un somriure als llavis, feliç d'haver encertat amb la decisió presa. El restaurant compta amb més d'una desena de treballadors, i a banda l'equip serveix càterings en un centenar de bodes a l'any. "Val la pena lluitar pels somnis que tinguis, i tant", rebla. 

COMENTARIS (0)

Reportatges