El Gepec i Arrels Verdes denuncien l'Estat davant Europa pel pagament de la indemnització del Castor

Després de les denúncies en contra de la indemnització presentades al Tribunal Constitucional per la Generalitat i el PSOE -qui va aprovar l'any 2008, ocupant el govern espanyol, el decret de concessió que reconeixia el dret de la concessionària a cobrar encara que hagués actuat amb dol o negligència- les entitats ecologistes han decidit recórrer a Brussel·les per revertir aquest pagament. La via comunitària -que des de fa temps explora la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia-, segons ha explicat l'advocat dels ecologistes, Albert Calduch, és l'única possible per aquestes entitats davant la impossibilitat de recórrer davant l'alt tribunal espanyol o el tribunal europeu.

Deixant en segon pla els arguments de caire més estrictament ambiental, que, segons recorden, ja han posat sobre la taula també altres entitats, la denúncia se centra principalment en la vulneració de la legislació espanyola i, sobretot, la normativa comunitària que fa referència a la competència així com la "manipulació artificial del mercat del gas al territori de la UE".

Segons Calduch, els 1.350 milions d'euros percebuts per Escal UGS -als quals s'han de sumar 110 més en forma de retribució provisional fins l'any 2012- suposen una "subvenció encoberta" a l'empresa, que vulnera els articles 107 i 108 del Trctat de la Unió Europea, atès que s'utilitzen "fons públics per donar un avantatge a una empresa beneficiària que no l'hagués obtingut en condicions comercials de mercat". "És una vulneració clara", sentencia.

També, apunta, el decret ministerial d'octubre de 2014 infringeix el reglament 1227/11 que prohibeix la manipulació artificial del mercat del gas a la UE, atès que haurien de ser els consumidors, a partir dels increments de la tarifa, els que hauran d'acabar cobrint aquest indemnització que ascendiria a més de 3.500 milions d'euros incorporant els interessos -més de 4.700 segons l'Organització de Consumidors i Usuaris, OCU-. "Un cop més, es privatitzen els beneficis i es fan públiques les pèrdues, sense que hi hagi cap motiu jurídic ni tècnic per indemnitzar Escal ni repercutir-ho a tots els consumidors", subratlla l'advocat.

Per als ecologistes, de fet, l'empresa controlada per Florentino Pérez -que va provocar més de 1.000 terratrèmols a partir de setembre de 2013 arran les proves d'injecció de gas al subsòl marí- tampoc tenia dret a percebre cap indemnització d'acord amb el decret de concessió i la legislació espanyola en vigor. Calduch cita, en aquest sentit, que no existeix "absència de responsabilitat" per part de l'empresa i que les instal·lacions, en el moment de la renúncia a la concessió -el juliol del passat 2014- encara no es trobaven operatives. A més, els conceptes de valor net comptable previst en l concessió, que va acabar ingressant com a indemnització la concessionària, diferiria molt del valor residual que percebria en cas de dol o negligència. Apunta, en aquest sentit, que l'empresa no només va generar els sismes sinó que tampoc va encarregar cap estudi sísmic previ.

El fosc paper del BEI

Per contra, remarquen els ecologistes, Escal UGS va aconseguir ràpidament cobrar la indemnització, molt abans que es tanqués el termini, gràcies a una operació financera amb Enagás, gestor tècnic del sistema, com a organisme pont, que sol·licitava el crèdit per avançar els diners i venia els drets de cobrament a 30 anys als bancs que el van facilitar. Aquestes presses, referma Calduch, es trobaven condicionades pels acords de finançament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), entitat pública comunitària impulsora de l'emissió de bons, que obligava a retornar els 1.440 milions d'euros prestats -500 dels quals provinents de fons públic- si el projecte no es posava en marxa abans del 30 de novembre de 2014.

L'advocat ecologista considera que la interferència dels interessos del BEI -l'actuació del qual en relació amb el Castor ha estat explícitament reprovada aquesta setmana pel Parlament Europeu- no hauria de condicionar la decisió de la Comissió sobre la necessitat d'una marxa enrere i revertir el pagament de la indemnització. "Creiem que es mourà per motius jurídics i normatius i no per qüestions polítiques o interessos del BEI. Es constata una vulneració claríssima de les normatives comunitàries", assegura Calduch, qui confia que la Comissió elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o obri un expedient per obligar el govern espanyol a recuperar els diners.