El Parlament continuarà tramitant com a projecte de llei el fons cooperatiu per salvar les seccions de crèdit

El Parlament ha aprovat continuar tramitant com a projecte de llei el fons cooperatiu per salvar les seccions de crèdit de la fallida que el Govern va aprovar inicialment com a decret a mitjans del passat mes de maig. En el debat no s'han presentat finalment esmenes a la totalitat malgrat que els grups de l'oposició han tornat a qüestionar alguns dels aspectes més controvertits de la norma, com les aportacions retroactives que haurien de fer les cooperatives corresponents als últims cinc anys. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha tornat a defensar la mesura com una eina que funcioni d'antídot davant una possible crisi sistèmica que podria acabar arrossegant al col·lapse financer a moltes d'aquestes entitats.

Junqueras ha reconegut l'oposició d'una "part minoritària" de les cooperatives al fons –un terç de les entitats catalanes han constituït una plataforma opositora- i ha subratllat que durant el tràmit com a projecte de llei es podran introduir esmenes "que enriqueixin la norma". El vicepresident ha destacat l'"ampli suport" dels grups del Parlament a la creació del fons com a eina malgrat l'existència de "matisos" pel que fa a la seva "configuració i gestió".

"Voldria reiterar la predisposició del Govern i del grup parlamentari que li dóna suport, de debatre i incorporar totes aquelles aportacions que vinguin dels mateixos grups parlamentaris que formen part d'aquesta cambra, vinguin del mateix sector del cooperativisme agrari, facin del fons cooperatiu una eina útil per a l'estabilitat i bona marxa de les seccions de crèdit i, de retruc, a l'activitat agrària a la que aquestes seccions de crèdit donen suport", ha assegurat.

Junqueras, però, ha recordat que per ser efectiu, totes les cooperatives amb secció de crèdit haurien de quedar obligades a participar en el fons per evitar dubtes i instrumentalitzacions. També ha negat que es tracti d'una proposta per solucionar el cas concret d'una cooperativa, com la de Cambrils, sinó per "garantir l'estabilitat del sector". Sobre el paper, el decret aspira a dotar les cooperatives d'un "instrument estructurat" per facilitar el finançament de les entitats que decideixin donar de baixa les seves seccions de crèdit i acordin la seva liquidació ordenada preservant els saldos dels creditors i els interessos dels socis.

Tot i no presentar cap esmena a la totalitat i valorar la possibilitat de poder introduir esmenes en el tràmit del projecte de llei, els grups de l'oposició han qüestionat obertament alguns d'aquests plantejaments i la voluntat de millorar una proposta que consideren pot resultar útil i necessària. Especialment, pel que fa a la retroactivitat de les aportacions del 3% del saldo mitjans mensuals durant els últims cinc anys per fer front a casos de fallides recents. Així ho han posat de manifest els portaveus d'ICV, Hortènsia Grau; del PP, Alejandro Fernández; de la CUP, Mireia Vehí; i de C's, Francisco Javier Domínguez. En aquesta línia, alguns d'ells han retret al Govern que el decret hauria estat aprovat per intentar solucionar casos com el de Cambrils.

Grau, que ha assegurat compartir les reivindicacions de la Plataforma Antifons, ha demanat separar les entitats en situació de risc de ser rescatades de la resta, per evitar mals majors en els pròxims anys, així com prioritzar l'accés a la liquiditat per sobre de la garantia dels fons. Des del PSC, Òscar Ordeig ha reclamat incorporar les aportacions de les entitats crítiques i ampliar el consens al màxim, evitant que els fons destinats a l'activitat agrària vagin a objectius financers. Des de la CUP, Mireia Vehí, ha demanat que s'eviti castigar les cooperatives que han estat gestionades adequadament i ha cridat a impedir la bancarització de les seccions de crèdit.