-
Imatge d'un laboratori
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dimarts la mobilització de 200.000 milions per fer front a la crisi del coronavirus. Després d'unes jornades en què la borsa espanyola va registrar algunes de les seves pitjors caigudes, la mesura de l'executiu espanyol va aconseguir calmar momentàniament els mercats. L'Ibex-35 va registrar una pujada del 6,4% (tot i que aquest dimecres ha tornat a caure un 3,44%) i els principals sindicats van veure amb bons ulls les propostes del líder socialista. Malgrat tot, alguns economistes consideren que l'anunci del nou pla té un fort component "mediàtic" i assenyalen que les noves mesures els generen "seriosos dubtes".
En aquesta línia s'expressa Eric Serradell-López, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per aquest expert, la clau per solucionar la crisi actual passa per aconseguir respostes "immediates". Gran part del capital que es mobilitzarà (al voltant de 183.000 milions) servirà per obrir noves línies de crèdit a empreses i famílies. En aquest sentit, Serradell-López opina que, amb aquesta mesura, "senzillament es traslladen una sèrie de pagaments a una data futura".
Això incrementarà l'endeutament de les empreses, algunes de les quals tenen un marge de maniobra molt estret. És el cas de moltes pimes i autònoms de sector com l'hoteler, la restauració o el comerç al detall. Per al catedràtic del departament d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, les mesures proposades pel govern espanyol sí que són útils per fer front a un problema de liquiditat, evitant el tancament en cadena d'empreses, però també planteja un "rescat" als sectors més vulnerables de l'economia catalana i espanyola. "Tenim l'exemple del 2008, on es va perdre molt teixit industrial; ara val la pena un rescat", defensa Amat. Alhora, aquest expert també apunta que l'administració pública podria anticipar el pagament de totes les factures que té pendents amb les pimes i autònoms de l'estat.
"Això evitaria tràmits i incrementaria la liquiditat de forma immediata", assenyala. Segons apunta Serradell-López, el deute de l'administració amb les pimes és de 7.000 milions.
Parar la crisi sanitària, una prioritat
Per al professor de la UOC, les mesures econòmiques també han d'anar acompanyades d'una estratègia clara per posar fi a la crisi sanitària. "L'organització del sistema de salut és prioritària i hi hauria d'haver una coordinació amb tots els països de la Unió Europea", comenta Serradell-López.
En aquest sentit, l'expert no veuria amb mals ulls "aturar tota l'activitat econòmica del país" si això ha d'acabar en un escenari d'on es pot sortir reforçat. "La Xina o Singapur han actuat contra el virus de forma molt més organitzada i ja tornen a aixecar el cap", afegeix.
Espanya entrarà en recessió el segon trimestre, segons Esade
Els professors del departament d'economia, finances i comptabilitat d'Esade, Pedro Aznar i Pedro Rey, han assegurat que és "pràcticament segur" que Espanya entri en recessió durant el segon semestre de 2020. "L'emergència sanitària internacional ocasionada per la pandèmia del coronavirus i la declaració de l'estat d'alarma a Espanya tindran severes conseqüències per a l'economia del país", han advertit. Els experts han destacat la dependència del turisme de com un dels factors "determinants" per a l'economia espanyola davant la crisi del coronavirus. A finals de 2019, el sector comptava amb 2,3 milions d'afiliats a la Seguretat Social sobre un total de 19 milions d'afiliats.
Així mateix, destaquen una estructura econòmica basada en petites i mitjanes empreses, "més vulnerables en aquestes circumstàncies". "Es produirà una crisi immediata de liquiditat i no és difícil preveure que aviat es converteixi en una crisi de solvència; moltes empreses entraran en pèrdues. Així mateix, la caiguda de la producció també implicarà una caiguda en la necessitat de mà d'obra", ha advertit Aznar.
El professor ha assegurat que les mesures impulsades pel govern espanyol "passaran factura" a la capacitat recaptatòria de l'estat, "necessària, al mateix temps, per finançar aquestes polítiques". A més, l'expert ha destacat la importància de les injeccions de liquiditat dels bancs centrals en el sistema financer.
