El vi català trepitja la competència

Els vins catalans amb denominació d'origen han tingut una crescuda de 3,8 punts percentuals en un any
El Punt Avui

Aquesta setmana s'ha clausurat a Düsseldorf la Prowein, la fira més important del sector del vi a Europa. “Això de les fires és un mètode que ha quedat antiquat. Quan la gent es posa a tastar vint vins al dia, no hi ha manera que apreciï res. Amb els diners que costa anar a una fira, moltes vegades amb la meitat fas més feina si agafes la maleta i te'n vas a visitar personalment els clients.” És la reflexió que deixa el responsable d'un dels cellers catalans que ha tingut aquests dies un expositor a la ciutat alemanya. El desencís no és comú o, si ho és, no repercuteix en una disminució de l'afluència a Prowein, perquè, dels 600 cellers que segons l'Institut Català del Vi (Incavi) hi ha a Catalunya, una vuitantena han estat a Düsseldorf.

Sigui en fires, sigui amb la maleta sota l'aixella, el vi català no es queda tancat a casa tapant-se els peus amb una manta, sinó que es reivindica com un enèrgic candidat en una trama on les glòries envelleixen i hi ha cops de colze per agafar el paper protagonista. La publicació fa unes setmanes d'un estudi de la consultora Nielsen revela que, per primera vegada, els vins catalans són profetes a casa i lideren el mercat amb una quota del 33,7%, dada que representa un increment de 3,8 punts percentuals en un any.

Líder derrotat

L'indicador mostra que, després d'anys de veure's derrotats en terreny propi pels vins Rioja, s'ha trencat una de les dinàmiques que més feien envermellir les galtes dels productors de vins a Catalunya. La fins ara líder històrica en els índexs de consum de vi a Catalunya es queda amb un 29,6% de presència i és desplaçada del capdamunt de la taula.

Els Rioja han perdut 3,8 punts de quota de mercat en tres anys i els vins catalans n'han guanyat 4,4 (5,9 si es miren els últims cinc anys).

És la victòria d'una batalla, però encara queda molta guerra pendent perquè per desbancar els Rioja ha calgut sumar el vi de les 11 denominacions d'origen del país (Penedès, Catalunya, Costers del Segre, Empordà, Terra Alta, Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Tarragona, Pla de Bages i Alella). “És una gran notícia, però si ens ho mirem fredament no hauria de ser notícia perquè a Catalunya som un país productor i el més lògic seria que els que més consumíssim fossin els nostres vins. El que és estrany és que fins ara no hagués passat”, analitza Jordi Bort, director general de l'Incavi i conseller delegat executiu de Prodeca.

Salt de qualitat

El salt del vi català es dóna en un context en què, d'ençà del 2012, el vi amb denominació d'origen s'ha fet un forat en el mercat a còpia de desplaçar els vins de perfil més baix. El vi amb DO ha crescut un 7,9% en volum de litres comercialitzats i fins a un 10,9% en valor de vendes (representant l'any passat un negoci per damunt dels 211,5 milions d'euros). També en el mercat espanyol (on els vins catalans amb DO representen un 6,7% sobre el total de vendes) el consum de vi amb DO s'imposa perquè en volum de litres mostren un creixement del 4,9% i el valor de les vendes, que ja estan per sobre dels 1.500 milions d'euros anuals, ha repuntat un 6,1%.

Aquest interès per la qualitat pot estar al darrere de la crescuda que ha impulsat els vins catalans? Quins motius han propiciat l'assalt al lideratge?

El director de l'Incavi comenta: “Jo no tinc la bola de vidre per veure què ha passat exactament. Però hi ha una cosa que és evident: quan produeixes qualitat, a curt i a mitjà termini, tens retorn del consumidor.”

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, s'ha manifestat en termes similars apuntant que “les dades confirmen que la presència dels vins produïts per les 11 DO de Catalunya manifesten una tendència de creixement i consolidació i que progressivament van assolint les quotes de mercat que els correspon per tradició i qualitat”.

La valoració de Madrid

L'Observatorio Español del Mercado del Vino (Oemv) és una fundació espanyola de caràcter privat però “amb una part important de finançament públic”, segons consta en el seu text de presentació, i va ser creada per analitzar i investigar dades del sector del vi. A la seu de l'Oemv a Pozuelo de Alarcón asseguren que “les campanyes que s'han anat fent des de fa molt de temps buscant la promoció del consum de vins locals” són la causa principal del creixement del consum de vins catalans a Catalunya.

L'Oemv indica: “No és un cas específic de Catalunya, sinó que a les Canàries i a València es donen debats similars. Fins i tot en regions vitivinícoles molt poderoses com és el cas de França hi ha una preocupació perquè els vins espanyols i italians es mengen mercat i s'intenta reivindicar el consum de producte autòcton.” “No hi ha res que fonamenti ni doni solidesa a la teoria que el millor mercat hagi de ser el mercat més proper. Al revés, la tendència en el sector del vi és una tendència a la internacionalització. Si ofereixes un vi d'una determinada qualitat és possible que tinguis més ocasions de vendre'l en un supermercat de Londres o Hong Kong que no pas al supermercat del costat del celler.”

La DO Penedès és la zona productora que més pes específic té en el conjunt de les DO del país i la que més volum de litres aporta (13,5%) en la suma del total de les produccions catalanes. Josep Maria Albet i Noya és el president del consell regulador i manifesta que, a l'hora d'analitzar l'assalt al lideratge fet pels vins catalans, “seria molt fàcil atribuir-ho al catalanisme”: “Pot ser que la conscienciació creixent de Catalunya com a país ens faci ser més consumidors de productes catalans, però indubtablement no és això sol.” I reivindica: “Els cellers estem elaborant uns vins de nivell molt alt i al mercat arriben consumidors intel·ligents i que valoren els canvis qualitatius. Es pot afirmar que Rioja no té la qualitat dels vins catalans. Rioja té l'avantatge que és una marca, i això, com passa amb les fàbriques de jerseis que són marques, permet fabricar amb menys qualitat que la que s'exigeix a una marca desconeguda.”

Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària de la Terra Alta, no posa en dubte els atributs ni el potencial dels vins catalans per cruspir-se mercat, però introdueix nous elements per analitzar la revinguda. “El canvi de xip ve propiciat pel fenomen del català emprenyat. El consumidor que està fart d'anar al restaurant i de no trobar vins catalans a la carta i el que s'ha cansat d'anar a menjar menús i que li serveixin vins barats de l'Aragó. És aquest consumidor qui acaba reclamant vins catalans i qui dinamitza el mercat.” Més enllà del fenomen patriòtic, indica que “hi ha el gust pel producte de proximitat”.

Feina per fer

El portaveu de la DO Penedès alerta que “cal seguir treballant amb prudència perquè és cert que és la primera vegada que superem Rioja però també és cert que cal la suma de totes les DO juntes per superar-la”. Albet valora que “no podem aspirar que tots els vins que es beuen a Catalunya siguin catalans, ni tan sols produïm prou per donar l'abast, però sí que ens podem marcar l'objectiu d'arribar al 50% de la quota”.

En el sector també hi ha optimisme per fer, a curt termini, un salt de presència en el segment d'hostaleria i restauració. El lideratge dels vins catalans s'ha basat en el canal d'alimentació (la venda en botiga i cadena comercial) i és clau perquè és en aquest terreny on se s'acumula el major percentatge de negoci (el 75% del total d'ampolles venudes i el 60% del valor de les vendes). Però en l'àmbit de la restauració Rioja segueix 3,5 punts al davant.

Josep Maria Albet pronostica que, “veient les corbes de tendència, en un o dos anys se'ls desbancarà”, i Jordi Bort adverteix que “en alimentació els canvis van sempre més ràpids i també hem de tenir en compte que els vins que han ocupat les posicions de lideratge fan el possible per defensar-se”.

Inversió o caprici?

En temes de vi, en un tres i no res, les converses citen centenes i milers. Quan l'estiu passat el cantant Joan Manuel Serrat es va vendre Mas Perinet, el celler que tenia al Montsant, va transcendir que l'operació s'havia tancat amb 50 milions d'euros.

Es va parlar menys, però, del fet que feia anys que el celler estava en venda. “S'equivocarà qui es fiqui en el món del vi per especular pensant fer-se milionari”, confessa un professional dedicat a la intermediació. Explica que, per exemple, fa uns mesos un ciutadà francès va aterrar amb el seu avió privat a Reus perquè volia una propietat al Priorat. Es va saber que l'home adquireix cellers a les principals zones productores de vi del món perquè pretén deixar un llegat a la filla. “Hi va haver qui va inflar preus i, tot i que ell hi estava interessat, no va acabar comprant.” El boom, si ha existit mai, ja és història.

Formulari de cerca

El vi català trepitja la competència

Inversió o caprici?

Notícies relacionades:

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

El més llegit

Reportatges