Cookie control
Dijous, 20 de Juny de 2019

Isaac Sanromà: 'Recomano, al nou equip, que tingui una actitud oberta per buscar aliances en la defensa de les infraestructures'

Després de 13 anys al capdavant, l'empresari deixa la presidència de la Cambra aquest proper dimecres

21 de Maig de 2019, per Marià Arbonès
  • Sanromà, a les instal·lacions de la Cambra

    Reusdigital.cat

Aquest proper dimecres, Isaac Sanromà deixarà de ser el president de la Cambra de Comerç tot deixant enrere un lideratge de 13 anys al capdavant de la corporació. En aquesta entrevista a Reusdigital.cat, l'empresari fa balanç de la seva gestió i comenta els projectes que ha pogut tirar endavant "amb el suport del comitè executiu i dels tècnics". Els canvis normatius de fa vuit anys van fer perillar el finançament de l'ens, si bé subratlla ara que "arreu de l’Estat hi ha cambres que han desaparegut, que no han tingut la capacitat de resistir. En canvi, a Reus, gràcies a la dedicació de tots, hem aconseguit girar la truita, adaptant-nos a la nova situació, i fent-la més forta i àgil".

"Recomano, al nou equip, que mantingui una actitud oberta, generosa, per buscar aliances" en matèria d'infraestructures al territori, aconsella al seu relleu, Jordi Just. 

Faci una valoració del seu mandat.

Particularment n’estic molt satisfet. Gràcies a la dedicació del comitè executiu, del plenari i de l’equip tècnic, aquests 13 anys han servit per mantenir la referència de la Cambra, treballant en els àmbits que ens pertoquen de suport a les empreses i, alhora, generant iniciatives i operatius que han tingut un altíssim nivell d’acceptació. I, el que és més important, superant les amenaces que hem trobat en el camí tot convertint-les en oportunitats.

En el seu mandat han coincidit situacions complexes com la crisi econòmica o l’impacte del 'Decret Zapatero' de 2010, que va suposar la retirada del finançament públic a les cambres. Creu que la Cambra de Reus s’ha refet bé d’aquests imprevistos?

A la vida no ets conscient de la teva pròpia capacitat de resistència fins que les circumstàncies et generen la necessitat de resistir davant les adversitats. I, en el cas de la Cambra, especialment durant la segona legislatura, iniciada el 2010 i prorrogada per tots aquests condicionants, hem demostrat una enorme capacitat de resistència. I és això el que cal posar en valor. Arreu de l’Estat hi ha Cambres que han desaparegut, que no han tingut aquesta capacitat de resistir. En canvi, a Reus, gràcies a la dedicació de tots, hem aconseguit girar la truita, adaptant la Cambra a la nova situació, i fent-la més forta i àgil. Me’n vaig consolidant un patrimoni superior al que vaig trobar el 2006. Atenent les circumstàncies això és un èxit majúscul.

Quins reptes tenen les cambres de comerç a mitjà i llarg termini?

El repte, primer i principal, és resoldre el seu finançament. Les cambres som corporacions de Dret Públic. Per tant, oferim un servei públic al qual hi pot accedir tothom. La paradoxa incomprensible és que no tenim finançament públic. I aquesta llacuna és la que llasta la nostra activitat. El que cal que defineixi, l’administració competent, és el que han de ser les cambres. Si volem que continuïn sent públiques, cal que tinguin finançament públic. Si volem que siguin privades, cal dotar-les de prou autonomia perquè defineixin el seu propi model de negoci sense cap tipus de restricció legal.

La Cambra sempre s’ha involucrat en les reivindicacions per a la millora d’infraestructures al territori. Se’n va sent optimista en aquest sentit?

Les cambres han de procurar per la defensa dels interessos generals de les empreses. I això vol dir, també, procurar per les infraestructures que són determinants a l’hora d’afavorir la competitivitat de les empreses i l’equilibri territorial. I d’aquí la nostra actitud vigilant per advertir a les administracions de les mancances en aquest àmbit. Se’m fa difícil ser optimista perquè el greuge que pateixen aquestes comarques és històric, i també crònic. I més quan compares la nostra realitat amb d’altres zones del país. Tot i així no vull caure en la lamentació. I recomano, al nou equip, que mantingui una actitud oberta, generosa, per buscar aliances en la defensa d’un tema tan sensible. És el cas de l’aliança Horitzó 2021 que vam segellar amb la Cambra de Tarragona i que (n’estic segur) és un exemple que cal mantenir.

Vostè ha desenvolupat iniciatives per refermar el compromís de la Cambra amb el seu territori competencial. Com queda aquest lligam amb el territori?

En tot el procés electoral, durant aquests últims mesos, se n’ha parlat molt, de la presència de la Cambra a les comarques. I us puc ben assegurar que, en aquest sentit, hem fet la feina que ens pertocava. La Cambra treballa per projectes en àmbits estratègics com la internacionalització, la formació o l’emprenedoria. I en cadascun d’aquests àmbits hem estat sensibles a la realitat de les cinc comarques a les que representem. L’exemple més paradigmàtic és el del món del vi, on hem treballat amb les sis denominacions d’origen (quatre de pròpies i dues de compartides) a les que representem i que actuen arreu del territori.

Com ha viscut la relació amb l'Ajuntament de Reus durant la seva etapa com a president de la Cambra?

Hem passat moments de tota manera. Perquè les relacions humanes ja ho tenen, això. Però el balanç el considero positiu. Els alcaldes amb els que he coincidit (Lluís Miquel Pérez i Carles Pellicer) han estat persones molt sensibles amb la nostra realitat, i han entès que la Cambra és una realitat que enforteix la capitalitat de Reus. Li ben asseguro que altres cambres de Catalunya ja voldrien tenir, amb els seus respectius consistoris, la sintonia que hem establert a Reus amb el nostre Ajuntament.

Quins creu que són els principals reptes de present i de futur que té Reus en l'àmbit econòmic?

Reus gairebé és sinònim de comerç. I mantenir aquesta referència és un repte cabdal. Per això cal mentalitzar-se de la necessitat de fer un esforç decidit per adaptar-nos a les exigències d’aquest sector. Al voltant del comerç irrompen nous formats. I cal tenir en compte, també, la venda per internet que obliga a fer canvis en la manera tradicional de treballar. Cal que la ciutat estigui molt atenta a aquests canvis. I, per altra banda, també hi ha un sector que s’haurà de potenciar i liderar, com és l’agroalimentari. I cal moure’s, també, per generar sinergies entre aquest sector i el turisme i la gastronomia.

Apunti tres motius pels quals qualsevol empresa d'aquest territori hauria de ser membre de la Cambra de Comerç de Reus.

De motius en trobaríem molts. Però permeti’m, a partir de la meva pròpia experiència, dibuixar una realitat que he pogut constatar durant aquests anys. La millor demostració de la utilitat de la Cambra és que les empreses que proven els nostres serveis, repeteixen. Per això quan algú em pregunta de què serveixen les cambres, sempre els hi dic que hi vagin, que parlin amb els nostres tècnics, que busquin assessorament. L’índex de satisfacció que manifesten és elevadíssim. I per tant el que cal és que la gent conegui la Cambra fent l’esforç d’acostar-s’hi per buscar el nostre suport.

Com valora els resultats de les recents eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona?

La part positiva és que el procés electoral ha servit per donar més visibilitat a les cambres, explicant els seus objectius i destacant la seva trajectòria. La part negativa és descobrir la ignorància, sempre tan atrevida, amb la que alguns ha pontificat sobre la realitat d’aquestes corporacions. Les Cambres són eines d’una enorme potencialitat. Especialment quan mires la xarxa cameral arreu del món, que et permet obrir portes, per les empreses, en gairebé tots els països. Però a l’hora són, també, realitats molt sensibles que han d’actuar amb enorme independència davant de les administracions competents. Aquesta és la seva raó de ser.

Què li agradaria que mantinguessin, del seu treball, els nous presidents?

No soc ningú per donar consells públicament als meus substituts. Cal deixar-los fer, a partir de les seves pròpies idees i voluntats. N’estic segur que seran dignes d’una Cambra, la primera de la província, que avui per avui és una gran realitat territorial que cal preservar.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics