Joan Sabater: 'Al sector de les assegurances mèdiques no et pots quedar quiet'

Joan Sabater (Reus, 1970) es dedica a l’ampli món de les assegurances mèdiques i també a l’educació. Fins ara, ha estat professor associat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en l’àrea de finances. És director de zona de Sanitas a Tarragona, Lleida, Girona i Castelló i ho va ser durant tres anys a l’Aragó. A la seva feina, el canvi és una constant. A partir de l’1 d’octubre, el reusenc començarà a operar a les Balears. Això implicarà que s’hagi de traslladar i començar de zero.

Fa més de sis anys que treballa a Sanitas com a director de zona de Tarragona, Lleida, Girona i Castelló. En què consisteix la seva feina?

Els directors de zona som els responsables de protegir el compte de resultats per tal de garantir la màxima rendibilitat. És a dir, fem que el circuit hospitalari i l’experiència del client siguin les òptimes. La meva tasca es divideix en dues parts: Per una banda la comercial, on hi ha un equip de 15 persones aproximadament que genera els ingressos i s’encarrega de la venda de productes com ara les assegurances mèdiques. De l’altra, hi ha la part financera, on gestionem les despeses, com la que genera la provisió mèdica. És a dir, tot el que són negociacions amb hospitals i metges. Sobre aquests dos fronts, treballem per millorar els resultats per tal que es tradueixin en beneficis i s’adeqüin als objectius de l’empresa.

Per dur a terme tot això s’ha de conèixer molt el client...

Exacte. Has de tenir en compte molts factors, com ara la construcció d’un circuit hospitalari proper a casa seva. Coneixem el grau de satisfacció gràcies a les enquestes. Fem servir l’indicador Net Promoter Score (NPS), un terme financer que calcula la capacitat dels clients per recomanar-te. Dins d'aquests qüestionaris, revisem què és el que podem millorar i ho anem posant en marxa. La satisfacció amb el client extern no és l’única que s’analitza, ja que en l'àmbit intern també hi ha l’Employee Net Promoter Score (ENPS), un concepte relacionat amb la satisfacció i experiència del treballador. En aquesta línia, es comunicaria també les aspiracions laborals que té cadascú.

Des de quan s’empren aquestes mètriques a l’empresa?

Potser des de fa quatre anys. Són metodologies del món financer que s’han anat aplicant al de la salut. Sanitas és pionera en aquest cas i en pertànyer al sector privat, els anys de crisi no han suposat un endarreriment. Ans al contrari, s’ha estat invertint en la digitalització i s’han arribat a desenvolupar altres models de salut, que també afavoreixen la nostra formació.

Què implica aquesta digitalització?

Facilitats de gestió, internacionalització dels projectes globals i la creació imminent d’experiències d’èxit. A l’empresa també posem en marxa comitès on sumem sinergies a través d’una mena de viatges d’intercanvi. Un cop vam marxar durant una setmana a Xile per entendre el desenvolupament del negoci, allà. Són pràctiques de qualitat que t’obliguen a conèixer un altre país i una altra forma de fer.

A tot això, com s’hi arriba, fins aquí?

Vinc del sector de les assegurances. Vaig ser uns anys a la corredoria Willis Towers Watson a la part comercial i vaig tenir la possibilitat d’entrar com a gerent, ja que la meva formació financera era bona. També tinc formació de direcció d’empreses en la part més econòmica, a més tinc nocions com a comercial i de màrqueting. Aquesta barreja de coneixements va permetre especialitzar-me en el món de les assegurances mèdiques, un cop ja vaig ser dintre de Sanitas.

Com va sorgir?

Vaig començar com a cap de vendes, vaig prosperar i vaig marxar a Saragossa, on hi vaig ser tres anys com a director de zona. Temps després, vaig tornar a Tarragona i a partir de l’1 d’octubre començaré de zero com a director de zona a les Illes Balears. Això vol dir que hauré de viure allà i deixar la tasca de docent a la Universitat Rovira i Virgili. Ens adaptem al canvi, que ens fa créixer.

És obligatori moure’s?

Això funciona per sectors, en realitat. En el món de les assegurances, els llocs de direcció es belluguen força. Segons les aspiracions que tinguis d’arribar més lluny influirà si t’allunyes o no d’allà on vius. Sanitas pertany a una companyia internacional anglesa i el cert és que en processos de selecció interns hi ha oportunitats de marxar a Xile o Mèxic. Pots acabar-te movent moltíssim. Al cap i a la fi, la pròpia empresa t’anima a fer-ho, perquè al sector de les assegurances no et pots quedar quiet.

Ser director de zona a Saragossa és el mateix que a Tarragona? Quines diferències hi ha?

Són situacions diferents i has de començar de zero quan comences a treballar un indret. Varia el gruix de vendes. Quan era a Saragossa podia veure treballar l’equip d’una oficina concreta. Sabies quins temes movien i coneixies les problemàtiques de la gent. Quan vaig tornar a Tarragona, no podia estar al damunt de la resta d’indrets dels quals m’encarrego. No podia ser a Girona cada dia per poder supervisar la part comercial i la casuística assistencial (negociar amb hospitals) i és complex. No obstant això, te'n nsurts.

En el capítol de l'emprenedoria, Sanitas també aposta per donar impuls a 'startups' per transformar el món de la salut amb el programa ‘Disruptive’. Vostè n'ha format part i es troba dins la categoria ‘Blockchain’. En què consisteix?

La part de direcció de la companyia va decidir crear el Disruptive Program per potenciar la branca emprenedora i de vessant digital per tal d’oferir les millors solucions de salut als nostres clients en un futur immediat a través de la recerca d’startups. Per això, en aquesta primera edició s’han creat sis grups amb temes disruptius: relació metge-pacient, prevenció, hospital líquid, malalties cròniques, genòmica i blockchain. L’empresa va agafar 40 persones i escaig de totes les especialitats de l’empresa i les va repartir a cadascun dels grups amb cinc o sis membres.

En què consistia la seva tasca?

Per a cada grup havia de buscar tres 'startups' determinades, relacionades amb la naturalesa del grup. En el nostre cas, que utilitzessin la tecnologia blockchain (la que du la moneda bitcoin i que dona valor a un actiu al món digital) orientada a la salut. Un cop trobades, les havíem de presentar a la resta de grups. És a dir, una recerca d’un total de 18 'startups' i n’havien de quedar sis, després de la votació dels membres de l’empresa.

Com va anar l’experiència?

Buscar empreses incipients que fessin servir la tecnologia 'blockchain' no va ser pas fàcil. N’hi ha molt poques. El projecte que va guanyar dins la categoria blockchain va ser un grup de joves que intentava crear una identitat digital sanitària amb aquesta tecnologia. És com tenir una base de dades descentralitzada o distribuïda en blocs. Tu, com a usuari, ets el propietari de les teves dades mèdiques a través d’una encriptació molt segura. Això canvia les regles del joc, perquè elimina tots els mitjancers.

Una tecnologia més segura?

Sí, hem passat de l’internet de la informació a l’internet del valor. Si avui compres i vens una moneda digital bitcoin no necessites els bancs d’intermediaris. Tu pots fer una transferència directa al teu receptor i llestos. Així doncs, treure intermediaris en el sector de la salut ho vam trobar molt disruptiu pel futur. Recuperant el fil de com va anar tot al ‘Disruptive Program’, només podia quedar una startup guanyadora, la qual acostuma a obtenir el premi de treballar amb nosaltres i amb una cartera de clients de Sanitas real durant un temps. A més, poden accedir a un ajut econòmic.

Tornant a les arrels, com analitzaria Reus en el vessant econòmic i sanitari?

No he fet un seguiment profund darrerament i estic força desconnectat de la ciutat. A nivell industrial i químic sé que hi ha empreses potents. I, sens dubte, han sortit molts emprenedors de la ciutat.

Amb aquesta entrevista, Reusdigital.cat continua la secció 'Caràcter emprenedor de fora vila', en què es dona a veu a emprenedors i empresaris reusencs que desenvolupen la seva tasca professional lluny de la capital del Baix Camp. Tots ells parlen del seu context econòmic i social actual i aporten la seva visió de la ciutat.