Divendres, 22 de Juny de 2018

Josep Oliveras: 'L’àrea metropolitana del Camp no existeix, és per quedar bé en discursos'

09 de Març de 2018, per Marià Arbonès
  • Josep Oliveras, en una imatge d'arxiu

    Cedida

El Camp de Tarragona encara no disposa d’un rol estratègic per a articular-se com a àrea metropolitana. Des de fa temps, sorgeixen posicionaments que demanen que hi hagi més bones enteses supramunicipals que afavoreixin els serveis i les infraestructures del territori. Tanmateix, la falta d’aquests acords i d’una fórmula jurídica que reguli els interessos socioeconòmics de la zona fa que tot quedi més en intencions que no pas en resultats profitosos. Acollim la veu experta del catedràtic de Geografia regional de la URV Josep Oliveras (Manresa, 1946), que opina que la clau es troba en una major responsabilitat per part dels alcaldes.

Opina que fa falta més lideratge, o una millor acció política, per a espavilar l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona?

Sí, perquè l’àrea metropolitana no existeix com a realitat. És una cosa de boca petita, o per a fer discursos que queden bé, però no existeix. No hi ha cap decret legislatiu del Parlament de Catalunya que digui que s’aprova l’àrea metropolitana de Tarragona-Reus, o la del Camp de Tarragona, amb municipis, límits i atribucions concrets. Això no existeix.

L’any 2001 es va crear el Consorci del Camp de Tarragona com a instrument per a gestionar el desenvolupament del territori, però el projecte s’ha esvaït. Qui creu que ha d’agafar aquesta responsabilitat?

Els ajuntaments que tenen els problemes de congestió de tipus metropolità, que no són els que la gent es pensa, és a dir, Reus, Tarragona i Valls. Efectivament, el nucli es troba a Tarragona i Reus, però molts altres municipis tenen problemes d’aquest tipus, com ara Vila-seca, Salou, Cambrils, la Canonja o Constantí. Això cal analitzar-ho bé. La responsabilitat l’han de prendre els alcaldes. El que no pot ser és que quan hi ha un problema greu en una d’aquestes poblacions, els alcaldes de les altres se’n desentenguin. El que no està gens bé és que Madrid digui que la quarta pista de l’aeroport del Prat serà Girona i que aquí només se’n preocupi l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Reus, com si això no anés també amb Tarragona, Vila-seca o Salou. Són coses que afecten tot el territori; per tant, és tot el territori qui se n’ha de preocupar.

Què en pensa, de la decisió que l’aeroport de Girona sigui la quarta pista del Prat?

Aquí s’han de fer els encreuats i anar amb abric. L’alcalde de Reus, el de Tarragona, el de Vila-seca i altres ―ja que no hi ha una autoritat que els representi tots― haurien d’haver anat a veure el ministre de Foment amb un planejament sobre el sistema aeroportuari català de la Generalitat de Catalunya que també inclogui l’aeroport de Reus. Cal anar cap a un sistema en el qual es reparteixin les funcions. No tot ha de ser a Barcelona, però tampoc només a Barcelona-Girona. Vosaltres que us desplaceu sabeu bé que si algú vol anar a París, pot ser que vagi a Orly, a Charles de Gaulle, a Amiens o fins i tot a Orleans. Hi ha uns pactes entre Orly i Charles de Gaulle i el sistema funciona. Si aneu a Londres, no necessàriament anireu a parar a Heathrow, i molt menys a l’aeroport de la ciutat, sinó que podeu anar a Cambridge, on la distància fins a Londres és equivalent a la que hi ha entre Tarragona i Barcelona.

Ja no es pot parlar d’un eix limitat a Reus-Tarragona-Valls. Poblacions com Cambrils, per exemple, han alterat tot aquest mapa.

Exactament. Abans parlava de Valls com una població propera als trenta mil habitants, però actualment, Cambrils i Salou també estan en aquesta situació, i Vila-seca s’hi acosta. Hi ha una línia litoral molt important amb una penetració interior que arriba, naturalment, fins a Reus. En aquesta àrea s’inclouen els municipis que tenen una densitat propera o superior als mil habitants per quilòmetre quadrat.

Elements com l’increment de la població dels municipis o les noves connexions fan que es dibuixi un nou mapa del territori i que canviïn les relacions entre els municipis.

Tenim un territori on hi ha una mobilitat molt alta. El centre d’aquesta mobilitat és la famosa rotonda de les Gavarres, amb la mobilitat diària més alta de la zona. És legítim que hi hagi gent que visqui a Salou i vagi a treballar a Tarragona, o que visqui a Cambrils i vagi a treballar a Salou; la gent es desplaça. El centre de l’àrea, que registra una mobilitat molt intensa, realment té unes condicions metropolitanes.

En un context més ampli tenim el Priorat. Tot i que administrativament es troba al Camp, les seves condicions fan que els residents es relacionin estretament tant amb el Camp de Tarragona com amb les Terres de l’Ebre.

El Priorat no ha de formar part d’una àrea metropolitana administrativa. S’ha de beneficiar de les condicions que pugui tenir aquest eix metropolità, però el Priorat és una altra història. No es pot fer com es va fer amb el Consorci, que per interès de l’alcalde Nadal anava convidant tothom a formar-ne part, fins i tot Tortosa. Llavors, és clar, les coses no poden funcionar.

Permeti’m que segueixi amb el Priorat. Hi ha una part de la població d’aquesta comarca a la qual li és més fàcil anar a l’estació de l’AVE de Lleida que no pas a la de Perafort.

Aquest és un altre tema, tot i que forma part d’aquest altre de què parlàvem. Com que els municipis no fan els deures, els fan a fora i sempre els agafen amb els pixats al ventre. L’estació del sud de l’aeroport és molt important, i aquesta estació estava pactada. Es parla del problema de l’aeroport de Reus i l’endemà surt l’alcalde de Tarragona per a dir que vol que hi hagi una estació intermodal al centre de la ciutat. Pot ser legítim, però no tocava, ja que el que tocava era el tema de l’aeroport.

Potser em dirà que he perdut l’oremus, però actualment noto més distant el trajecte entre Reus i Tarragona que fa uns anys per tot aquest desplegament de rotondes i vials.

Això va ser pels canvis que hi va haver a l’aeroport. El que era una recta que hauria pogut ser una avinguda o un passeig s’ha convertit en un seguit de rotondes. Quan es va presentar el projecte a Madrid, algú va dir que sí. Aquí no hi ha cap organisme que s’ocupi del conjunt del territori, no hi ha una entitat supramunicipal que faci aquesta feina. La Diputació fa unes feines, però no té competències en aquests problemes específics.

Vostè sempre ha parlat de l’evolució del territori en dos àmbits: l’interior i la costa.

L’interior, tot i que té uns problemes diferents dels de la costa, fa bé d’aprofitar-se del litoral. Valls fa molt bé de fer l’eix amb Montblanc, perquè en el futur podria esdevenir una àrea industrial de primera magnitud i facilitar que la gent d’aquests dos municipis tingui una renda disponible per càpita superior a la de la població que viu a Salou. Tothom és favorable que l’interior i la costa col·laborin entre si.

Disposem de molts actius que enriqueixen el territori, però hi ha moltes assignatures pendents. Quina destacaria?

Una necessitat òbvia és anar cap a un urbanisme d’anàlisi i decisió, i això no implica constituir un altre cop el finit Consorci, sinó començar a estudiar seriosament la formació d’una àrea metropolitana al voltant dels municipis que tenen una densitat de població més elevada.

Es reivindiquen noves infraestructures ferroviàries que, sens dubte, afavoririen aquest àmbit territorial, però el servei de 'Regional' Reus-Barcelona encara té mancances.

En aquest tema no hi pot anar un alcalde sol, ni dos alcaldes, sinó algú que ostenti una representació superior. El sistema de la costa anirà funcionant sempre; d’aquí a uns anys continuarà sent un lloc on caldrà un transport ferroviari. Amb el temps s’anirà convertint en una espècie de metro. 

Es demana que hi hagi progrés i millores en les infraestructures, però que siguin compatibles amb el manteniment del paisatge. Aquesta és una altra demanda important.

Si es destrueix el paisatge, no es pot aspirar a tenir un turisme de qualitat ni un cert benestar. El benestar de les persones va molt lligat a un ambient que sigui agradable.

COMENTARIS (1)

Comentaris

Enric  09 de Març de 2018

És veritat

Aquest nom de Camp de Tarragona és un invent dels polítics i res més, como sempre se omplen la boca i res mes

Reportatges