Joves, amb estudis, i feina precària

Joves, amb estudis i amb feina. Precària, això sí. Voldrien estabilitzar-se, poder-se'n anar de casa dels pares o instal·lar-se pel seu compte, però amb els sous que guanyen els és "impossible". Aquest Primer de maig, Dia del treballador, Reusdigital.cat recull els testimonis de tres persones de menys de 30 anys, que reclamen "més i millors drets" per a la classe mitjana i, en definitiva, "la possibilitat d'un futur millor", tal i com expressa la Cristina, de 29 anys, i veïna de Reus. 

'Diran que la crisi s'ha acabat, però molts la seguim notant'

Va optar per la formació professional, al ram de l'administració, en part pel consell de les amigues. "Moltes van trobar feina de seguida que van acabar els estudis", comenta. El seu cas, però, ha estat una mica diferent. I més lent. Va estar-se un any desocupada, "perquè no hi ha havia gaire ofertes i, les existents, eren dolentíssimes". 700 euros de sou, posem per cas, per una jornada completa, o contractes a prova "que et deixen al carrer quan s'acaben", es queixa. Gràcies a un programa d'orientació laboral, les perspectives van millorar. 

Quan analitza el mercat, troba que "potser diran que la crisi s'ha acabat, però molts la seguim notant". La nòmina no arriba als 1.000 euros, i de lloguer, a la capital del Baix Camp, en paga més de 400. "Ja em va portar prou temps anar-me'n de casa dels pares per tornar-hi ara. No em surten els números, no, però no hi vull tornar", diu. El seu maldecap no és només l'accés a l'habitatge, sinó la sensació que "tota la meva generació seguirà patint la precarietat laboral" durant anys. "Molta de la gent de la meva colla és en la mateixa situació. Tenen feina, però mal pagada i en males condicions", rebla. 

L'accés a l'habitatge

L'Elisabet, cambrilenca instal·lada a l'Eixample esquerre barceloní, té 27 anys i va estudiar una carrera de comunicació. "A casa no hi hauria trobat feina. Vaig poder fer alguna cosa, però sempre temporal, o amb un contracte de pràctiques", exposa. Comparteix pis amb una amiga i van rellogar la cambra restant a través d'un anunci d'Internet. "No és la solució que volíem, però és el que hi ha", precisa. El lloguer ascendeix als 900 euros, als quals cal sumar-s'hi les despeses dels subministraments i de la comunitat. "Se me'n va la meitat del que guanyo", lamenta. 

Pel que fa a la feina, i condicionada per haver de satisfer la seva part del lloguer, ha fet "de tot". "He de treballar. He fet moltes entrevistes, sí que és cert que el mercat es mou, però encadeno contractes de tres a sis mesos, i després no se'm renova", denuncia. No té previst tornar a la casa, però. "Me'n vull sortir. I vull pensar que tard o d'hora trobaré una bona feina", conclou amb un bri d'esperança. 

A l'estranger

"Jo no me'n vaig anar per gust. Vaig pensar que també seria una bona experiència, però és que aquí no hi trobava feina", assenyala finalment la Isabel, de 29 anys, a través de WhatsApp i des d'Irlanda. Hi és de passada, perquè ha decidit "viure amb molt menys i viatjar per tot el món". Assegura que mai es va plantejar la possibilitat de dur una vida com aquesta. "Anys enrere el que volia era quedar-me a casa, conèixer algú, tenir una feina estable i anar tirant", admet. "Però les condicions que m'oferien eren pèssimes", critica. 

Al Regne Unit hi va arribar fa cinc anys. S'hi va adaptar, va guanyar "prou diners per plantejar-me amb tranquil·litat què volia fer" i va passar també per Suècia i Dinamarca. "Hi he fet de tot. Els sous són més que dignes, i el mercat laboral és flexible, que no pas precari", analitza. Ara fa "feinetes" durant un temps, estalvia i planifica quina ha de ser la seva següent destinació. No ho sap pas, si després de tombar tornarà a casa nostra. "És que no crec que les coses millorin, mani qui mani", rebla. 

Un informe del sindicat CCOO, fet públic a finals de l'any passat, va alertar que el salari mitjà de la població catalana de menys de 30 anys s'ha reduït durant la crisi, a partir de dades recollides de l’Enquesta de Població Activa (EPA). A més, s'hi va indicar que com més jove era el treballador més gran va ser la retallada salarial patida. El 2016, posem per cas, la davallada en els joves en la franja entre els 25 i els 29 anys va arribar al 9%.