Dimarts, 18 de Desembre de 2018

La Industrial Algodonera, cent anys diversificant la producció

L'empresa és l'única fàbrica que es troba dins el nucli poblacional de la Selva del Camp

17 de Maig de 2018, per Arnau Martínez
  • Vista àeria de la zona on es troba l'empresa

    Cedida

  • Cedida

  • Cabré, a les instal·lacions de l'empresa

    Arnau Martínez

Ja no és la fàbrica tradicional de cordons i de cintes dels anys 60. Liasa, La Industrial Algodonera o Ca Cabré, per als selvatans, enguany està d'aniversari. Ca Cabré (com es coneix la fàbrica a la Selva del Camp), existeix des de finals del segle XIX, quan al carrer Major del municipi, la família Cabré fabricava mitja i gènere de punt. El 1918 l'empresa familiar volia passar a ser una societat anònima "per ampliar les oportunitats", explica el director general de Liasa, Jaime Cabré. Van assabentar-se que La Industrial Algodonera, instal·lada a Reus, cessava la seva activitat i van aprofitar per comprar la seva SA.

Aquest 2018, La Industrial Algodonera celebra 100 anys, sent el NIF més antic que existeix a la demarcació de Tarragona. En convertir-se en societat mercantil va crear la marca Liasa i l'any següent va traslladar-se a les instal·lacions actuals, al número 21 del raval de Sant Rafael de la Selva del Camp. Jaime Cabré és director general des de 2003, ha estat l'últim en incorporar-se, de la quarta generació que hi treballa des de 1984. Avui en dia Liasa factura 5M d'euros, les exportacions representen un 50% del volum del negoci i se centra fonamentalment a la Unió Europea. El capital humà? Una cinquantena de treballadors.

De la mitja als cordons

Ca Cabré va començar fent mitja, però amb un centenar llarg d'anys, la producció ha anat variant. El 1920, amb l'entrada de la segona generació, s'inicia la fabricació de metxa, encara que el fil també ocupa un lloc destacat. És tan important la metxa, que el 1936 es fa la primera exportació de l'empresa a Xile per tal d'extreure nitrat d'unes mines. Les pròximes dècades es registra la marca Rufflette per vendre cintes de cortina i a finals dels anys 60 es comença la fabricació de cordons de sabata, segurament el producte més conegut de la fàbrica selvatana.

El model empresarial de La Industrial Algodonera ha evolucionat i s'ha transformat. "Als anys 80 la fabricació més important eren els cordons de sabata", diu Jaime Cabré, representava el 80% de la producció. Avui en dia els cordons només signifiquen un 3%. Tot i això destaquen el servei a marques de sabates com Munich. Fruit d'aquesta evolució, als anys 90 hi ha un canvi de xip, "entra una competència directa, a la Xina, i decidim diversificar", indica Cabré. En aquell moment s'endinsen en el sector del packaging, cordons per les nanses de les bosses i de les caixes de begudes alcohòliques "és una manera de diferenciar-se, d'aportar un plus al producte", explica el director.

El valor afegit d'aportar solucions

Amb l'entrada del nou segle, Liasa torna a evolucionar amb els acabats dels cordons. Posen una punta metàl·lica en forma de T que facilita la col·locació de la nansa, sense haver de fer el nus. A les cordes de goma els hi endossen uns terminals de plàstic per facilitar el muntatge de material d'exteriors. Amb aquests acabats volem donar una solució, un valor afegit", manifesta Cabré, "fem un canvi d'estratègia comercial i passem a donar solucions", afegeix. Actualment compten amb una setantena d'acabats diferents.

El 2009 aposten pel màrqueting digital i els anys posteriors creen nous productes com el Liaflex, un cordó amb espiral que no cal fer el nus. Ara també compten amb l'exclusivitat de fabricació i de la distribució a Espanya de la patent americana Xtenex. És un cordó que no necessita ser nuat ni ajustat per la seva utilització, per la qual cosa és molt recomanable per la pràctica de 'running'.

Els últims mesos han entrat al sector de l'agricultura, fabricant unes gomes amb terminals de plàstic per lligar cobertes de plàstic per protegir els conreus de fuita. Així mateix, treballen una nova línia estratègica, vendre directament al consumidor a través d'internet. Calculen que aquest any obriran una botiga 'online' per oferir aquest servei. "Hem sobreviscut cent anys perquè l'hem encertat a l'hora de prendre decisions importants pel que fa a la diversificació", valora Jaime Cabré, "partint de què fabriques cordons i cintes, pots anar a mercats diferents", afegeix.

La Industrial Algodonera, l'única fàbrica dins el nucli de població Les instal·lacions de La Industrial Algodonera es troben al Raval de Sant Rafael des de 1919. La nit de Sant Joan de 1961 un incendi va calcinar la major part de la fàbrica, "segurament ha estat el cop més dur", manifesta l'actual director. "El meu pare i el meu tiet (Francesc Cabré i Salvador Cabré) van portar tota la fabricació de nou a les naus i tot el poble es va bolcar a reconstruir la fàbrica", recorda.

La Selva del Camp ha crescut exponencialment les últimes dècades i Ca Cabré es troba al mig del poble, actualment, però el director treu ferro a aquesta qüestió: "Som en un lloc que no molestem, estem integrats". "Vam temptejar el trasllat, però els costos són molt elevats i ara per ara no ens ho plantegem", afegeix. Estan envoltats i ara mateix ja no poden ampliar les instal·lacions, però l'empresa assegura que no té "problemes d'espai".

Sí que és cert que hi ha un pla parcial per urbanitzar la zona, de mutu acord entre l'Ajuntament de la Selva del Camp i la mateixa Algodonera. "Quan vulguem el podem efectuar", indica Jaime Cabré. No hi ha terminis però, "nosaltres decidim si volem construir o no". De moment és que no, o almenys a mitjà termini. La Industrial Algodonera seguirà teixint la seva història al número 21 del carrer de Sant Rafael.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

la selva del camp reusdigital vista aèria industria la algodonera
jaime cabré reusdigital
COMENTARIS (2)

Comentaris

Anton Joan Carricondo  17 de Maig de 2018

Una empresa exemplar!

He tingut ocasió de tractar en diversos moments al senyor Cabré i ma diré que el seu tracta no fos correcte. Una bona persona i ua empresa capdavantera i molt important per a les persones del nostre entorn. Felicitat i endavant!

rosa remei martínez nebot  17 de Maig de 2018

traball

vaig treballa a la fabrica que tenien a reus fins a primers del 1972 que vaig plegar per casar-me, a les hores estaba en el carrer muralla,, l'ultima vegada que vaig viatjar a reus vaig esta en el carrer muralla hi ja no vaig veure la empresa ni tant sols els edificis que había al devant ha on ara vaig veure els jutjats, tinc bons recors de l'epoca