Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Una de quatre ofertes laborals a Internet és falsa, segons els experts
La recerca de feina a Internet està plena de paranys
Enrique Canovaca
Amb l'esclat de la crisi anys enrere i la polèmica reforma laboral aprovada posteriorment, trobar feina quan s'ha perdut pot ser una odissea. "No són les condicions, ni l'edat, és que de vegades veig clarament que em volen enredar", apunta en Ramon, un cambrilenc que passa de la cinquantena i que du a l'atur prop de quatre anys. Abans, havia estat administratiu en diverses empreses "i mai havia tingut problemes per treballar".
En Ramon es connecta a tot tipus de webs d'ofertes laborals per trobar una millor opció per al seu futur ("sense èxit", diu) i sempre es mira els taulons d'anuncis de biblioteques, centres cívics i cafeteries. "Estic pendent de tot", anuncia. A la xarxa la situació és alarmant si ens guiem per l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (Inteco), des d'on s'indica que una de quatre ofertes de feina és falsa.
La majoria de les ofertes, 'amagades'
Internet és ara el principal vehicle per trobar feina, tal i com assenyalen els experts en diversos estudis. "Però és una merda i és desesperant buscar feina als portals d'ofertes", assegura la Susana, una aturada de 34 anys amb estudis universitaris. Una opinió similar és la de la Lola, de 23, que encara és a la facultat i que busca feina als estius per poder-se pagar els estudis. "Amb les ofertes de mitja jornada el que passa és que acaben volent disponibilitat total", denuncia. "I a banda demanen una experiència que si ets jove no pots tenir de cap manera", afegeix. "Si en un dia publiquen una dotzena d'ofertes, que realment s'ajustin al que pots fer n'hi ha una o dues", lamenta.
De fet, i segons un informe de 2014 de l'agència de treball temporal Adecco, el 80% de les ofertes laborals estan amagades, és a dir, que no es publiquen enlloc i que més aviat tot consisteix en recomanacions i en els contactes directes de les empreses que busquen personal. Val a dir, per cert, que en webs com Infojobs, el lloc de treball més demandat pel mercat és el d'agent comercial.
Altres portals virtuals de feina no tan cèlebres, com és el cas de Catalunyawork, ja adverteixen que la seva missió és compartir i donar a conèixer "ofertes de treball o mètodes versemblants i factibles d'obtenir ingressos extres". Els seus impulsors disposen fins i tot d'una comunitat a Facebook on publiquen tot tipus d'enllaços, si bé destaca la quantitat de convocatòries de figuració en rodatges publicitaris o de produccions de ficció. Es tracta, és de suposar, d'ofertes de feina adreçades a estudiants que tan sols tenen unes hores disponibles per poder treballar. "Vigileu amb aquestes ofertes, la majoria no són serioses", diu una de les usuàries de la comunitat, Yolanda Fuster.
La crisi, una de les causes
Pere Casan es dedica a l'administració de sistemes informàtics i és especialista en seguretat de la informació. Afincat ara a Brussel·les, és l'autor d'un bloc ple de consells per no deixar-se enredar a la xarxa. En aquest sentit, subratlla que les ofertes de feina falses "presenten una gran varietat de mètodes i estratègies, des d'intents per aconseguir accés a la informació privada de qui cerca feina fins a requeriments de pagar una taxa per poder entrar a la llista de candidats de cara a poder accedir a un lloc de treball". Potser per això hi ha no poques comunitats que alerten dels riscos de les estafes de feina, com és el cas d'Universia.
Casan opina que l'aparició d'aquestes estafes es deu, en part, "a la facilitat tant tecnològica com econòmica per crear infraestructures per estafar, del tipus que sigui. El cost és molt baix", adverteix. La crisi, per tant, "segur que també hi ha jugat un paper important", en aquest context actual. En conseqüència, el blocaire recomana "sentit comú i prudència" a l'hora de fer front a segons quines promeses laborals. "Quan quelcom sembla massa bo per ser veritat, acostuma a no ser veritat", sentencia. De passada, aconsella "fer una recerca a la xarxa de l'empresa que ens ofereix la feina per descartar que algú ja l'hagi denunciada per males pràctiques".
La postura policial
Reusdigital.cat s'ha posat en contacte amb els Mossos d'Esquadra a l'hora de preparar aquest article. El caporal de la unitat regional de proximitat i d'atenció al ciutadà del cos, Jordi Pedret, apunta que les ofertes falses de feina es donen perquè "volen aprofitar-se de la situació d'angoixa en què es troba qui busca feina sense sort", exposa. Davant d'això, Pedret afegeix que "no s'ha de signar res enviat per correu electrònic perquè ens poden manipular la signatura per tal de delinquir", diu.
"Si hem estat víctimes d'un cas com aquest o creiem que podríem ser-ho, cal entendre que és quelcom que ens pot passar a tots", assenyala el caporal dels Mossos. Per tant, "el primer que farem serà adreçar-nos a una comissaria per presentar una denúncia", subratlla. En aquest sentit, Pedret creu que és "recomanable" adjuntar tota la documentació possible de l'empresa en qüestió. "Captures de pantalla, còpies dels correus i els missatges o l'anunci, tot ens pot ser útil per a una posterior investigació", indica. Actualment, amb tot, des d'aquest cos policial no s'ha detectat un increment destacable d'incidències en aquesta matèria.
Més enllà d'Internet
El redactor que signa aquesta peça ha fet una recerca ja sigui en diferents portals web d'ofertes de feina, anuncis publicats als mitjans de comunicació i fins i tot en establiments de barri. A Horts de Miró, posem per cas, diversos locals de diferents sectors tenen al taulell una targeta en què es fa una simple crida. "Truca i demana l'entrevista", s'hi llegeix. Dit i fet.
Al targetó, en què no es descriu quin és el tipus de feina que s'ofereix ni l'empresa que el promou, hi apareixen un parell de telèfons. Al fix, a les 11 del matí, no s'hi obté resposta. Al mòbil facilitat sí que atenen la trucada. El lloc de treball és de "teleoperador i promotor comercial" per a una important companyia multinacional d'energia. A l'altre costat del fil telefònic la veu no vol donar gaire informació sobre el tipus de jornada que s'hauria de fer ni molt menys sobre el sou que es percebria.
"Més m'estimo explicar-t'ho en persona perquè m'he endut moltes decepcions", es justifica l'interlocutor, que ni tan sols diu el seu nom. Abans de començar a treballar, a més, s'hauria de superar un procés de formació "molt senzill, de dos o tres dies". El problema, però, és que la veu tampoc detalla si l'esmentat procés seria remunerat o no. "De debò, vine i en parlem que per aquí hi ha mals entesos", rebla. Pot ser una simple percepció personal, però l'oferta no inspira gaire confiança, i menys encara per la misteriosa actitud del contacte que ha atès la trucada. En conseqüència, i tal i com aconsellen els experts consultats i la policia, cal anar amb peus de plom a l'hora de tractar segons quins assumptes laborals per tal que no ens enredin.
