La tardor arriba 'quan els del Xixona ho diuen'

"Efectivament, tot té rostre hivernal. El vent hostil t'espera per les cantonades. Les velles han tret els peücs de l'armari. Els del Xixona han posat la vitrineta dels primers torrons per tapar els gelats", va escriure el savi Xavier Amorós l'any 1991 per al 'Diari de Tarragona' en un article titulat 'Passat Tots Sants' que forma part del recull 'Tomb de ravals' (1998). Per als més llèpols, doncs, sembla ser que el pas de la calor al fred el marca el fet de deixar de cruspir-se terrines de xocolata per degustar els panellets i fer les primeres comandes de cara a les postres del Nadal. 

Premi nacional a la iniciativa comercial

La bona gent del Xixona, sí, ja fa dies que ha instal·lat la vitrineta que Amorós va esmentar al seu text. I si en té, d'anys. "No t'ho sabria dir exactament, quants en té, però de ben segur que molts", destaca amb un somriure la Núria del Cacho, una de les integrants de la nissaga reusenca que regenta l'històric establiment. De fet, forma part de la tercera generació al capdavant del negoci, distingit recentment amb un dels Premis nacionals a la iniciativa comercial per la seva (més que) centenària trajectòria. "Suposa una empenta, per a nosaltres", subratlla. 

Fruit d'aquest reconeixement, del Cacho ha estat buscant documents, fotografies i retalls de premsa de la història del comerç. I, almenys, la història del Xixona es remunta a 133 anys enrere, amb base al raval de Santa Anna del nucli antic de la ciutat des dels anys 70. "Per aguantar un negoci tants i tants anys cal molta il·lusió", manifesta la botiguera.

Van fer cap a Reus

El projecte el va iniciar el besavi de del Cacho, que "tenia terres a Xixona i amb l'excedent d'ametlles en feia torrons". L'amistat amb els Sirvent va ser clau perquè la família fes cap a Reus, "perquè els van dir que era molt bona plaça per vendre-hi". D'entrada, les visites eren anuals, si bé es van fer càrrec d'una gelateria a Cieza, a Múrcia. Va ser la mare de del Cacho qui va adonar-se que "ser en tres llocs al mateix temps no era viable" i qui va fer força per tal que el clan s'instal·lés al Baix Camp. 

La clau per haver aguantat més d'un segle, diu del Cacho, és "la gent". "Els clients que vénen se'ns enduen a casa i ens fan lloc a la taula de Nadal. Això és molt bonic", argumenta. "D'alguna manera, formem part de la vida de moltes famílies", segueix. Encara no hi som, a Tots Sants, però la tardor ja és aquí perquè els del Xixona ho diuen, amb els seus panellets a l'abast. 

Dies enrere, del Cacho va intervenir al programa 'Carrer Major', que s'emet a LANOVA Ràdio, al costat d'altres responsables d'establiments centenaris del Camp.