Dijous, 28 de Març de 2024

L'economia de la demarcació necessita anar al gimnàs per agafar múscul

L'informe presentat a la Cambra de Comerç de Reus constata 'el potencial econòmic real i l'esforç de diversificació i modernització que s'ha de plantejar en l'economia'

28 de Febrer de 2019, per Jordi Siré
  • Imatge de la presentació de l'informe

    Cedida

L'economia de la demarcació té múscul però cal que l'exerciti al gimnàs. Aquesta és la conclusió de l'informe de conjuntura fet públic aquest migdia a la Cambra de Comerç de Reus corresponent al quart trimestre de l'any passat. Un informe detallat, presentat cada tres mesos de manera itinerant a les seus de les quatre cambres de la demarcació i que ha estat elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial i el Grup de Recerca d'Indústria i Territori, amb el suport econòmic de la Diputació. "Al nostre territori tenim unes diferències específiques que ens porten a valorar per la zona un dinamisme inferior", afirmava l'investigador Joaquim Margalef. Vinculat al grup de recerca i responsable final de l'estudi, la seva impressió constatava com "el potencial econòmic real i l'esforç de diversificació i modernització que s'ha de plantejar en l'economia" de la demarcació "no ha tingut pel 2018 una dosi d'optimisme necessària per poder prendre decisions ni reflexions per aprofitar aquests potencials".

La seva recomanació final de "reflexionar més sobre les estratègies futures de creixement" s'alimenten d'un banc de dades amb clars i ombres. Entre les més rellevants es troba una que habitualment passa desapercebuda. "La variació interanual del nombre de societats creades al territori i del seu capital, així com les empreses existents que han tingut ampliacions de capital, s'orienten a la baixa. El què ens porta a refermar-nos en una major cautela en els projectes d'inversió de les empreses a l'àrea" lligada a un altre paràmetre, el de la caiguda del crèdit bancari. En altres paraules, els empresaris no s'animen a arriscar-se per manca d'expectatives, generades tant per l'impacte de les incerteses de la zona euro com de les estatals i catalanes.

La taxa d'atur continua molt elevada, si bé el nombre de persones ocupades a Tarragona s'ha mantingut estable en relació a les dades de finals del 2017. De fet, l'any passat es va tancar amb una reducció de 700 persones sense feina. Ara bé, el ritme de generació de nous llocs de treball és inferior a la mitjana del país i ve marcat per un notable pes de la contractació temporal respecte a la indefinida. "La temporalitat és una de les particularitats del mercat laboral de la zona, i aquesta s'orienta en la disminució del temps de contractació", explicava Margalef apuntant de pas una nota positiva enmig d'un creuament de dades que donen peu a interpretacions contraposades. "És molt significatiu que bona part de la contractació indefinida és a càrrec de les empreses de menys de 25 treballadors i, principalment, de menys de cinc". La intenció és garantir-se la disponibilitat de la mà d'obra, mentre que les empreses que "es podria dir que constitueixen una estructura productiva que pot assentar el creixement econòmic de la zona (entre 51 i 500 treballadors) són les que més recorren a la contractació temporal". En aquest cas per mitjà de l'externalització de feines i subcontractes.

L'informe també analitza les dades de l'aeroport de Reus, emmarcades dins d'una temporada turística marcada per la disminució de viatgers respecte al 2017 (un 4,41% menys) i de les pernoctacions (un 3,02%). Margalef recordava que l'aeròdrom de la capital del Baix Camp "ha experimentat un creixement interanual de l'1,43% quan el total dels aeroports d'AENA ha incrementat el 5,8%, el de Barcelona ho ha fet amb el 6,1% i el de Girona amb el 3,8%". L'informe no qüestiona els cinc anys de creixement econòmic moderat però constant viscut a la demarcació ni és alarmista. Margalef creu que "podem estar satisfets perquè l'activitat econòmica continua creixent, encara que amb paràmetres inferiors al que podria ser".

En aquesta línia s'expressava també el director del Departament d'Infraestructures de la Cambra de Tarragona, Jordi Cáceres. "La valoració del 2018 és molt positiva, si bé el creixement ha estat menys dinàmic". Tanmateix, ha marcat diverses preocupacions a curt i mitjà termini, des de la "manca d'inversions a l'àrea per la contenció dels empresaris", fins al retard de concrecions en les infraestructures finançades pels diferents governs i a la manca "d'estratègies per desenvolupar les àrees de logística i d'innovació TIC". Perquè al capdavall l'economia de la zona continua pendent del fil del turisme, de les químiques i d'un sector energètic que té com a nucli unes centrals nuclears amb data de caducitat.

Per la seva banda, el secretari general de la Cambra de Valls, Rafel Castell, ha reconegut "irregularitats de comportament" en el sector industrial del seu espai d'actuació i l'impacte que ha patit el comerç al detall per la implantació de les empreses vinculades a la venda per internet. També ha destacat, però, la vitalitat i atractiu internacional dels calçots, que suposen el segon nínxol de turisme en importància a la zona després del de sol i platja, segons ha afirmat. A la roda de premsa també hi han intervingut el director gerent de la Cambra de Tortosa, Francesc Minguell, la professora de la càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, Mercedes Teruel, i el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, en funció d'amfitrió.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics