Dissabte, 28 d'Octubre de 2017

Radiografia del sector de la construcció a Reus i el territori: la promoció de pisos i el finançament (II)

Els promotors auguren que la construcció de pisos anirà a l'alça a les grans ciutats del territori els pròxims anys

05 de Juliol de 2017, per Enrique Canovaca
  • Estand informatiu d'Unifamiliar Sant Jordi SL per vendre futurs pisos a l'avinguda dels Països Catalans

    Carlos Muñoz

  • Promoció immobiliària a Reus de cases d'alt standing

     

  • Solar de l'avinguda Onze de Setembre on s'ha construir un Mercadona

     

  • Pisos nous a la zona de l'avinguda dels Països Catalans

     

  • Solar de l'avinguda dels Països Catalans on s'han de construir pisos

     

  • Solar de l'avinguda dels Països Catalans on s'han de construir pisos

     

Sovint la figura del promotor s'ha confós amb la del constructor. De promotors n'hi va haver molts durant la bombolla immobiliària, i de fet, qualsevol es podia endeutar i fer operacions d'especulació. La situació s'ha aclarit durant els anys de crisi econòmica i la promoció de pisos aspira a un creixement per als pròxims exercicis a la demarcació de Tarragona, malgrat que encara està més aturada que a Barcelona o Girona. Quins són els principals demandants d'habitatges? Les zones de creixement a Reus? Com es troba el finançament dels bancs per a les empreses i els particulars? Quines són les receptes de futur per aconseguir un sector de la construcció fort i creador d'ocupació? Són algunes de les preguntes que es respondran en la segona part d'un reportatge dedicat a la radiografia d'aquest àmbit econòmic a Reus i el territori. La primera part es pot consultar en aquest enllaç.

La demarcació de Tarragona té una situació desigual respecte a la promoció de pisos: "hi ha zones on n'hi ha de construïts i difícilment s'arribaran a omplir, com per exemple a l'Ebre, on estan considerant tirar a terra edificis. En canvi, a Reus i Tarragona, així com d'altres municipis de la Costa Daurada, hi haurà pisos nous a mitjà i curt termini", assegura el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat. Pel representant del sector, avui en dia "surt més a compte fer un nou pis a la perifèria que no pas rehabilitar-ne un al centre, a causa dels costos de construcció que et suposa haver de tallar carrers i treballar fora d'hores".

El president a la demarcació de Tarragona de l'Agrupació de Promotors de Catalunya, Daniel Roig, és també el propietari d'Unifamiliar Sant Jordi, una empresa que porta a terme els treballs d'urbanització d'un solar de l'avinguda Onze de Setembre. "Enguany s'hauria d'inaugurar el nou local comercial del Mercadona i tenim previst iniciar pisos en un futur, tot i que no ho contemplen a curt termini en aquesta zona". En canvi, Roig sí que espera poder iniciar alguna obra a curt o mitjà termini en alguna altra àrea de Reus, que prefereix no desvetllar.

"Al Camp de Tarragona, comencem a notar que hi ha més demanda i més ganes de comprar habitatge. A més, els indicadors ens diuen que els preus d'obra nova aniran pujant", afirma Roig, qui creu que les àrees d'expansió a Reus són la carretera de Salou i l'avinguda dels Països Catalans. "Qui compra un nou pis, s'ha de vendre el vell i les dades de venda de segona mà pugen des de fa forces anys", continua el promotor, qui subratlla, per exemple, que a Tarragona ja hi ha diverses obres en marxa.

Les darreres xifres presentades per l'Associació de Promotors de Catalunya indiquen que al país s'ha produït un increment del 111% en la construcció d'habitatges, mentre que les compravendes s'han incrementat en un 23,5% a tot l'Estat i el sector de la construcció encapçala la creació d'ocupació amb un 14,4% del total.

En l'àmbit de la demarcació de Tarragona s'han acabat fins a 460 habitatges, des del segon trimestre del 2016 i fins al febrer del 2017, mentre que les compravendes d'habitatge nou ascendien fins a les 369 i de segona mà, fins a les 2.113. Evidentment, són xifres lluny de les registrades a Barcelona però que albiren una recuperació del sector al territori.

Perfil del comprador i característiques dels nous pisos

Roig assegura que és molt difícil que una persona jove pugui accedir avui en dia a un habitatge i el client tipus sol ser algú "d'entre 40 i 50 anys" i amb la intenció de millorar les condicions del seu pis. Per això, l'habitatge tipus que es ven ara és gran, d'un mínim de 4 habitacions, amb una cuina àmplia, una terrassa, un menjador "generós", una sola plaça d'aparcament, i si es pot, amb zona comunitària, una àrea verda i una piscina. És difícil trobar aquest tipus de característiques al centre de les ciutats, on molts edificis no tenen ni ascensor, d'aquí el creixement a les perifèries.

El representant dels promotors al territori considera que malgrat la crisi econòmica, "no han quedat blocs a mig fer i les ciutats estan ordenades". Però Reus i el Camp de Tarragona compten amb un handicap important: el decreixement demogràfic. Per exemple, la capital del Baix Camp ha perdut entre dos i tres mil habitants durant els darrers 10 anys, un fet que pot suposar al voltant d'una ocupació menor de mil pisos.

Al contrari, aquesta dinàmica es pot arribar a compensar amb les segons residències dels turistes, "que cada vegada passen temporades més llargues al nostre territori". "Hi ha més compradors i llogaters i si comencem a fer promocions es mobilitzarà tot el sector de la construcció, que és molt ampli, des dels constructors als instal·ladors, als que venen mobles, electrodomèstics, decoracions o cortines. Darrere nostre pengen moltes empreses indirectes i és molt positiu que hi torni a haver una arrencada", manifesta Daniel Roig, en un to optimista.

L'accés al finançament

Gregori Salvat és contundent quan afirma que de facilitats per aconseguir finançament dels bancs per a les empreses constructores no n'hi ha: "una altra cosa són els particulars", afirma. Salvat considera que el principal problema durant aquests anys de crisi és que els bancs han fet la competència a les empreses, a través de les seves filials immobiliàries: "ens ha passat que algun agremiat té un pis per vendre, porta el client al banc i l'entitat li diu no a la hipoteca. Tot seguit, el mateix banc li ofereix una altra cosa de la seva propietat al client. Els bancs tenen unes bosses d'immobilitzats molt grans", descriu el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp.

Per Daniel Roig, en canvi, aquest tipus de situacions són més del passat que del present. "Les entitats bancàries prioritzaven donar sortida als seus pisos però ara ja han venut la majoria i els que tenen són molt deficients, i per tant, no són competència. Ara hi ha més predisposició a donar crèdit". "Nosaltres no tenim cap queixa des del punt de vista empresarial, però pel que fa als clients hem rebut reaccions contradictòries", afirma el propietari i director de Constructors Vilella, Josep Vilella.

"Sembla que ajudin a fer més inversions i muntar negocis, però també tinc exemples en el sentit contrari. Crec que els bancs s'haurien d'obrir i donar una petita empenta", continua Vilella. Per la seva banda, el propietari i director de Pamesa, Josep Monclús, assegura que "costa molt negociar i renovar les pòlisses de crèdit i que els bancs estan per ajudar-nos quan la situació és més complicada". Els entrevistats per fer el reportatge recorden, a més, tots els diners públics invertits per al rescat bancari i la importància de moure'ls per engegar la roda del sector de la construcció.

Mesures que es reclamen a l'administració

El president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat, reclama a l'administració que liciti els projectes a "uns preus reals" i subratlla que si un oficial de primera cobra entre 16 i 17 euros l'hora, amb les adjudicacions públiques es pot rebaixar aquesta quantitat fins als 12 euros. És a dir, molts cops no surt a compte a les mateixes empreses. D'altra banda, Salvat troba a faltar un pla d'incentiu del sector de la construcció, a l'estil de dotat per al de l'automoció: "antigament a Reus s'havien donat subvencions per remodelar les façanes i això seria positiu".

"Ajudar al sector de la construcció és ajudar a molts sectors", remarca Josep Vilella, qui creu que cal acabar amb el concepte negatiu que envolta la construcció, que moltes vegades s'ha confós amb la figura del promotor. "De fet, tu sent periodista pots ser promotor i encara la gent té la imatge del constructor que va en Mercedes i guanya molts diners", manifesta Vilella. Una imatge clarament alimentada pel fet que gran part dels casos de corrupció que hi ha a l'Estat tenen un origen immobiliari, puntualitza Daniel Roig.

Josep Vilella creu que l'administració ha d'ajudar als particulars per tal que aquests facin reformes als seus habitatges i si s'engega la roda tot el sistema econòmic anirà força millor: "si compares l'ajuda d'altres estats, aquí és lamentable". Per a Gerard Prats, de l'empresa Constecnia, "encara estem per sota del volum d'inversió pública i estaria bé ajudar-nos perquè som un sector molt intensiu de mà d'obra, podem reduir força l'atur". Amb tot, Prats reconeix que la construcció és un sector al qual li falta innovació, "sempre ha estat molt tradicional i no ha evolucionat en els darrers anys".

Per la seva banda, Josep Monclús confia que el segon semestre de l'any i el 2018 hi hagi una major inversió pública, tenint en compte que s'apropen les eleccions municipals i els governs volen obtenir un rèdit polític amb obres. A més, l'empresari ebrenc espera que el nou Pla d'Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, destinat, essencialment, a pobles petits, ajudi a la reactivació.

"L'Estat ha presentat un pla d'habitatge, que hauria d'entrar en vigor l'any que ve i hauria de durar fins al 2021. Es preveuen ajudes a menors de 35 anys per habitatges protegits i aquest és el bon camí. No obstant això, el pla dependrà molt de la dotació pressupostària", puntualitza Daniel Roig. Els darrers anys, amb la crisi, els pisos de protecció oficial han anat molt a la baixa, a excepció d'alguns ajuntaments, com Barcelona, que tenen múscul financer i poden afrontar uns projectes que suposen vendre per sota del cost.

Confiança amb el promotor

Malgrat les dificultats encara existents, el president a la demarcació de Tarragona de l'Agrupació de Promotors de Catalunya considera que el sector de la construcció té bones perspectives i que ja s'han superat uns "anys de pànic" en els quals no s'invertia en res: "la gent es troba que té uns diners al banc que donen zero interessos, així que les famílies prefereixen comprar l'habitatge i tenir un patrimoni".

A la vegada, però, el comprador s'ha tornat més exigent: "durant molts anys, la gent s'ha adonat de quines són les empreses series, davant dels problemes amb moltes empreses oportunistes i si ara aquestes tornen a aparèixer ho tindran molt complicat perquè els bancs no els hi donaran crèdit". "Som conscients que tenim una connotació negativa, i en part, ens la vam guanyar a pols, per totes aquestes empreses oportunistes que van entrar al sector per pura especulació", continua Roig, qui creu que ara sobreviuen aquelles empreses molt arrelades al territori i que no es poden permetre fer una acció dolenta perquè "en cas contrari, ningú em comprarà".

"Una situació com la que teníem abans de la crisi, no es pot tornar a repetir. Ara bé, sí que es poden tornar a repetir errors, i de ben segur, que es produiran, com en qualsevol àmbit de la vida", rebla amb sinceritat Josep Vilella, qui creu que es va donar "la tempesta perfecta", tant en el sentit positiu com negatiu. "El sector de la construcció va ser el primer a notar la crisi, des d'un punt de vista social, i per tant, hauríem de ser els primers a notar la recuperació", conclou Vilella.

I ja per acabar aquesta radiografia del sector de la construcció a Reus i el territori, una petició clau del president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat: "ens aniria molt bé que es fes el Barcelona World, hi hauria molta feina en l'àmbit constructiu, amb 3 o 4.000 sous, de gent que llogaran pisos o els reformaran". Amb tot, Salvat diu tenir percepcions contradictòries sobre la viabilitat del projecte i espera que l'empenta mostrada pel sector de la construcció en altres àrees de Catalunya arribi a la demarcació de Tarragona.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Reus Digital reus diari digital promoció immobiliària sector de la construcció
Reus Digital reus diari digital promoció immobiliària sector de la construcció
Reus Digital reus diari digital promoció immobiliària sector de la construcció
Reus Digital reus diari digital promoció immobiliària sector de la construcció
Reus Digital reus diari digital promoció immobiliària sector de la construcció
COMENTARIS (0)