Talent, esforç i llúpol ( i II)

El creixent interès del públic per la cervesa d'elaboració artesana està contribuint a la consolidació del sector. Any rere any apareixen nous elaboradors i a poc a poc s'està creant un circuit de fires i mercats en què els assistents poden degustar i adquirir noves propostes. Anys enrere, a les nostres comarques, Les Clandestines i la Rosita van obrir el camí que ara segueixen altres. "Ens ho hem de creure. Si volem créixer hem d'apostar per la nostra gent i per la nostra terra, perquè ningú altre ho farà", exposa un combatiu Ramon Ollé, un dels socis fundadors de Cerveses La Gardènia, companyia que produeix i ven la Rosita. 

La Rosita sedueix els cervesers finesos

"Amb el meu soci (Pep Pérez) teníem una consultoria i no ens anava malament, però hi havia èpoques en no teníem gaire feina", recorda. El duet va decidir-se a diversificar la seva activitat i van fer una anàlisi del mercat. "El sector del vi el vam descartar de seguida, perquè no en sabíem res i a més hi ha una gran competència". Tres quarts del mateix va passar amb el vermut, "tot i que m'hagués encantat fer-ne perquè em torna boig", revela. Finalment, "vam comprovar que el consum de cervesa per cap, a l'Estat, és enorme", diu. Aquesta va ser la primera pedra del projecte. Hi havia demanda, i lloc per generar oferta. 

Ollé i el seu soci van deixar-se guiar per un productor de cervesa artesana de la Catalunya Nord, responsable d'una primera producció simbòlica que va exhaurir-se en unes dues setmanes. "Ens va agafar per sorpresa", admet. Acte seguit, van iniciar els tràmits per establir-se al polígon de les Roques roges d'Alcover, on ara per ara hi tenen una plantilla consolidada i s'hi produeixen 260.000 litres de cervesa a l'any. "En el nostre cas, l'empenta va arribar un cop vam entrar en l'alta restauració", assenyala. La Rosita és present fins i tot al mercat internacional, en una dotzena de països, amb Finlàndia al capdavant. "No ho sabem explicar, però estan com bojos amb la nostra cervesa", celebra. 

En aquest sentit, l'emprenedor admet que el client de fora desconeix que Catalunya té un mercat cerveser cada cop més important. "El que esperen de nosaltres és vi", admet. El repte, per tant, és aquest. "Fer-los entendre que produïm cervesa de qualitat. En el nostre cas, amb els productes que ens brinda la terra, com l'aigua tarragonina o les avellanes d'Alcover", rebla l'empresari. Tractant-se d'una firma consolidada, convertida en una icona tarragonina, la seva aposta principal no passa exclusivament per les mostres en diversos pobles del territori, tot i que cada cop se'n fan més (a Reus, posem per cas, se'n va organitzar una que va tenir dues edicions). 

Un circuit de festes cerveseres al Camp

Des de Plexo, una companyia que organitza aquest tipus d'esdeveniments, Andrés Barber i els seus companys ja n'han fet tres. Les dues primeres, a La Secuita, i l'última, tan sols fa unes setmanes, a Vespella de Gaià. Totes solen acollir entre tres i quatre centenars de persones, "algunes de les quals són curioses i vénen a treure el cap i d'altres molt més enteses, que saben el que volen", detalla. Sota la línia empresarial Brew Beer Art promouen les festes cerveseres, totes amb un denominador comú: la presència predominant d'elaboradors de proximitat. 

Segons Barber, "és evident que les fires interessen. Quan arriba el bon temps, en un cap de setmana en pots tenir tres o quatre a tot el país", indica. Plexo no pot competir encara amb trobades tan consolidades com les que es fan a Barcelona ("hi ha dues lligues", matisa), però lentament estan fent-se forts. "Ens adrecem, en especial, al públic familiar. Si fem una festa, el que volem és que qui hi vingui se senti còmode, que vulgui estar-s'hi unes hores i que vingui amb els nens, si en té", afegeix. Per això les cites que impulsen compten també amb zona d'esbarjo per als petits, a banda de parades de menjar, bijuteria i artesania. "El model d'oci va cap a aquí. La gent busca l'experiència i l'autenticitat", assegura. 

Plexo és també al capdavant del Santa Tecla street market, una fira de degustació en què els 'food trucks' són el gran reclam. A Torredembarra, on la festa de la cervesa ja ha celebrat vuit edicions, la seva presència és un dels recents atractius incorporats. Al capdavant, tot ocupant-se de la coordinació tècnica, hi ha l'Oriol Pijoan, pare de la cervesa artesana Estraperlo. Com molts altres emprenedors, va començar fent proves domèstiques, a partir d'un 'kit' que va comprar "a Internet". Tastaolletes de mena, el torrenc va decidir-se a liderar la mostra a la vila quan encara no eren especialment freqüents ni populars. Es va arriscar i se'n va sortir. 

La festa de la cervesa de Torredembarra ha aconseguit el suport del teixit comercial i social del municipi, tot establint-se de passada com una cita capaç d'atraure visites i turistes. Al mateix temps, però, s'organitzen altres trobades adreçades a professionals, com ara jornades, tallers i debats en què es reflexiona sobre l'estat del sector i els reptes de futur que aquest haurà d'encarar. El sector creix, per tant, tot i la dura (i no sempre lleial, revelen alguns artesans) competència dels gegants industrials i els obstacles que sempre es troben al camí d'un negoci emergent. Units en un gremi, amb una producció cada cop més gran i amb l'estima del públic, però, les firmes del territori tenen l'opció de prosperar i contribuir a la bona imatge d'una marca gastronòmica tarragonina.