El Bar Iris baixa la persiana

El número 27 del carrer del Vent deixarà d'acollir un dels establiments històrics de Reus, el Bar Iris. Totes les històries tenen un punt i final (o seguit), i l'Iris té el seu particular: baixarà de forma definitiva la persiana el proper 30 de juliol. Jaume Pàmies, que ha regentat el local durant més de quaranta anys, es jubila i el seu fill (també Jaume Pàmies) no continuarà amb el llegat del seu pare.

Des de l'entrada dels Pàmies, l'Iris ha estat el negoci familiar on hi han anat treballant pares, dones, fills... El senyor Pàmies, que al setembre farà 67 anys, tampoc busca un comprador: "Ha arribat l'hora de tancar, però no penso anunciar que el local està en venda i si algú ve a comprar-lo, doncs perfecte". Abans que en Pàmies agafés les regnes de l'Iris, el local ja el portaven uns altres amos així que, entre tot, ja farà més de 50 anys que l'establiment veu passar la clientela i en Pàmies, considera, "crec que és el local més vell de la ciutat".

Les parets de l'Iris, actualment, llueixen un estocat verdós, encara que temps enrere també s'havien vestit de tons beix o marró. A la barra, entrant a mà dreta, els habituals hi aprecien el reguitzell de tapes que farceixen les neveres, disposant -sense adonar-se'n- els clients, els cambrers enmig i les begudes al darrera. "La cuina està reformada, i els lavabos, encara que sempre hem volgut mantenir l'essència del bar", detalla en Pàmies, "de bars n'hi havia molts, però aquest té alguna cosa especial".

Potser són aquests detalls els que deixen el client amb la sensació -un cop posa un peu dins- de viatjar uns passos enrere en el temps. Amb el anys, comenta en Pàmies que els horaris han canviat: "Aquí la gent es podia passar fins ben entrada la 1 de la matinada jugant al dòmino o a la botifarra i mirant la tele". Se'ls feia la 1 o les 2 de la matinada abans no tancaven, comenta. "Ara, cap a dos quarts de 10 ja tanquem, la gent ve a esmorzar i a dinar però cap al tard, poca cosa".

Els clients, al llarg dels anys, han sigut la mateixa gent del barri del Carme. "M'interessa tenir gent treballadora, gent del barri. Ja els pots veure ara esmorzant tranquil·lament", explica, mentre assenyala el parell de taules on, un matí de dijous, uns habituals hi fan un mos. En Pàmies observa les fotografies enmarcades vora la barra que recullen un tastet de la història de l'Iris. En una, comenta, es veu el local ple a vessar de seguidors del Barça seguint la final de la Lliga de Campions a Roma contra el Manchester.

Un dels fets que demostra com l'Iris ha arribat a calar en la vida del barri és la creació, entre els clients i alguns aficionats, d'un equip amateur de futbol. A finals dels 70 i principis de la dècada dels 80, explica el propietari del bar, es va crear un bon grup que coincidien per anar a jugar.

No obstant, a jutjar per les instantànies, a l'Iris no només hi han fet cap al llarg de mig segle la 'gent del barri'. En una, per exemple, s'hi pot veure l'ex president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i tot just a sota, una amb l'ex alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Certament, pocs bars de barri deuen haver captat imatges com aquestes.

I el cicle seguirà. El bar, de moment, quedarà tancat. El senyor Pàmies es jubila i posar fi a una vida dedicada a servir menjar i begudes. Amb divuit anys s'estrenava al Fortuny (moment del qual guarda una fotografia d'ell, amb americana blanca i pantalons i corbata foscos); més tard, treballaria al Círcol i passaria per la bolera de Salou abans d'agafar les claus de l'Iris.