Dijous, 28 de Març de 2024

El Camp de Tarragona

19 de Maig de 2014, per Jordi Domingo

Tot i que com a topònim gaudeix d'una llarga tradició, el Camp de Tarragona no gaudeix d'una tradició administrativa ni d'uns referents d'identitat per part de la població resident de la zona. Aquesta realitat ha plantejat històricament debats sobre els seus límits i la veritable situació de la partió respecte a les comarques veïnes.

La romàntica literatura de Josep Iglesias glosava el Camp de Tarragona com «una de les comarques més ben delimitades de Catalunya. Les muntanyes i la mar fan com una sardana al seu entorn, i si, de qualsevol de les clares viletes de la plana tarragonina estant, gireu l'esguard a llevant, al nord o a ponent, veureu enlairar-se a l'horitzó les cimes blaves d'una serra; només al sud, la mar s'extèn lliure i lluminosa». El mateix geògraf i escriptor reusenc situava, a llevant, els límits del Camp a les serres de Montagut, Montmell i Santa Cristina, més enllà del riu Gaià.

El Camp per antonomàsia el constitueix, des del temps dels romans, la plana que s'albira des de Tarragona, amb una façana marítima de gairebé un centenar de quilòmetres de distància i que constitueix, considerant les terres situades a cotes inferior als 300 metres, una de les tres planes litorals que té el territori litoral, juntament amb l'Empordà i el Delta de l'Ebre, constituint així una unitat perfectament natural. Més enllà de les comarques que configuren aquesta plana, l'Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, les comarques veïnes del Priorat, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i la Ribera d'Ebre, tot i que no siguin Camp de Tarragona en sentit estricte, són comarques amb una estreta i intensa vinculació històrica amb el Camp.

L'any 1983, el Parlament de Catalunya, fent ús de les atribucions que li conferien tan la Constitució Espanyola com el propi Estatut d'Autonomia, va promulgà la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial (DOGC núm. 385, de 30/11/1983). Segons es desprèn de l'exposició de motius de la Llei, els objectius que es pretenia eren bàsicament tres: fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d'assolir uns nivells de renda adequats a tot el territori; promoure un creixement ordenat des del punt de vista de les implantacions sobre el territori per tal d'afavorir una eficàcia més gran de les activitats econòmiques i una millor qualitat de vida; i finalment, per afavorir el creixement econòmic de Catalunya i lluitar contra l'atur. No va ser fins la Llei 1/1995, de 16 de març, d'aprovació del Pla territorial general de Catalunya (DOGC núm. 2032, de 31/03/1995), la que va establir els sis àmbits funcionals territorials (AFT) definits en el Pla territorial general com els àmbits d'aplicació dels futurs plans territorials parcials: Ponent, Comarques gironines, Comarques centrals, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'AFT Metropolità. L'any 2001, amb l'aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació (DOGC núm. 3563, de 29/01/2002), es modificaven els AFT, passant de sis a set.

Tot i aquestes consideracions, amb l'aprovació del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona per part del Govern de Catalunya el 12 de gener de 2010, l'àmbit territorial del Camp de Tarragona va quedar circumscrit a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Sis mesos més tard de l'aprovació del PTP del Camp de Tarragona, es promulgà la Llei 23/2010, del 22 de juliol, per a fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès, de manera que es fixaven en vuit els àmbits funcionals de planificació. Amb el Decret 208/2013, de 30 de juliol, pel qual es desplega la Llei 23/2010 (DOGC núm. 6430, de 01/08/2013), l'àmbit funcional del Camp de Tarragona el conformen les comarques de l'Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Ara que finalment sembla que ja estem delimitats geogràficament, és hora de començar entre tots, a forjar el sentiment de pertinença col·lectiva al nostre territori, car és l'única manera de mantenir viva l'empenta i esperit de superació que des de temps ben reculats han mostrat els habitants del Camp de Tarragona.

Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics