25 anys sense la via de Roda: una mirada al present i al futur

Aquest dissabte parlàvem amb nostàlgia de la via de Roda, l'últim ferrocarril de via ampla tancat a Catalunya ara fa 25 anys. L'article acabava amb un punt d'esperança sobre el present i futur d'aquesta infraestructura. Qui sap si algun dia hi tornarem a veure circular trens? O bé seran bicicletes i persones les que hi passegin augmentat l'atractiu turístic de les nostres comarques?

El present de la via

Ara per ara existeix una línia de 28 quilòmetres amb tot tipus de circumstàncies. Fins i tot ens trobem amb un tram en servei com el que comunica Reus amb l'empresa Repsol-Química situada just abans de creuar el gran pont de ferro sobre el riu Francolí i a poca distància de l'estació del Morell. Aquest primer tram, de menys de 10 quilòmetres, només s'utilitza per mercaderies i està en un estat molt precari. Els pocs combois que hi passen, ho han de fer a molt poca velocitat.

Una mica millor està el tram entre Reus i l'estació-terminal de contenidors del Polígon Industrial de Constantí. Per aquest tram ja és una mica més freqüent veure-hi circular llargs combois. És fàcil veure'ls passar lentament pel pont que sobrevola l'autovia C-14, a la variant de Reus, entre les sortides de Constantí i El Morell.

Just passat Puigdelfí i fins al final de l'estació de l'AVE, la via ha desaparegut per les obres que es van realitzar per la construcció d'aquesta gran infraestructura ferroviària. En travessar la carretera TP-2031 de l'Argilaga als Pallaresos, just per damunt del túnel del Coll de Tapioles, veiem com torna a aparèixer la via que circula en paral·lel a la nova de l'AVE, pràcticament a tocar l'una de l'altra.

En arribar a l'alçada del riu Gaià, la via de Roda es comença a allunyar de la de l'AVE, fent un gir cap al sud per aproximar-se al Catllar i al poblet d'Ardenya. Ja sense allunyar-se més de la via de l'AVE, la via Reus-Roda s'aproxima a La Riera de Gaià i a la seva estació, encara dempeus, tot i que en força mal estat. L'estació és a tocar de la carretera T-202, entre La Riera i La Nou de Gaià. Des de la Riera es poden gaudir de magnífiques imatges del bonic viaducte de pedra sobre el Torrent de l'Olivereta.

La via continua apropant-se al mar fins a passar ben a prop de l'enllaç de l'AP-7 a Torredembarra, a partir d'aquí fa un nou gir cap al nord, fins a tornar a tocar la via de l'AVE al seu pas per la Pobla de Montornès. Durant 200 metres no trobem ni rastre de la via, ni de l'estació de la Pobla, ni de l'antic pont que creuava la T-211. Correspon a l'espai que l'ocupa una zona d'aparcament en aquesta població.

En sortir de la Pobla de Montornès, la via continua en paral·lel a un ramal de l'AVE que fa cap a l'estació de Roda de Berà-Bonastre on s'enllaça amb les vies de tren convencional que van cap a Valls i Lleida, i amb les que vénen de Sant Vicenç de Calders. El tronc de la via de l'AVE se'n va cap al nord de Roda.

En tot el tram entre Perafort i Roda la via està parcialment desmantellada. Hi falten alguns ralls i travesses que han estat robats, però en conjunt, es pot veure tot el traçat força bé. Avui en dia encara disposa de la majoria de pals de la catenària.

Inconvenients d'haver tancat la línia

L'actual línia de la costa que passa per Torredembarra està col·lapsada amb el trànsit de trens de viatgers. Una zona molt poblada i amb gran mobilitat fa que els trens de mercaderies passin a ser secundaris per una línia que no admet més combois. D'aquí que l'opció de Reus-Roda podria tornar a ser una bona alternativa per aquest tipus de trànsit. Fins i tot, en cas d'accident a la línia de la costa, com ha passat en alguna ocasió, podria permetre el pas de trens cap a València i Saragossa.

Però sembla que la reobertura de la línia per mercaderies no fa gaire il·lusió a La Pobla de Mafumet i al Morell que veuen un greuge en el possible pas de mercaderies perilloses pel mig de la seva població. En canvi, la rehabilitació de la línia de Reus a Roda de Berà sempre ha estat molt desitjada des de la nostra ciutat. Representaria un accés directe amb tren a l'estació de l'AVE de Perafort, i si es reobrís sencera, es podria integrar dins el sistema de rodalies del Camp de Tarragona per unir Reus i El Vendrell.

Però en una entrevista a Reusdigital.cat, l'expert en infraestructures i llavors membre del PP, Juan Gallardo, va dir que la seva reobertura presenta "molts inconvenients", com són "la dificultat per desdoblar la via" i en especial, "la dura oposició de la indústria petroquímica", que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que tornin a passar trens de viatgers a tocar les seves instal·lacions per les possibles responsabilitats que es poguessin derivar en cas d'accident. En aquest sentit, la normativa comunitària 'Seveso' de seguretat industrial aprovada a partir del greu accident que va patir aquesta població de la Llombardia, podria impedir-ne la reobertura.

Així doncs, una possible reobertura probablement implicaria una modificació de traçat entre el Morell i Puigdelfí. Així doncs, l'elevat cost fa que el Ministeri tingui aparcat el projecte i contempli amb millors ulls el tercer carril per mercaderies des del Port de Tarragona per les vies existents. Ho contemplen, però, ja que de moment no fan res en cap sentit, deixen que la via de Roda es continuï degradant i que el Port segueixi sense connexió ferroviària a l'alta velocitat.

Via verda

Des dels ajuntaments de la zona també veurien amb interès la conversió de la línia en via verda seguint el model de la Terra Alta i el Baix Ebre. Però es troben amb la poca voluntat d'Adif i del Ministeri de Foment espanyol en atendre aquesta demanda. Als ajuntaments els agradaria que la Diputació també estigués implicada en aquest projecte, que segons han calculat podria costar uns 400.000 euros. Però el fet que la via no estigui donada de baixa de manera definitiva en complica la seva conversió. Per facilitar-ne la conversió, els ajuntaments accepten que la via verda sempre estaria supeditada a un possible interès de Renfe i Adif per reobrir-la al trànsit ferroviari, però ni així.

La via passa per un entorn ben bonic, un entorn que en el seu dia va enamorar al director de cinema Bigas Luna que hi tenia una casa a tocar al petit nucli de Virgili. La via té alguns túnels, penya-segats, barraques de pedra seca i un paisatge natural que ofereix moltes possibilitats. Es podria convertir en la columna vertebral de molts camins del Tarragonès, el Baix Gaià i una part del Baix Camp. La conversió en via verda podria permetre l'aparició de nous negocis relacionats amb el turisme com ja ha passat en altres vies verdes que ens són properes, com les de la Val de Zafan, la d'Olot a Girona o la d'Ojos Negros entre Castelló i Terol.