Divendres, 29 de Març de 2024

L’incendi de Vandellòs I

El 19 d’octubre de 1989 marcaria un abans i un després en la història de les nuclears a l’estat espanyol. Aquella nit es va produir un incendi a la central de Vandellòs I

02 de Gener de 2020, per Cinta Bellmunt
  • Bombers inspeccionant l'àrea cremada

    Ángel Catena - TTLPress

Quan vam arribar alguns periodistes, semblava una olla a pressió a punt d’esclatar amb un munt de vapor que sortia per arreu, vibracions i un soroll d’espant. Enguany, coincidint amb el 30 aniversari d’aquell greu succés he recuperat algunes vivències amb motiu d’unes jornades commemoratives organitzades per Greenpeace i Ecologistes en Acció, i també per a una entrevista que em van fer companys de l’agència de notícies russa, Sputniknews.

Eren passades les onze la nit quan va sonar el telèfon. M’alertaven de que alguna cosa molt greu estava passant a la central nuclear de Vandellòs I. Calia anar-hi per saber de primera mà què estava passant. M’enviava el diari Avui, doncs en aquella època jo era la corresponsal a Tarragona. En el trajecte ens van avançar alguns vehicles que anaven a tota pastilla i amb la sirena d’emergència. Quan ja a mitjà nit vam arribar a la central, allò era una olla a pressió. Evidentment no ens van deixar entrar i vam esperar molt de temps al punt d’accés a veure si un moment o altre algú sortia a atendre’ns.

El so ambient era esfereïdor, i així vaig començar la crònica al dia següent en un informatiu de Ràdio Fòrum, la ràdio municipal de Tarragona, en la qual hi col·laborava. Llàstima de no tenir aquella cinta de casset! La causa va ser l’incendi que es produir la nit del 19 d’octubre, sobre les 21.15 h, en un alternador, pel que semblava, per un curtcircuit, segons ens informava el delegat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Josep Maldonado, sobre la una de la matinada.

L’alerta l’havia donada a Protecció Civil un veí, espantat pel fum que va provocar l’incendi, l’intens vapor que sortia de les vàlvules d’emergència i el soroll persistent de la maquinària produït per la marxa dels sistemes de seguretat. El fet que la central no avises de seguida a aquell organisme, si no mitja hora més tard de produir-se els fets, ja va ser un retret que s’esmentaria en diverses ocasions, per irregular, i va ser un aspecte que des del primer moment, Ramón Sánchez Ramón, governador civil de Tarragona, va dir que s’investigaria. De fet, Protecció Civil anava molt despistada i la primera explicació que va donar aquella nit era que es tractava d’un incendi als dipòsits de fuel-oil, que hi ha fora de la central.

L’incendi el van apagar Bombers de la Generalitat vinguts dels parcs de Tarragona i Reus, i un grup de Barcelona que va portar escuma per ajudar a l’extinció del fum, tasca que es va assolir a dos quarts de cinc de la matinada.

En declaracions als mitjans de comunicació, Josep Gomis, que era conseller de Governació de la Generalitat, i que també es va personar a Vandellós I, sobre un quart de tres de la matina, va posar damunt la taula el fet que el govern central no donava competències en matèria de Protecció Civil a la Generalitat i, en canvi, quan hi ha una situació d’emergència són els diferents cossos del govern autonòmic els qui prenen part en la resolució del cas.

En un primer informe tècnic elaborat conjuntament pel Consejo de Seguridad Nuclear, la direcció de la central i Govern Civil de Tarragona, pocs dies després, es plantejava la hipòtesi d’un defecte de la turbina que hauria provocat una frenada ràpida de la mateixa i un alt nivell de vibracions que van afectar l’estanqueïtat del turbogenerador provocant la alliberació de l’hidrogen de refrigeració. El contacte de l’hidrogen amb l’aire va produir l’incendi. O sigui que són turbines que contribueixen a garantir la refrigeració del reactor.

A partir d’aquí es va obrir un debat social i polític molt important sobre l’estat obsolet de la central i es va iniciar un moviment de base per exigir el tancament de la central nuclear de Vandellós I, i sobretot, que no es poses en marxa si no es garantia plenament la seguretat de la població. Però l’objectiu era que no tornés a funcionar mai més. Vandellós I ja tenia 17 anys de vida, la tecnologia havia canviat i semblava que ni es fabricaven ja turbines com la de l’incendi. De fet, aquí destacaria el paper que hi van jugar el Comité Antinuclear de l’Ametlla de Mar, el Servei Mundial d’Informació sobre l’Energia (WISE) com a caps més visibles de la lluita per assolir el tancament de la nuclear.

Un dels aspectes que preocupaven era que no s’haguessin produït emissions radioactives, cosa que van dir que en absolut i que no havia hagut perill per a la població, cosa que també il·lustrava el governador civil destacant que del PENTA (Pla d’Emergència Nuclear per a la Província de Tarragona) no s’havia passat del nivell 0 d’activació, que és correspon al mínim, és de caràcter preventiu per si passes alguna cosa. Els alcaldes de la zona, en tot cas, no estaven satisfets amb el PENTA que el van qualificar d’inoperatiu. Eren els batlles dels municipis de Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa i l’Ametlla de Mar, que si bé al principi no demanaven el desmantellament de la nuclear, sí que volien que quedés garantida la seguretat de la població.

Que alguna cosa del PENTA havia fallat, ho reconeixia el mateix governador que, uns dies després, assegurava que s’havien reunit 300 folis d’aquella nit que plantegen molts interrogants, una d’elles la comunicació entre totes les parts, la participació dels cossos d’extinció i de quina manera (amb quins mitjans ho van fer...), el control dels accessos per la carretera. I una cosa molt important: Ramon Sánchez reconeixia que tot i que s’havia dit que estàvem al nivell 0 del PENTA, de fet es va actuar en una situació 1, amb substancials diferències, com és la intervenció o no del grup radiològic pel control de les emissions.

Cal destacar que el WISE, avalat per bases científiques, i el Comité Antinuclear de l’Ametlla de Mar, no es dedicaven a protestar i denunciar, només, sinó que també feien pedagogia de sensibilització envers la societat sobre el perill que comporta una central nuclear. En aquesta línia s’havien organitzat molts debats i fins i tot cursets adreçats a tots els públics per saber què era l’energia nuclear, com funcionava una central nuclear i els riscos que comportava.

Ara que un referèndum ens ha causat tan enrenou a Catalunya i estem en una situació lamentable pel que fa a la llibertat d’expressió, etc, val a dir que un diumenge es va organitzar un referèndum a l’Ametlla de Mar perquè el municipi exprés a les urnes si volia el tancament o no de Vandellós I.

La qüestió és que poc mesos després de l’incendi a Vandellós I, el WISE, a través del seu portaveu a Catalunya, Jaume Morrón, ja parlava d’un abans i un després del 19 d’octubre pel que fa a conscienciació nuclear entre la població catalana, amb una massa crítica important contrària a les nuclears, i entre ells els mateixos alcaldes de l’Àrea d’influència de Vandellós I que ja s’havien adonat de què implicava tenir una nuclear al seu territori.

I de la localitat a la internacionalització del conflicte: primer es cercaven suports als ajuntaments, al partits polítics catalans i espanyol i al final el clam va arribar a Europa. I el més desitjat: pràcticament un any després de l’accident s’anunciava que definitivament Vandellòs I mai més no tornaria a funcionar.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics