Dijous, 28 de Març de 2024

Joaquim Calatayud: 'Sóc independentista i duranista'

Entrevista a l'alcaldable de CiU per les Borges del Camp

27 d'Abril de 2015, per Joan Marc Salvat
  • Joaquim Calatayud torna a ser l'alcaldable de CiU a les Borges del Camp

    Judit Fernández

És alcalde des del 2007, quan s’encenien les primeres llums d’alerta per la crisi, i fins al dia d’avui, amb el col·lapse econòmic ja a sobre. Com ha canviat les Borges en aquest temps?

L’Ajuntament econòmicament ja el tenia amb una bona situació quan el vaig recollir i ho hem continuat mantenint amb la mateixa dinàmica: el deute no ha augmentat i està en 280.000 que és una xifra irrisòria, un 8% del pressupost; en aquests vuit anys no he fet cap obra que no tingués finançat, com a mínim, en un 80% externament (fons FEDER, Diputació, etc). Hem intentat reduir amortitzacions de préstec i la situació econòmica és magnífica. En la primera legislatura encara vam agafar els darrers espetecs del carnaval que havia sigut tots aquests anys. Aquí ja en vam ser conscients i, durant aquesta segona legislatura, és quan s’ha notat la gran trompada. Però nosaltres com a Ajuntament tampoc no havíem estirat més el braç que la màniga. 

No hi ha hagut retallades?

Hem mantingut la mateixa plantilla municipal que teníem, tant pel que fa referència a l’Ajuntament com a la residència; hem continuat oferint els mateixos serveis que donàvem; i sí que hem retallat una mica en àmbits que abans els podien tenir subvencionats o que era oportú la disminució de despeses. Molts ajuntaments basaven el cost dels serveis i les despeses en el que arribava de l’impost de construccions, però nosaltres no ho vam fer mai i ja no ens hi vam enganxar els dits.

Qui està patint més l’atur al municipi?

Sobretot la gent jove. Què passava als pobles? El ‘boom’ de la construcció va portar que molts jove deixessin d’estudiar o que es dediquessin a fer FP o algun mòdul. Tots se n’anaven a fer de manobres, a guanyar 2.500 euros i a comprar-se el BMW de torn. Aquesta ha sigut la gran esperança d’una gran part del jovent dels últims 12 anys. I a les Borges igual. Abans hi havia gent que estudiava per forner, per torner… I tot això ara no hi és. Ara, són nois i noies que només han estat a la construcció i que ara es troben amb dificultats molt importants per entrar al món laboral. A banda de la dificultat de trobar feina, és la dificultat que tenen aquests joves d’entre 25 i 35 de tenir una formació.  

Què heu fet en matèria de polítiques ocupacionals?

Com a Ajuntament, del nivell dels nostres o similars, és molt complicat. Nosaltres confiem molt en els plans d’ocupació que es fan finançats des del Consell Comarcal. Durant aquesta legislatura, una desena de joves han fet cursos de reinserció laboral en temes turístics, de cuina, etc. 

Veu factible revalidar aquesta àmplia majoria que ostenta al consistori?

Desitjo que sí. Veig molt difícil tornar a fer vuit regidors d’onze, però en tot cas el treball i les ganes hi seran. És complicat.

Complicat per l’entrada de noves formacions?

No. Aquí som tres formacions, nosaltres (CiU), PSC i ERC. Però jo em trobo que aquí sóc l’alcalde del poble i també el president del Consell Comarcal del Baix Camp. Això ha fet que molta gent em vingués a demanar feina i no he pogut. Anys enrere hi havia dificultats per trobar xòfers per portar la brossa a la planta de compostatge de Botarell, i ara hi hauria trets per treballar. M’he trobat amb gent que segurament pensaran que els he fallat o consideren que no els he ajudat prou tot i estar en aquestes dues institucions, i aquí un mínim cost electoral el tindré. Si has vingut a demanar-me feina dos o tres vegades i no he pogut, la manera de tornar-m’ho és no votant-me.

Sembla un oasi, les Borges, en comparació amb els municipis de la Costa Daurada on han sortit formacions com bolets.

Al sector d’interior, i en especial a les poblacions de menys de 20.000 habitants, ja hi ha prou feina a trobar gent per les llistes. Ara el polític no està tan ben vist com abans: dedicant unes hores a l’Ajuntament i cobrant unes dietes normaletes sembla que també robis. Les persones preparades i capacitades en ajuntaments petits no s’hi posaran perquè no tenen cap necessitat ni ganes de maldecaps. Calen persones pencaires i eixerides per anar al davant de les llistes en municipis com el nostre i que facin rutllar el poble més enllà de la ideologia que puguin tenir. El món municipal és una altra història: després podrem dir de les polítiques socials i tota la comèdia que diem tots, però als municipis és estar al cas dels problemes i resoldre’ls a la gent. A Reus mateix, independentment que el Vallès o el Pellicer siguin molt pencaires, la partida d’escacs és una altra. 

És dels pocs alcaldes d’Unió a la comarca, juntament amb en Josep Rabascall a Maspujols i en Josep M. Puig a la Selva del Camp. Sembla una anècdota, quan la federació governa en 17 municipis del Baix Camp. 

Esperem que en aquistes pròximes elecciones de tres passem a cinc alcaldes, sumant a Botarell i l’Albiol on tenim possibilitats. En tot cas, crec que les tres actuals estan molt consolidades: en Josep M. Puig ha fet bona feina i la gent, en general, està contenta; i a Maspujols mira si ho ha fet bé que no s’hi ha presentat cap llista més. Té prou mèrit tenint el context nacional i que tenim un 14 de juny a tocar on es decidirà el posicionament del partit respecte el procés. 

En el seu cas, vostè és un alcalde ‘convers’. Es va afiliar a Unió anys després d’entrar en política. 

Em vaig afiliar fa uns dotze anys perquè a mi m’agradava molt el Duran. Unió és un partit amb una història molt potent: es forma abans de la Guerra Civil, en una situació compromesa, amb un líder que és afusellat. Incorpora l’humanisme cristià i jo no sóc creient, però són els valors que han posat Europa on està. Ara segurament aquest discurs queda molt antiquat, però també crec molt en la família. I la crisi ha posat en evidència la importància de la família.

I manté el seu suport a Duran tot i declarar-se obertament independentista?

No sé com es pot arribar a entendre però separo molt el que penso jo internament. Jo em sento independentista, molt cansat de la relació amb Espanya, però també sóc molt duranista perquè és un polític molt honest i que fa molts anys que diu el mateix. No ha variat absolutament res del que ha dit i a la llarga li haurem d’acabar donant la raó de moltes coses que acabaran passant. Per això sóc ‘duranista’ però també independentista. 

El 24-M és el preludi del 27-S?

No té res a veure. Absolutament res. Es poden donar una sèrie de resultats i circumstàncies que no tenen res a veure. Estic convençut que els resultats a Barcelona ciutat seran ben diferents als que hi haurà el 27 de setembre. I l’índex d’abstenció a les municipals no serà el mateix que a les catalanes. L’únic que tindrà a veure és la utilització que es farà dels resultats cap a un cantó o cap a l’altre. 

A més d’alcalde presideix el Consell Comarcal del Baix Camp. Té temps per a tot?

Sí, perquè l’Ajuntament l’he portat molt bé gràcies a un equip molt maco i amb gent de confiança. Això m’ha permès dedicar-me a les dues institucions. Potser amb l’Ajuntament no m’ha caigut cap cabell, però al Consell sí que vaig patir molt. Allà sí que vaig notar el passar de castell de focs a una situació realment tremenda econòmica. Crec que hem reforçat les societats i hem donat prestigi al Consell Comarcal.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics