Algunes propostes culturals de Reusdigital.cat

Arriba un cap de setmana llarg, gràcies a la festa del Pilar. A banda dels plans d'oci, a Reusdigital.cat ens agrada fer-vos tot un seguit de recomanacions culturals per tal que les anoteu i, a poder ser, les seguiu. Compartim llibres, discos o pel·lícules, posem per cas, que són de capçalera per als nostres redactors. 

Voleu saber quines són?

Alba Cartanyà recomana el llibre 'Desobediència civil i altres escrits' de Henry D. Thoreau 

Quatre assajos configuren aquesta obra de l'escriptor i filòsof anarquista nord-americà Henry David Thoreau. Reflexions i crítiques mirant cap endins però sent conscient de les influències de fora, una sinceritat que impacta, un discurs revolucionari i segur.

Tot i publicar-se el 1849, és un llibre que desafia el pas del temps i es torna igualment necessari i vigent en l'actualitat. Ell mateix va dir: "Accepto de tot cor la màxima 'el millor govern és el que governa menys', i m'agradaria veure-ho a la pràctica (...). Però en complir-la resulta, i així també ho crec, que 'el millor govern és el que no governa en absolut'; i quan la humanitat estigui preparada, aquest serà el tipus de govern que tindran". 

Marià Arbonès recomana la pel·lícula ‘La gran bellesa’ i la música de Kronos Quartet

Aquesta setmana, la recomanació és doble. D’una banda, veure la pel·lícula ‘La gran bellesa’ (2013), dirigida per Paolo Sorrentino. És una pel·lícula tan excel·lent com profunda que mostra la vida de l’escriptor Jep Gambardella (interpretat pel gran actor Toni Servillo), el qual ha perdut el sentit de la vida: ja no és capaç de crear i s’ha refugiat en el buit d’una Roma bella i superficial. Inspirada en ‘La dolce vita’, de Federico Fellini, Sorrentino critica l’alta societat romana actual, estancada en la banalitat. Estic segur que molts de vosaltres l’heu vista.

De les belleses musicals de la banda sonora del film, que n’hi ha unes quantes (no totes), hi ha la interpretació que Kronos Quartet fa del tema ‘The Beatitudes’ ('Les benaurances'), escrita pel compositor rus Vladímir Martínov, i que s’inclou també al disc ‘Music of Vladimir Martynov’. La segona recomanació que us faig és, precisament, escoltar aquesta peça, d’estructura senzilla però d’una gran sensibilitat.

Kronos Quartet és un quartet de cordes nord-americà fundat pel violinista David Harrington el 1973 i especialitzat en la interpretació de música contemporània. Actualment el grup està format per David Harrington i John Sherba (violí), Hank Dutt (viola) i Jeffrey Zeigler (violoncel), que va substituir Jennifer Culp el 2005.

Per la seva banda, Martínov és un compositor rus que va començar la seva carrera interessant-se pel minimalisme, i posteriorment va treballar en altres estils. La fusió entre la seva formació minimalista i teològica ha forjat el seu estil, de caràcter simple, clar i emotiu.

Isabel Martínez recomana la sèrie ‘Harlots: cortesanes’

A través del duel personal d’un parell de 'madames' (Margaret Wells i Lídia Quiley) de dos importants prostíbuls londinencs del segle XVIII, la sèrie ‘Harlots: cortesanes’ ofereix una interessant mirada al paper del sexe i el poder a la societat anglesa del període georgià.

A estones amb una trama innecessàriament massa recargolada, la sèrie és molt entretinguda i mostra, sinó amb veracitat sí amb grans dosi d’entreteniment, la lluita de classes entre els poderosos nobles ajudats per Lídia Quiley i l’estament popular encarnat per unes prostitutes molt empoderades encapçalades per la fictícia Wells i la seva família.

No hi ha sorpresa en desvetllar al lector que els aristòcrates es poden permetre saltar-se la llei per pur plaer i voluntat mentre que la mateixa s’aplica amb rigor i zel a les prostitutes així com a les classes desfavorides. Interessant la mirada sense prejudicis sobre com la prostitució es va convertir en potser la única sortida viable per a moltes dones pobres d’aquella època. La sèrie retrata com la falsa virtut moral d’una societat condueix sovint a crear realitats paral·leles on la carn de canó són els que tenen menys drets.

Marc Busquets recomana recuperar la filmografia de François Ozon

A propòsit de l'estrena a les sales, aquest cap de setmana, de l'última pel·lícula de François Ozon, 'Verano del 85', tanquem les recomanacions dels redactors del diari tot recordant alguns dels títols més destacats de la trajectòria d'un dels cineastes més inspirats de les últimes dècades a Europa. Film rere film, Ozon ha estat capaç de construir un univers discurs i estètic que el fan únic, subtil quan cal i barroer a estones. La sexualitat, les relacions i la creativitat són tan sols algunes de les seves constants, tractades en pel·lícules com 'El amante doble' (2017), 'Joven y bonita' (2013) o 'En la casa' (2012). 

Són aquestes tres obres excel·lents per recordar els trets distintius del director gal, o bé per aproximar-s'hi si se'l desconeix. Tot bevent de Godard, Cronenberg o Fassbinder, si quelcom caracteritza la seva figura és l'atenció a tots els detalls, la seva habilitat a l'hora d'abordar els personatges femenins i el caràcter jugader (o manipulador, segons com) de les seves històries i la relació que vol establir amb l'espectador.