D'excursió al pantà de Foix

Aquest diumenge, des de Reusdigital.cat us proposem una sortida una mica més llunyana de l'habitual. Si les excursions que us convidem a fer tenen lloc arreu de la demarcació tarragonina, en aquesta ocasió creuarem la simbòlica frontera per arribar a la comarca barcelonina de l'Alt Penedès. El pantà de Foix, al municipi de Castellet i la Gornal, es va construir entre el 1907 i el 1928. L'embassament pertany al riu homònim i és al límit amb el Garraf, precisament cap a la desembocadura. L'itinerari és senzill. Tan sols cal que seguiu la N-340 fins a l'Arboç i, un cop a la rotonda on hi ha el monument de la puntaire, desviar-vos a la dreta cap a la TP-2115. Vinyes, aigua i un castell són, ni més ni menys, els atractius de l'escapada que us hem preparat. 

Apunts històrics

Cal buscar als inicis del segle XX els orígens del pantà de Foix. La crisi agrària i econòmica que ja feia que castigava la societat de l'època va esperonar l'enginy dels veïns de l'entorn per transformar la seva agricultura. En els últims anys del segle XIX, la fil·loxera va provocar una vaiguda notable en el preu del vi. Per tot plegat, la pagesia es va estimar més el regadiu que no pas la vinya. L'inici del projecte de l'embassament es va començar, com apunten els cronistes del Penedès, el 1901.

Els agricultors de la zona van haver d'adaptar-se als canvis productius en la seva feina i a un més que complex context econòmic. El cas és que la poca confiança i la manca de finançament d'altres va ser la causa de no pocs enderrariments en la construcció del pantà. Sis anys després, no obstant això, tot va canviar. Les ajudes de l'estat espanyol van afavorir la constitució del sindicat de regants del Foix. Finalment, la construcció es va inaugurar el 1928, i nou anys més tard ja es va permetre usar la seva aigua per regar. La xarxa de séquies projectada es va completar, segons les dades locals, el 1943. 

Fauna i oci

Pel que fa a la fauna, l'embassament del Foix és rellevant com a refugi i zona de pas d'aus migratòries. Entre els ocells aquàtics que s'hi veuen tot l'any hi ha el bernat pescaire, els ànecs, els cabussets, les fotges i les polles d'aigua. Algunes d'aquestes, de fet, es reprodueixen habitualment a l'entorn dels canyissars. Pel que fa a les aus migratòries, en els darrers 50 anys s'hi han citat 210 espècies (entre les quals l'àguila pescadora o el martinet de nit). El problema, amb tot, és que parlem d'un espai contaminat (també perquè és un lloc molt freqüentat no sempre per veïns cívics) i per la inclusió d'espècies invasores, tals com la tortuga de Florida. 

Ara bé, la bellesa de l'entorn és inqüestionable. Vorejar el pantà amb el cotxe proporciona belles vistes, i la visita es pot complementar amb la descoberta del castell de Castellet. Fortalesa medieval ja documentada el segle X, pot ser el punt de partida d'un seguit rutes (algunes de les quals aptes per a la canalla, com aquesta). L'edificació, s'assenyala des del municipi, va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. Va passar de mans a mans entre diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la corona catalanoaragonesa (segle XV).

Els aparcaments més propers al castell, per cert, són darrere de l'església de Sant Pere a l'altre extrem de Castellet, a la part baixa del poble.