La ruta del Cister: Vallbona de les Monges

Aquest diumenge tanquem la sèrie de tres articles dedicats a recórrer amb vosaltres, amics i lectors, la ruta del Cister. El viatge el vam començar tot visitant el Monestir de Santes Creus, per seguir després per Poblet fins arribar a la destinació final: Vallbona de les Monges, a l'Urgell. És el cenobi cistercenc femení més important del país, amb 850 anys d'història. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es van convertir en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals van viure sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i sota la regla de Sant Benet.

Història

La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175, els homes es van traslladar al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, es va incorporar a a l’Orde del Cister; l'abadessa va ser Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras, a Navarra. Alfons I el Cast i la reina Sança, durant unes setmanes, van establir la seva cort itinerant a Vallbona per tal d’impulsar-ne la nova fundació.

També els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb les respectives esposes i corts, van passar repetidament per Vallbona, fet que va inspirar alguns dels motiu dels trobadors de l’època. De fet, el Monestir va encomanar la seva vitalitat i més endavant es van fundar altres cenobis, entre els quals cal comptar Sant Hilari de Lleida, Bonrepós (a la Morera del Montsant), el Pedregal (prop del Talladell) la Bovera (al terme de Guimerà), la Saidia (València) i Valldonzella (a Barcelona). S'assenyala que tota aquesta floració "constitueix una prova de la força expansiva de l’espiritualitat de les monges", tal i com es fa constar al web del Monestir de Santa Maria de Vallbona.

En aquesta línia, s'apunta que Vallbona "és i ha estat sempre un fogar de vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i de pregària, encaminat tot al servei diví".  Des del segle XIII, a banda, Vallbona té escola monacal, on hi van rebre formació noies pertanyents a la noblesa. A dins d’aquesta hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es van dedicar a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules s'hi va ensenyar la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat.

Característiques

Si analitzem els elements més característics, cal començar pel temple. El presideix la Mare de Déu del cor, una imatge esvelta de pedra policromada, obra de Guillem Seguer (del segle XIV), el que fa que l’església sigui un exemplar fidel de l’estil de transició que l’orde difon arreu. Té la planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer molt pronunciat i els absis carrats. La coberta de creueria ogival, fou construïda probablement al principi del segle XIV, en substitució de la volta romànica. 

El campanar, al seu torn, té forma de llanterna octogonal i és acabada en piràmide. Es tracta, per tot plegat, d'un exemplar únic. De gran bellesa, és una de les obres més atrevides de l’arquitectura medieval. L'interior del temple sedueix pel joc de llums que s'hi produeix; a la dreta de l'altar, a banda, s'hi pot veure el sarcòfag de la reina Violant d'Hongria.

Pel que fa al claustre, aquest té forma trapezoïdal. S'hi donen cita diversos estils i èpoques, i la seva mescla aporta una singular varietat dins un mateix tema de simplicitat i d’austeritat. La nau sud (del segle XII) és d’estil romànic primitiu i no té cap mena de decoració. La nau de llevant (segle XIII) també és romànica, amb petits rosetons i capitells d’una gran bellesa. La nau nord (segle XIV) pertany a la millor escola d’estil ogival, i finalment, la nau de ponent (del segle XV) és una construcció neoromànica, ja amb elements renaixentistes.

Informació pràctica

Pel que fa a les visites guiades, us aconsellem revisar de manera habitual el web del Monestir, on poden consultar les hores de visita jornada rere jornada. Se'n fan, per cert, en català i castellà. Actualment, les monges tenen cura de l'hostatgeria. Hi ha 20 habitacions disponibles (individuals o dobles), una capella, dues sales i un refugi, Sant Bernat, per a joves (amb capacitat per a una vintena de persones). L'ambient, s'assenyala, és "senzill i auster", se serveix cuina casolana i els àpats es fan en comú. La participació en la pregària és oberta als hostes, si ho desitgen. El Monestir, per cert, té també una botiga de regals. 

Si ens referim breument al municipi de Vallbona de les Monges, cal assenyalar que aquesta població de la comarca de l'Urgell comprèn el poble agregat de Montblanquet i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Rocallaura. Més enllà del Monestir, però, té altres atractius que poden complementar la vostra visita. Un exemple l'espai museu dedicat al cinema, que inclou 20.000 peces (cartells, objectes, reculls de premsa) i que homenatja el senyor Queraltó. El Molí de la vinya i l'Espai Montesquiu, que se centra en la història del poble (avui abadonat) que va donar origen a l'actual vila.