Temps per a la cultura amb Reusdigital.cat

Aprofiteu que arriba el cap de setmana per desconnectar una mica i tornar a agafar aquell llibre que teniu a mitges, o potser per descobrir una pel·lícula recomanada i que no heu pogut veure encara. Des de Reusdigital.cat ens hem decidit a fer-vos recomanacions culturals amb la voluntat que siguin del vostre interès. Tot seguit les comentem:

Marc Busquets recomana 'Carretera perdida', de David Lynch

Amb David Bowie a la banda sonora, construïda a més a partir de les notes d'Angelo Badalamenti, 'Carretera perdida' (1997) és David Lynch en estat pur. La seva estètica, la narració i l'atmosfera opressiva que impregna la pantalla fan d'aquesta pel·lícula una petita joia en què, més enllà de les convencions i les formes, es planteja una reflexió sobre la pròpia identitat i convida, finalment, a capbussar-se en les interioritats de la ment. Si tot plegat ho barregem amb gotes de jazz, escenes angoixants, i una 'femme fatale' amb el rostre de Patricia Arquette, som davant d'un gaudi per als sentits, si som capaços de deixar-nos anar. 

A Barcelona, per cert, la sala Phenomena la projecta aquest divendres a la nit en VOSE i còpia de 35mm. 

Isabel Martínez recomana el llibre '1793', de Niklas Natt Och

Guardonat amb diferents premis literaris i convertit en supervendes, l’obra ‘1793’ del suec Niklas Natt Och Dag és una de les apostes editorials més exitoses dels darrers mesos. A través de la història que uneix dos personatges contra el sistema (un soldat mutilat i un advocat tuberculós), l’autor retrata l’Estocolm de finals del segle XVIII en el context de la Revolució Francesa.

Els seguidors de novel·listes noir com Pierre Lemaitre gaudiran d’una lectura que no és apta en absolut pels lectors més sensibles a la violència extrema.

Alba Cartanyà proposa el documental ‘The Archivettes’

És un film que ens descobreix la major col·lecció que existeix sobre lesbianes, situada a Nova York. Les membres del grup “Lesbian Herstory Archives” van començar els anys 70 a recollir materials, documents, objectes i testimonis, per tal de combatre la invisibilitat del lesbianisme al llarg de la història. Una trajectòria lligada al feminisme, a la interseccionalitat de lluites i a la connexió entre generacions, amb una voluntat clara de canviar la “history” (marcada per la perspectiva masculina) per una “herstory” que ens inclogui a totes.  

Podeu veure el tràiler aquí, i tot el documental a 'Filmin'. 

Marià Arbonès proposa un record per a Emilio Alonso Pimentel

Permeteu que dediqui aquest espai a recordar el periodista gallec Emilio Alonso Pimentel, traspassat fa uns dies. Em vaig assabentar de la seva mort amb la fredor d'un whatsapp, amb una percepció molt diferent de com era ell i de com havíem conduït la nostra amistat des de fa uns trenta-cinc anys.

L'amic Emilio Alonso era escriptor i periodista; va treballar en ràdios, diaris i en la televisió gallega, i va ser corresponsal a Galícia de Rockdelux i un destacat divulgador de la cultura d'aquella terra. El seu pare, Xesús Alonso, havia estat president de la Reial Acadèmia Gallega. Sovint, l'amic gallec parlava d'aquesta cultura, dels seus projectes i dels seus viatges solidaris al programa ‘Les maquinàries’ de Punt 6 Ràdio.

L'amistat amb Emilio Alonso em va permetre ampliar el coneixement sobre moltes disciplines de les cultures gallega i portuguesa, sobretot de la música. Amb ell vaig poder saber més sobre Siniestro total, Golpes bajos, Os resentidos, Bromea o qué, Moncho e mailos sapoconchos i d'un munt de grups de rock portuguesos. A més de publicacions com Tintimán, un gran fanzín del qual va ser coordinador, així com d'una ciutat, Vigo, referent d'una destacada agitació cultural de fa uns anys i que té el seu atractiu. Tot un gran favor que li vaig correspondre amb l'intercanvi d'informació i material de coses d'aquí.

El 2011, Emilio Alonso va publicar el llibre ‘Vigo a 80 revolucións por minuto’ (Editorial Xerais), una gran crònica d'aquella proposta musical que hi va haver en aquesta ciutat (coincidint amb una crua reconversió industrial) i que recomano a qui vulgui fer-li un repàs. Sempre li agrairé que em convidés a la presentació del llibre per parlar sobre com a Reus es percebia la “movida” de Vigo. Un repte curiós i simpàtic del qual vaig sortir parlant del caràcter divertit i irreverent de molts d'aquells grups, de l’oferta d’oci i de les coses que ens unien en dos mons distants i diferents.

Sempre recordaré Emilio Alonso com un gran conversador, reflexiu, inquiet, ple de projectes, envoltat de maquetes i discos de músics i apassionat per la seva Galícia (sitio distinto).

‘Miña terra galega’ és una de les cançons més populars de Siniestro Total. És gairebé un himne gallec. Es tracta d'una versió de ‘Sweet Home Alabama' de Lynyrd Skynyrd.