Declara davant del jutge l'exdirector general de la Cooperativa de Cambrils

El president del consell rector i el director gerent seran els pròxims a declarar el 30 de gener

20 de Gener de 2017, per ACN/ Redacció

  • Josep Maria Siuró, a la seva sortida dels Jutjats de Reus

    ACN

L'exdirector general de la Cooperativa de Cambrils, Josep Maria Siuró, denunciat per la fallida de la secció de crèdit, ha declarat aquest divendres al jutjat d'instrucció número 3 de Reus. Després de l'ajornament de la seva declaració dilluns, cinquè cop que se'l citava, Siuró ha declarat en qualitat d'investigat durant dues hores i mitja contestant les preguntes del jutge i de la seva advocada en què ha argumentat les presumptes irregularitats que s'atribueixen. Posteriorment, a la sortida dels jutjats de Reus s'ha negat a fer qualsevol tipus de valoració als mitjans de comunicació.

El cas ha estat obert a partir de la denúncia feta per un grup d'onze afectats querellats contra els antics gestors de l'entitat i sis afectats més que s'han sumat posteriorment. Un cop han declarat tres dels investigats –Agustí Massagué, Jaume Solana i Siuró-, el 30 de gener serà el torn del president del consell rector, Jaume Baiges, i el director gerent, Xavier Mas, seran els pròxims a declarar el 30 de gener.

Segons ha explicat Anton Verdeny, advocat de dos investigats, Agustí Massagué i Jaume Solana, la declaració de Siuró s'ha fet d'una manera "molt general" i per això creu que caldrà que l'exdirector torni a comparèixer en un altre moment per aclarir punts que no s'han concretat. Amb tot, Verdeny ha apuntat que segons la versió de Siuró, "queda aclarit que tant Massagué com Solana no tenien absolutament res a veure amb la causa" i que l'aparició del seu nom "es pot haver degut a un error administratiu" tot i que cal practicar les diligències per corroborar-ho. Segons Verdeny, Siuró ha ratificat davant del jutge la versió de Massagué i Solana segons la qual ells no realitzaven les funcions d'interventors de comptes, una gestió que feien els auditors, i que es limitaven a signar els documents que els portava l'exdirector general.


Les declaracions de Baiges i Mas, el 30 de gener, permetran aclarir la participació de Siuró en l'acord de tancament de la secció de crèdit i per veure si aquesta es va fer de manera ordenada. Segons l'advocat de Massagué i Solana, tant el president del consell rector com el director gerent van fer la gestió "amb les seves millors intencions" perquè "Mas va ser contractat precisament per ordenar les irregularitats que s'havien detectat a la Cooperativa" i Baiges va exercir "la seva funció de president". "Eren persones que constaven al consell rector però no exercien", apunta Verdeny, que creu que la responsabilitat recau en Siuró, qui dirigia.

La fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils va esclatar a finals del 2015 tancant per sorpresa amb un dèficit de 9,5 milions d'euros i afectant 1.500 dipositaris. Els socis van acceptar un pla de refinançament per evitar el preconcurs de creditors. Un 46% dels dipòsits els van poder recuperar el passat estiu i la resta ho aniran cobrant al llarg de quinze anys.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.