Descobreixen més de 5.000 noves restes arqueològiques d'uns 14.000 anys a Vimbodí i Poblet

La indústria lítica està realitzada en sílex i mostra un estat de conservació molt bo. "S'han recuperat un ampli ventall d'eines que els caçadors paleolítics feien servir en les seves activitats quotidianes per treballar les pells, esquarterar i processar els animals, fabricar indústria òssia...", ha explicat Manuel Vaquero, director de l'excavació del Molí de Salt i investigador de l'IPHES i de la URV. "També hem trobat moltes puntes dels projectils que utilitzaven per a la cacera", ha puntualitzat.

Les peces d'art moble d'enguany se sumen a les catorze trobades en campanyes anteriors i que fan actualment del Molí del Salt el conjunt paleolític més important de Catalunya. De les peces d'art recuperades anteriorment destaquen sobretot els gravats d'animals (cérvols, cavalls, bòvids) realitzats amb el característic estil paleolític. "Els motius representats a les peces trobades aquest any encara es desconeixen, ja que s'ha de portar a terme un meticulós procés de neteja abans de fer l'estudi de les representacions", ha indicat el mateix investigador.

Manuel Vaquero també ha manifestat que la campanya d'enguany, la setzena des del 1999, "ha significat un punt d'inflexió en el desenvolupament dels treballs en aquest jaciment, ja que hem finalitzat l'excavació de la part superior de la seqüència estratigràfica (el conjunt A), datat entre els 13.000 i els 14.000 anys abans del present, i en el qual s'havien concentrat els esforços des de l'any 2001". En conseqüència, el 2016 s'iniciarà l'excavació en extensió del conjunt B, d'una cronologia que se situa al voltant dels 15.000 anys abans del present, ha assegurat.

Les excavacions arqueològiques al jaciment del Molí del Salt s'emmarquen dins del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, desenvolupat per l'IPHES. En aquesta ocasió hi ha pres part un equip format per deu persones, la majoria estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, i alguns de la Universitat de Barcelona (UB).

Aquests treballs compten amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet.