Divuit nens estan afectats pel brot d'enterovirus a Tarragona

Sis infants es troben ingressats a l'Hospital de Joan XXIII afectats pel brot d'enterovirus, i altres dotze, han estat traslladats a l'Hospital la Vall d'Hebron de Barcelona. Fonts del departament de Salut, a més, han confirmat a Reusdigital.cat que una nena amb símptomes de patir el virus va morir a Reus, el passat  27 de març, però que amb l'autòpsia no es va poder comprovar la presència del mateix. Per tant, aquestes fonts desvinculen la mort del nen reusenc amb l'actual brot i reclamen rebaixar el nivell d'alerta.

El Departament de Salut ha elevat a 48 el nombre d'infants que han patit afectacions neurològiques agudes per un enterovirus. D'aquests, n'hi ha 21 que continuen ingressats i en concret, 2 a la Unitat de Cures Intensives (UCI). En aquesta xifra no s'inclou la nena que es troba ingressada a l'Institut Guttmann de Badalona, ja que ha estat diagnosticada amb un tipus de virus diferent i més agressiu que la resta, el D-68. El cap del servei de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron, Carlos Rodrigo, ha recordat que normalment aquest virus es comporta amb "absoluta benignitat" i provoca casos lleus, o fins i tot, asimptomàtics.

En total, dels 48 casos registrats en infants menors de 6 anys, n'hi ha 9 que han hagut de ser ingressats a la UCI i 5 han estat considerat greus. Rodrigo ha explicat que s'han detectat casos a les quatre demarcacions de Catalunya. Pel que fa a la resta de l'estat espanyol, ha confirmat que es va produir un cas de paràlisi flàccida aguda provocada per l'enterovirus D-68 a Saragossa. Malgrat que no hi ha notificació oficial de més casos d'enterovirus en altres hospitals espanyols, Rodrigo ha afirmat que se'n podrien descobrir en les properes setmanes.

El cap de pediatria de Vall d'Hebron ha recordat que els enterovirus són habituals a la primavera i l'estiu com a causants de la malaltia mà-peu-boca en infants. Rodrigo ha remarcat que els símptomes per enterovirus considerats més greus són apnea, una respiració anòmala, dificultats en la parla o a l'hora d'empassar.

No obstant això, ha recomanat que si s'observen símptomes com febre o problemes respiratoris lleus es porti l'infant al pediatra per una avaluació. Amb tot, existeix "un factor de predisposició personal" determinant perquè es desenvolupi o no un quadre clínic greu, tal com ha assenyalat el cap del servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola.

Pumarola ha explicat que en els 48 casos identificats s'ha pogut reconèixer un enterovirus de grup A, i en dos d'ells, concretament del tipus A71. Sobre aquest aspecte, ha indicat que el més probable és que es confirmi que la resta pertanyen a aquest tipus associat a la rombencefalitis, que és la patologia comuna en tots aquests casos.

Precisament, Rodrigo ha explicat que la major gravetat d'aquest enterovirus ve provocada perquè la zona que afecta és el rombencèfal, que és l'àrea del cervell situada a la nuca que inclou el cerebel i bulb raquidi, connecta amb la medul·la espinal i controla les funcions vitals.

Al seu torn, Pumarola ha especificat que no hi ha hagut cap mutació d'enterovirus, sinó que s'ha traslladat el tipus A71 a Catalunya i fins ara, s'havien registrat brots sobretot al sud-est asiàtic, generalment provocant casos amb una simptomatologia lleu. Segons el cap de Microbiologia de Vall d'Hebron, es tractaria de la primera vegada que arriba a l'Estat. Tan Rodrigo com Pumarola han coincidit en la dificultat d'atribuir un motiu científic concret al repunt de casos amb afectacions neurològiques agudes.

Rodrigo ha revelat que el primer cas detectat amb afectacions neurològiques agudes va ser l'atribuïble a l'enterovirus D-68 al febrer, però va ser el 6 de maig quan l'Hospital Vall d'Hebron va alertar d'un augment d'infants amb afectacions neurològiques agudes derivades d'un enterovirus, dels quals cap donaria positiu com a D-68 i finalment s'han definit en el grup A. A partir d'aquí, el Departament de Salut va engegar un protocol pediàtric i una comissió de seguiment, tal com ha subratllat el sotsdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon.

Abans del repunt de casos, el 27 de març es va conèixer la mort d'un infant a l'Hospital Sant Joan de Reus amb un quadre clínic similar al que presenten els casos greus de l'enterovirus A-71, és a dir, rombencefalitits. No es va poder confirmar l'enterovirus com a causa perquè les mostres es van recollir a posteriori, quan ja s'havia degradat la presència vírica, ha exposat Pumarola.

D'altra banda, Argimon ha volgut traslladar un missatge de calma i ha demanat a les famílies que portin els infants a l'escola o a les colònies d'estiu amb normalitat excepte si té febre, d'acord amb els procediments habituals. En la mateixa línia, ha reiterat les recomanacions higièniques com rentar-se les mans.

Argimon ha justificat la gestió informativa dels casos d'enterovirus per part del Departament argumentant que dies o setmanes abans no s'estava "en disposició" d'explicar els detalls per falta d'informació confirmada mèdicament i d'entrada es va voler "prioritzar l'aspecte assistencial", donant recomanacions clíniques als pediatres.

El cas de la nena de 3 anys ingressada a l'Institut Guttmann

En general, els casos d'aquest brot es recuperen en menys de 48 hores, sense cap seqüela, a excepció d'un cas que té un enterovirus diferent, el D68, i que ha deixat una nena amb tetraplegia. El responsable de la Unitat de lesions medul·lars de l'Institut Guttmann, Joan Vidal, ha asssegurat que es un cas "extremadament excepcional".

La menor, ingressada a l'Institut Guttmann des de fa tres setmanes, està connectada a una màquina per poder respirar i no té mobilitat als braços i les cames. Els metges estan estudiant la possibilitat d'implantar-li un marcapàs diafragmàtic per poder desconnectar-la. La nena ha entrat en un programa de rehabilitació intensiva.

Joan Vidal ha explicat que el programa de rehabilitació servirà per "adaptar la situació de discapacitat a la nena i també a la família". Segons ha ressaltat, encara no s'ha de donar la lesió per irreversible perquè cal "esperar uns mesos per veure si hi ha creixement neurològic".

"Tenim certa esperança que hi puguin haver petites millores funcionals", ha puntualitzat. Vidal ha insistit en què es tracta d'un cas "totalment únic" i que "normalment els enterovirus no acaben provocant seqüeles neurològiques tan greus". Per això ha demanat calma.