Diumenge, 24 de Desembre de 2017

Dos blocs enfrontats

La campanya electoral ha evidenciat que aquestes són unes eleccions bipolaritzades

20 de Desembre de 2017, per Marc Busquets
  • Unionistes i independentistes, en una mobilització

    ACN

Enrere queda una campanya electoral marcada per la seva excepcionalitat. Amb Junqueras a la presó i Puigdemont a Brussel·les, els debats han estat sovint centrats en la seva absència. Per part d'Esquerra, el relleu habitual ha estat Marta Rovira. En el cas de Junts per Catalunya, pel conseller cessat Jordi Turull. La primera ha estat qüestionada en alguns sectors independentistes per una suposada manca d'agressivitat dialèctica quan s'ha enfrontat a la candidata de C's, Inés Arrimadas. A la CUP, la (grata) sorpresa per a molts ha estat Carles Riera, que ha basat gran part del seu discurs en el camí unilateral "per restablir la república". Al PP, García Albiol ha iniciat la seva particular creuada contra TV3 i, finalment, el socialista Iceta s'ha volgut mostrar com l'opció que més consens pot aconseguir entre uns i altres, amb permís del comú Xavier Domènech.

La llengua i Arrimadas

El debat emès a TV3 aquest passat dilluns ha estat l'últim dels grans esdeveniments mediàtics previs al 21-D. Les entrevistes fetes dies abans als candidats pel director de TV3, Vicent Sanchis, han estat força criticades. Amb el mitjà al punt de mira de l'unionisme, s'ha carregat contra el dirigent per mostrar-se més aviat com un dels integrants de la llista de Junts per Catalunya. Sigui com sigui, ha sabut trobar les contradiccions de molts. Arrimadas, posem per cas, va defensar un model d'educació vehicular trilingüe a Catalunya, tot i admetre que no sabia el motiu pel qual el seu partit va votar en contra d'una mesura similar a la comunitat valenciana. El discurs de la líder taronja, per cert, se centra en el 'seny' i en què vol ser "la presidenta de tots els catalans". 

Poc (per no dir gens) se n'ha parlat, d'altres propostes. De fet, aquesta ha estat la lluita de Domènech i els comuns. Ha criticat els unionistes per l'aplicació del 155, però també els independentistes en creure que Junts per Catalunya és hereva del 3%. Tampoc l'ha ajudat gaire, de fet, que Iglesias i Monedero hagin culpat el procés de "despertar el feixisme". El cas és que en no poques qüestions podria entendre's amb la CUP, tot i que aquests últims ja han reiterat que "s'ha de tirar pel dret" perquè en el marc constitucional "no hi ha reforma possible". Riera, per cert, ha fet enfurismar Arrimadas al debat de TV3 quan ha comparat el comportament de l'Estat amb el d'un maltractador que "és capaç de culpar la víctima d'haver-la pegat" en al·lusió a les càrregues de l'1-O. 

Borrell encén la campanya

Iceta, per part seva, ha creat una llista en què hi són benvinguts conservadors com Espadaler i integrants de Societat Civil Catalana. També s'ha deixat acompanyar per un mite socialista com Borrell, que no deixa ningú indiferent. Des de la seva proposta per "desinfectar" segons què o segons qui (ja s'ha afanyat a dir que s'han tergiversat les seves paraules) fins a assenyalar que veu "un baix nivell de comprensió intel·lectual" entre l'independentisme, ja ha pronosticat que "arribarem a les mans" si el bloc de la república es manté ferm en les seves intencions. El candidat Iceta, per cert, va prometre que no ballaria en campanya però no se n'ha pogut estar. 

Finalment, capítol a banda es mereixen els populars. Rajoy i Sáenz de Santamaría han visitat Catalunya uns quants cops, aquests dies. L'última, a més, s'ha estat a Reus. L'ha dita ben grossa, la vicepresidenta, tot apuntant que ha estat el PP qui ha escapçat l'independentisme. Si és el cas, és l'evidència que la separació de poders a l'Estat és inexistent i, per tant, un escàndol. De res serveix que Millo ho hagi volgut matisar, tot plegat, en especial perquè aquest passat dimarts Casado ha dit més o menys el mateix. A Rac1, a banda, Andrea Levy i el conseller cessat Comín s'han dit de tot en antena, malgrat una relació personal més que cordial temps enrere. Ella s'ha queixat pel fet d'haver de dur escorta i, ell, per tenir amics a la garjola. 

A jutjar per les enquestes, la bipolarització de la política catalana es reflectirà al Parlament. És difícil de predir què passarà, però tot fa pensar que no hi haurà àmplies majories i que, en essència, les eleccions poc o gens canviaran les coses. No sembla pas, per tant, que el procés s'acabi amb un possible triomf constitucionalista. Ni sembla tampoc que la república hagi de ser a tocar, en cas de triomf de l'independentisme. Almenys, aquesta és l'opinió que mana entre els mitjans internacionals, ben pendents del que passi aquest dijous. 

 

COMENTARIS (1)

Comentaris

Ramon Salvat Guarque - Reus  20 de Desembre de 2017

Doncs si, i per temps.

Efectivament, avui som el dia anterior a les eleccions del definitiu, i penso que per molts anys, partiment, que no parlament, de Catalunya. Moltes gràcies a tants, i dels dos “blocs”, que han treballat tant per aconseguir-ho.....de res.

Reportatges