Cookie control
Dimarts, 14 de Juliol de 2020

El Plaseqta preveu el confinament de la població davant els primers indicis d'accident greu a la petroquímica

El conseller Buch subratlla que el nou pla "empodera" el territori i "simplifica" la presa de decisions

28 de Febrer de 2020, per ACN
  • Buch, al centre de la imatge, aquest divendres a Reus

    ACN

El govern recupera el Pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona (Plaseqta) i retorna al territori la gestió de les emergències químiques, 13 anys després que aquest pla s'integrés al Plaseqcat. El Govern aprovarà dimarts el Plaseqta, que tindrà sis mesos d'adaptació i estarà dirigit pel delegat del govern a Tarragona. "Empoderem el territori i li donem totes les eines", ha subratllat el conseller Miquel Buch. Alhora, Buch ha destacat que el Plaseqta "simplifica" la presa de decisions i se situarà sempre en un escenari "de màxims" a l'hora de donar resposta a incidents. En aquest sentit, el pla preveu el confinament de la població davant els primers indicis d'accident greu a la petroquímica, com el de fa sis setmanes a IQOXE.

La Comissió plenària de Protecció Civil, reunida aquest divendres a l'edifici 112 de Reus, ha donat el vistiplau al Plaseqta, que queda ara pendent de l'aprovació del govern. El pla inclou la zona d'influència dels principals polígons industrials químics, la qual cosa es tradueix en 29 municipis i una població de gairebé 370.000 persones. "Apropem la presa de decisions davant de qualsevol emergència als sector químic de Tarragona per la singularitat i la potencialitat que té", ha subratllat el conseller d'Interior.

Se simplifiquen els criteris d'ordenació del confinament

El Plaseqta simplifica els escenaris previstos a l'hora de prendre la decisió d'activar les sirenes i el consegüent confinament de la població. Fins ara, el Plaseqcat exigia evidències contrastades i en bona part condicionades a la informació transmesa per l'empresa afectada, però ara la decisió es prendrà situant-se en un escenari "de màxims", en el pitjor possible, segons ha detallat Buch. Si l'accident del 14 de gener a IQOXE es produís ara, s'activarien les sirenes i l'ordre de confinament. Així, a partir d'ara quan hi hagi "una evidència mínima contrastada" d'afectacions greus (ja sigui a través de les notificacions que ha de fer l'empresa, la informació dels ajuntaments o dels ciutadans que reportin molèsties) s'ordenarà el confinament general.

Malgrat tot, el subdirector general de Programes en Protecció Civil, Sergio Delgado, ha insistit que l'estratègia no és la d'activar sirenes cada cop que hi hagi un incident, sinó que cal "objectivar el risc". Delgado ha apuntat que el pla vol acabar "amb la incertesa inicial" detectada el 14 de gener i en altres incidents anteriors. El document preveu que l'activació de la fase d'emergència (la més greu) implicarà sempre el confinament de la zona afectada i el so de les sirenes. No és així en el cas de les altres dues fases previstes per a incidents i accidents menys greus, la prealerta i l'alerta.

En aquest punt jugarà un paper clau la xarxa de sensors químics que s'implementarà per poder determinar quan hi ha risc per la població davant d'un possible núvol tòxic. En paral·lel, Buch ha tornat a recordar que és l'estat qui ha de fer la transposició de la directiva europea per implementar el sistema Cell broadcasting, que permet avisar la població d'una determinada zona de situacions d'emergència mitjançant missatges SMS. La voluntat de l'executiu és implementar aquest sistema amb la major celeritat possible.

El paper dels ajuntaments

El conseller Buch ha refermat el compromís d'atendre el debat territorial sobre aquesta qüestió i que els ens locals també puguin expressar la seva opinió. En aquest sentit, ha recordat que, tot i que "no és recomanable", els ajuntaments tenen la potestat d'activar les sirenes "si creuen que han d'anar més enllà". De fet, el nou pla detalla que, en cas d'activació del Plaseqta els ajuntaments dels municipis afectats hauran d'activar el seu pla d'emergència municipal. També hauran d'avaluar si es requereix o no el confinament general al seu municipi (mitjançant l'activació de sirenes) i reportar-ho als òrgans de gestió del pla.

A més, els consistoris tindran l'obligació de transmetre la informació relativa a les mesures que es puguin prendre als elements crítics com ara escoles i llars d'infants, centres cívics o residències.

Gestió des del territori

El nou pla situa l'edifici del 112 de Reus com el punt neuràlgic de la presa de decisions. La direcció del Plaseqta correspon al delegat del govern a Tarragona, per delegació del conseller. Dins de les noves estructures de decisió i gestió es crea un Comitè tècnic, presidit pel director dels serveis territorials d'Interior, que es constitueix sempre que s'activa el pla, amb un caràcter operatiu. En paral·lel, hi ha el Consell assessor, un òrgan directiu de coordinació presidit pel delegat del govern i format per representants dels departaments que poden veure's implicats en la gestió (Interior, Salut, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Educació), i dels ajuntaments afectats.

El Consell assessor es reunirà sempre que s'activi la fase d'emergència i potestativament en cas d'activació en fase d'alerta. De la seva banda, el pla també reserva un paper a les empreses químiques, especialment en emergències importants o de llarga durada, donant suport al comitè tècnic, així com també en la informació proactiva dels incidents menors o accidents que no tinguin lloc a les seves instal·lacions però dels que tinguin coneixement.

Revisió al cap de sis mesos

El Plaseqta tindrà un procés d'implantació amb la població i els ajuntaments del territori de sis mesos. Un cop passat aquest període es preveu fer una actualització del pla que reculli les possibles millores que s'identifiquin en el procés de participació en la implantació. A més, el govern preveu una inversió de gairebé 7 milions per a la implantació del pla durant els propers quatre anys. Això inclou la incorporació de tècnics especialistes, el finançament dels sensors de productes tòxics en l'aire, i eines i equipaments NRBQ (Defensa Nuclear, Radiològica, Biològica i Química) per als efectius d'intervenció a la zona de l'accident.

A més, també es preveu impulsar campanyes de sensibilització i comunicació, especialment a les escoles.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  02 de Març de 2020

Cal exigir més seguretat!

Estem jugant amb foc! No es poden preveure accions possibles, per evitar més morts, sense oblidar el avenços de l'època actual i el futur?

amapola  28 de Febrer de 2020

PLASEQTA

El PLASEQTA, lleva más de 30 años, con las medidas de confinamiento, pero antes hay que dar avisos a la población, y dar avisos a la población, es y ha sido siempre el primer escollo que nunca se ha solucionado, y que me perdonen, ni se solucionará, hay municipios que no han hecho simulacros, ni saben lo que es un simulacro, ni se han dado charlas a la población, y en los colegios menos. Me consta que se empezaron a dar charlas en los colegios de los municipios que componen el PLASEQTA, pero todo empieza con muchas ganas, y se olvidan a los 100 días.
Solo nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena. Los avisos a la población de Tarragona, Reus, por ejemplo: ¿Cómo tienen que hacerse? Un accidente de la petroquímica es inmediato, es como un tiro de escopeta, no avisa, por eso que el polígono industrial químico Norte y Sur de Tarragona, debe ser protegido perimetralmente, y en algunos casos algunas instalaciones y depósito soterrado, o bien protegido por medio de hormigón armado. En fin esto es un tema amplio y complejo, que se tiene que estudiar muy bien, y destinar una cantidad de dinero muy importante para la seguridad, aquí es un tema tabú... Y lo dejo ahí.