Cookie control
Dijous, 14 de Novembre de 2019

Carles Pastrana: 'Fer al Priorat el que hem aconseguit era una bogeria'

21 de Març de 2015, per Marc Rovira/ El Punt Avui
  • Carles Pastrana, de Clos de l'Obac, un dels responsables de l'explosió del fenomen Priorat

    Marc Rovira

De tots els llocs que hi ha al món per fer vi, per què va triar el Priorat?

El vi del Priorat no l'hem pas descobert nosaltres. En aquestes terres el vi és història. El repte que ens impulsava era fer que un vi molt potent i rústic com el que s'elaborava aquí de tota la vida pogués ser un vi igual de potent però més fi. Pretendre fer al Priorat el que hem aconseguit era una bogeria. I encara era més bogeria posar-nos al mercat amb una ampolla que l'any 1991 tenia un preu de venda al públic de 4.500 pessetes.
 
Agosarats?
 
Hem acabat fent un dels millors vins del món, però érem uns absoluts desconeguts. El Vega Sicilia Único valia 7.500 pessetes, però un Vega Sicilia té com a mínim quinze anys de vell i nosaltres anàvem amb un vi que quasi era calent. Anava a fer de comercial i em vaig trobar amb gent que em va fer fora de la botiga.
 
Quina conjunció d'elements s'han donat perquè, anys després d'allò, la zona i el producte s'hagin consolidat?
 
Hi ha un tipus de consolidació que s'ha donat per màrqueting. Nosaltres en aquest terreny no hi hem entrat i si Clos de l'Obac s'ha consolidat ha estat perquè hem apostat per no enganyar. No ens hem mogut mai de la línia que ens vam fixar, hem hagut de tenir molta paciència però a dia d'avui les relacions internacionals que tenim són increïbles.
No moure's mai de la línia traçada no és fàcil si no és que es té un bon roc a la faixa.
 
Ja he avisat que sovint hem tingut una manera de fer les coses que es pot catalogar de bogeria. Si per roc a la faixa s'entén un matalàs econòmic, d'això cap ni un. Aquest celler on som ara, quan vam venir aquí era una granja d'ovelles. El que hem fet ha estat treballar com bojos. No hem deixat mai de ser una empresa familiar i no devem res a ningú. És cert que les circumstàncies també ens van ajudar molt.
 
Per què?
 
L'any 1999 vivim un punt àlgid. El fenomen Priorat es desboca i les facturacions esdevenen bestials. Llavors és quan nosaltres, com a celler, el que decidim és apartar-nos del soroll i, com més creix la pilota Priorat, més discrets ens tornem. Entenem que és una responsabilitat cuidar el producte i el client, i això implica preservar la nostra manera de fer, la nostra manera de treballar i, si convé, signar clàusules de confidencialitat amb el client que ens compra.
 
Una situació d'explosió com la viscuda al Priorat és possible que es doni en una altra regió o ja no hi ha tresors per descobrir?
 
De coses per descobrir sempre n'hi ha. Si jo sabés quina és hi aniria. Però és important tenir en compte que en el món del vi també hi ha modes i les modes, tard o d'hora, passen.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics