Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

El PSC confia en l’'efecte Ballesteros' per frenar el possible ascens d'ERC i Cs a Tarragona

La ciutat arrossega projectes enquistats com la Tabacalera i reptes com la cohesió dels barris i el centre

01 de Maig de 2019, per ACN
  • Imatge de l'Ajuntament de Tarragona

    ACN

Josep Fèlix Ballesteros es presenta per cinquena i darrera vegada com a cap de llista del PSC a l’alcaldia de Tarragona. Considerat un valor segur del partit i alcalde des del 2007, Ballesteros ha tornat a fer el pas convençut que serà el més votat el 26-M. El gran objectiu de l’històric candidat socialista és frenar el possible ascens d'ERC i Cs -amb qui es podria disputar l’alcaldia- i, si guanya i els números li ho permeten, fer un gir a l’esquerra després d’haver pactat amb el PP. Els populars i Junts per Tarragona aspiren a recuperar el terreny perdut, mentre la CUP confia que les urnes avalin la seva tasca a l’oposició. En Comú Podem agafa el relleu d’ICV-EUiA amb l’objectiu de consolidar l’escó que els ecosocialistes han mantingut des del 2007. (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 6:00 hores on s'informava per error que el PP s'ha fet càrrec de la regidoria de Neteja durant el mandat, quan qui ho ha fet és el PSC. La notícia original ja ha estat corregida)

Les eleccions del 2015 van donar nou regidors als socialistes -tres menys que en els comicis anteriors- i van evidenciar la fragmentació del saló de plens amb l’entrada de Cs, ERC i la CUP. Ballesteros va arrencar en minoria el tercer mandat com a alcalde fins que el febrer del 2016 va segellar un pacte amb el PP i amb el regidor d’Unió, Josep Maria Prats, per sumar 14 dels 27 regidors. Contra tot pronòstic, l’octubre del 2017 Prats va abandonar l’executiu local per la repressió policial de l’1-O i Ballesteros va perdre la majoria absoluta. La voluntat de garantir l'estabilitat i de prioritzar els interessos de la ciutat per damunt dels partits han preservat “el pacte de la vergonya”, tal com van batejar-lo alguns sectors.

El mandat no ha estat fàcil per Ballesteros. L’alcalde no s’ha arronsat per l’esclat del cas Inipro -pel qual està investigat per vuit delictes i podria anar a judici, juntament amb la portaveu socialista, Begoña Floria, i més d’una desena de persones-, ni per l’ajornament i les crítiques dels Jocs Mediterranis. Diversos partits li han exigit la dimissió durant el mandat per aquestes polèmiques, però el setembre passat va anunciar finalment que aspirava a la reelecció després de mesos d'incertesa.

Ballesteros posa en valor el Mercat Central després de gairebé una dècada en obres i treu pit del “llegat” i “l’èxit” dels Jocs. De cara al nou mandat, promet la gratuïtat de l’autobús en quatre anys i més de 40 MEUR d’inversions, a més del reforç de les polítiques socials. El PSC renova sensiblement la candidatura amb la portaveu de l’agrupació local, Sandra Ramos, de número 2 i cinc cares noves més en les deu primeres posicions de la llista. Els únics que repeteixen són persones de confiança del batlle: Pau Pérez, Begoña Floria i Francesc Roca -la regidora Ana Santos, sisena, va morir el 10 d’abril i la substituirà el seu fill-.

Ricomà (ERC) o Viñuales (Cs), els més ben situats per rellevar Ballesteros

Amb els resultats electorals del 28-A a la mà, el PSC aconseguiria set regidors a Tarragona, ERC sis -seguint amb la tendència l’alça des del 21-D- i Cs obtindria cinc representants al saló de plens. Tot i que el comportament dels votants canvia en funció dels comicis, es dona per fet que la fragmentació anirà acompanyada aquest cop d’una diferència ajustada entre les primeres forces. Si els pronòstics es compleixen, les dues formacions més ben situades per disputar el triomf electoral al PSC són Cs i ERC, que repeteixen cap de llista.

La formació taronja, segona força en vots el 2015, confia de nou en Rubén Viñuales per conquerir l’alcaldia. Cs va aconseguir quatre regidors fa quatre anys, tot i que dos d’ells han abandonat el grup municipal i acaben el mandat com a no adscrits. Després que Ballesteros perdés la majoria absoluta, el partit taronja es va obrir a negociar els pressupostos per no bloquejar la ciutat i va permetre que s’aprovessin els comptes del 2018 i del 2019 amb sengles abstencions. Malgrat els rumors, tant Ballesteros com Viñuales han negat reiteradament que tinguin acordat un pacte per compartir l'alcaldia després del 26-M.

Viñuales fa tàndem amb el diputat al Parlament Francisco Domínguez, mentre l’actual regidora, Sonia Orts, va de número tres. El partit presenta una candidatura de perfil tècnic amb clara vocació de govern i de regeneració de la ciutat. Viñuales planteja rebaixar la pressió fiscal, reactivar el comerç i fer un pla de xoc per relligar els barris amb el centre. Fins i tot, el candidat ha dit que signarà davant notari les promeses electorals.

El darrer any, el grup municipal d’ERC també s’ha ofert a donar estabilitat a Ballesteros, però en el seu cas a canvi de fer fora el PP del govern. L’alcalde socialista no ho ha acceptat, però la sintonia amb els republicans ha anat de menys a més durant el mandat. De fet, PSC i ERC ja van governar plegats del 2007 al 2011. El 26-M, ERC torna a confiar en Pau Ricomà per millorar els quatre regidors obtinguts fa quatre anys i per consolidar l’ascens del partit -el 2011 no va obtenir representació-.

El candidat dels republicans ha mantingut un perfil crític amb els socialistes, sobretot amb motiu dels Jocs Mediterranis, el pacte amb el PP i l’1-O. Recentment, va manifestar que no pactaria amb “el PSC de Ballesteros”. Ricomà aspira a liderar un canvi a la ciutat de base republicana i independentista. Els seus plans passen perquè Tarragona estigui més cohesionada, sigui més participava i tingui el riu Francolí com a espai de connexió, entre d'altres. La llista d’ERC inclou la senadora Laura Castel en el número 2 i el regidor Xavier Puig en el 3.

Pas endavant de José Luis Martín (PP) i Dídac Nadal (Junts)

Fa quatre anys, el PP d’Alejandro Fernández va perdre tres regidors, però va acabar trobant el seu lloc al govern. La marxa de Fernández al Parlament el novembre del 2016 va deixar el grup municipal i la primera tinença d’alcaldia en mans de José Luis Martín, que s’ha mantingut com un soci lleial -i discret- dels socialistes. Martín s’estrenarà com a alcaldable i ho farà de bracet amb dos regidors actuals: Elisa Vedrina -que el març del 2017 va substituir la desapareguda Marbel Negueruela- i Josep Acero.

Els populars afronten la campanya amb la intenció de posar en valor la gestió de govern i d'evitar una fuita de votants cap a Vox, que el 28-A es va quedar a menys de 500 vots dels populars a la ciutat. En els darrers tres anys el PP s’ha ocupat de les carteres de turisme, esports, espais públics o mobilitat, i ha aprovat mesures estrella com la tarifa plana als aparcaments municipals. De cara al futur, el partit manté l’aposta pel “tarragonisme” i per dignificar la imatge de la ciutat. Els populars volen convertir Tarragona en un espai de passeig, incentivar el comerç i que sigui cada cop més atractiva per al turisme.

L’any 2015 la candidatura de CiU liderada per l’empresari Albert Abelló va patir una forta sotragada en perdre quatre dels set regidors obtinguts el 2011. La mort sobtada d’Abelló el desembre del 2017 va obrir les portes del consistori al nou cap de llista, Dídac Nadal, fill de l’històric exalcalde Joan Miquel Nadal. El candidat i la regidora Cristina Guzmán han acabat el mandat com els dos únics regidors del grup del PDeCAT -el tercer, Josep Maria Prats, ja n’havia sortit el 2015 arran del trencament entre CDC i UDC-.

De cara a aquests comicis, Nadal es presenta sota les sigles de Junts per Tarragona. Aspira a millorar resultats amb una candidatura que inclou a la dirigent veïnal Elvira Vidal en el tercer lloc; i al diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, en el quart. La formació vol passar pàgina dels mandats de govern socialista amb la intenció que la ciutat recuperi l’orgull, el lideratge i la capitalitat, i que en clau política estigui "alineada amb el país". A més, Nadal vol recuperar la figura del regidor de barri i impulsar mesures per relligar els barris amb la resta de la ciutat.

La CUP vol recollir els fruits de la fiscalització del govern

Laia Estrada tornarà a encapçalar la llista municipal de la CUP, la formació que ha tingut un posicionament més crític i contundent amb l’alcalde i el seu govern durant el mandat. Les denúncies de suposada corrupció -la CUP va portar el cas Inipro als tribunals el 2013-, les queixes de manca de transparència i opacitat, i la fiscalització dels serveis públics com la neteja han estat els seus cavalls de batalla.

Els primers tres llocs de la llista cupaire els ocupen tres dones: l’actual regidora, Laia Estrada; l’arqueòloga i investigadora Eva Miguel; i la tècnica en cooperació Inés Solé. La CUP situa la defensa dels drets socials com a prioritat i proposa convertir la N-340 i la T-11 en vies urbanes per millorar la cohesió de la ciutat. Repensar les grans àrees de creixement urbanístic com la Budellera i l'exigència de més habitatge protegit són altres propostes dels anticapitalistes.

Les sigles d’ICV-EUiA, representades per la regidora Arga Sentís en els darrers dos mandats, quedaran fora del consistori en aquests comicis. La politòloga Carla Aguilar aspira a mantenir aquest espai polític sota les sigles d’En Comú Podem, amb les quals planteja un projecte alternatiu, jove, feminista i ecologista. La gestió d’avantguarda i una major participació ciutadana són les apostes de la confluència d'esquerres, que ha situat en el número 2 a Hermán Pinedo i en el 3 a Àngels Pérez.

Els grans projectes de futur continuen enquistats

Tret d’alguna excepció com l’obertura del Mercat Central, el darrer mandat ha deixat la ciutat amb els grans projectes de sempre encara damunt la taula. Tot i que el govern ha presentat -fa pocs mesos- els seus plans de futur per diversos equipaments en desús com són l’antic Banc d’Espanya, l’antiga Tabacalera o el pàrquing fallit de Jaume I, no hi ha obres començades ni consens entre tots els grups polítics. A més, pel camí la ciutat ha perdut el projecte d’Ikea, que se substituirà per un altre centre comercial. Aquests i altres projectes protagonitzaran la campanya, juntament amb la desitjada unió urbana dels barris perifèrics amb el centre, la revitalització de les zones degradades, el tren i el tercer fil, el lideratge de l’àrea metropolitana, el model urbanístic, el turisme i la gestió del Patrimoni Mundial.

Dotze candidatures es disputaran els 27 escons de l'Ajuntament

En els comicis del 26 de maig els tarragonins podran escollir entre dotze candidatures, una menys que el 2015. A més de PSC, Cs, ERC, PP i CUP repeteixen Vox, Pacma i Ara. De l’antiga CiU se’n deriven Junts per Tarragona -que havia estat el PDeCAT- i Centrats per Tarragona -amb membres de Lliures i Convergents-; i l'espai d'ICV-EUiA passa a En Comú Podem. També concorre a les municipals una altra formació nova: Assemblea per Tarragona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics