El record present de les barraques

Tarragona: dècada dels anys cinquanta i primers anys dels anys seixanta. La ciutat encara no ha desenvolupat l'estructura de barris amb què la coneixem avui dia i el nucli urbanístic de població es concentra al voltant de la Part Alta i l'Eixample, que neix al voltant de la rambla Nova. L'expansió industrial que suposarà l'inici de l'activitat de la indústria química al municipi i voltants suposarà l'arribada massiva de nouvinguts que, empesos pel somni d'aconseguir un lloc de feina estable i una nova vida, arribaran a la ciutat per instal·lar-s'hi.

Com a conseqüència d'aquesta emigració de nous ciutadans i de la dificultat de la ciutat per donar respostes a les seves necessitats de tenir una nova llar, van ser molts els que van optar pel barraquisme, una realitat que va ser ben present a Tarragona durant aquesta època abans de l'anomenat 'desarrollismo' impulsat per l'Espanya franquista, que va promoure l'eliminació d'aquest tipus de construccions precàries i va impulsar la construcció d'habitatges, una realitat que, en el cas de Tarragona, va impulsar la creació de la xarxa de barris que coneixem avui dia. “La gent no va anar a viure a les barraques perquè volguessin, sinó perquè no van trobar cap més lloc per instal·lar-s'hi”, remarca Coral Cuadrada, una de les persones que van viure a les barraques de la ciutat, que hi afegeix: “més endavant les indústries químiques sí que es preocuparan de construir habitatges per als seus treballadors.”

El seu testimoni és un dels que recull l'esperit de l'exposició 'El barraquisme a Tarragona, fa cinquanta anys', un recull d'alguns testimonis gràfics d'aquesta època, una mostra que vol ser testimoni d'una època i que, fins al 28 de gener, es pot visitar al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau. Tot seguit, del 6 al 27 de febrer, l'exposició es podrà veure al centre cívic de Bonavista i, finalment, del 6 al 27 de març, a la biblioteca del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.