Dimecres, 25 d'Abril de 2018

El servei civil a la Floresta o el somni d’una curta primavera

El 1976, cinc joves objectors es van instal·lar al barri tarragoní per desenvolupar accions alternatives al servei militar

01 de Maig de 2016, per Isabel Martínez/ Infocamp
  • Una imatge d'una protesta dels objectors l'any 1977

    El Punt Avui

  • El Punt Avui

“Si vols la pau, no preparis la guerra”. Ara fa quaranta anys, aquest joc de paraules va servir a un grup de joves per plantejar una alternativa civil a l’obligatori servei militar, una iniciativa pionera que seguia la proposta plantejada amb èxit a Can Serra, a L’Hospitalet de Llobregat. Integrat per cinc joves de Tarragona i Reus, l’autoanomenat Grup d’Objectors de La Floresta (GOLF) va presentar un complet estudi amb alternatives a les problemàtiques socials i urbanístiques d’aquest barri tarragoní i va sumar-se a un grup reduït d’experiències d’aquest tipus arreu de l’Estat espanyol. Unes experiències que van tenir una breu vida en aquest format per la promulgació de l’amnistia per part de l’Estat i, de l’altra, en iniciar-se el Moviment d’Objecció de Consciència (MOC).

Tot va començar la primavera de 1976 quan cinc nois d’entre 18 i 20 anys de Tarragona i Reus (Agustí Llauradó, Jaume Morrón, Josep Maria Fort, Lluis Pastrana i Octavi Alujes) van elaborar un petit estudi de deu planes on plantejaven la necessitat d’un servei civil en base a la seva objecció de consciència i determinaven que el barri de la Floresta, a cavall entre Reus i Tarragona, podia ser un indret on poder desenvolupar-lo. Els integrants del grup anomenat GOLF es van decidir per aquest barri a partir de les importants deficiències de serveis detectades i en les quals -jutjaven- la seva actuació podia ser útil. “Només demanàvem que ens deixessin fer un servei a la comunitat”, recordava el reusenc Agustí Llauradó fa unes setmanes en el marc d’unes jornades sobre pau i desarmament organitzades pel Centre de Lectura, de Reus.

En l’estudi elaborat pel grup s’argumenta que “el servei militar és l’instrument del qual se serveixen els governs per instruir els joves a la guerra i per assegurar la submissió a l’exèrcit que és la forma més clara d’institucionalització d’aquesta violència que rebutgem”. Tot i que el programa global dels joves era més ampli, el grup va decidir-se per un objectiu concret: posar en marxa una guarderia adreçat a acollir el màxim nombre de nens, tenint en compte que el barri únicament disposava d’una aleshores recentment inaugurada escola d’EGB i que les mares majoritàriament no treballaven per manca de serveis pels nens més petits. Mentre que, segons les dades de l’estudi elaborat pel GOLF, un 90% dels homes treballava en les fàbriques de l’entorn només “una minoria” de dones podia assistir “a les fàbriques” perquè “no existeix una guarderia pels xiquets”.

Posteriorment, el grup volia posar en marxa una escola d’alfabetització per atendre als cent vint-i-cinc analfabets totals que havia detectat al barri i plantejava que les poques i petites zones verdes del barri deixessin d’estar mig abandonades. “Va arribar l’amnistia i el servei civil va perdre força, i el tema d’insubmissió, evidentment, ja era una volta més” explicava Llauradó, un dels participants en aquesta iniciativa. Avui dia, Llauradó es mostra satisfet de la pressió que aquesta mena de grups va aconseguir davant d’un Govern encara predemocràtic. “Arias Navarro estava intentant presentar a Europa una espècie de democràcia a l’espanyola que d’espanyola tenia molt, però de democràcia molt poc i, és clar, la nostra feina era desactivar-li aquesta idea”, explicava.

Quatre dècades després, el barri de la Floresta, pràcticament no guarda memòria de l’efímera proposta que van dur a terme aquells joves compromesos. Fins i tot, Francesc Xammar, una veu autoritzada de les lluites veïnals i socials, recorda únicament que “van plantar arbres, van treure l’herba i van col·laborar amb l’associació de veïns”, i que posteriorment “vaig anar a declarar al jutjat en relació a un dels joves”. Tot i així, la proposta d’aquells joves del GOLF va encertar en la diagnosi dels problemes que un barri com la Floresta patia i que només a cop de molta lluita s’han pogut anar subsanant, tal i com enumera Xammar.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

GOLF La Floresta Objectors reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Anton Baiges Gras  01 de Maig de 2016

Una placa d'homenatge a la Floresta

Desconeixia aquest 'capítol' tarragoní de l'objecció de consciència. De fet, alguns ja la vam poder fer amb una més que certa 'comoditat', gràcies a aquests lluitadors... Un altre gran reportatge de la Isabel. Com a mínim, una placa a la Floresta, en algun jardí, ho hauria de rememorar...

Reportatges