El tarragoní centenari que toca l'àngelus

Cada dia, de dilluns a divendres, Artur Tomàs Mercader puja, a la mateixa hora, a la Catedral de Tarragona. Hi visita la capella de la Mare de Déu del Claustre, i a les 12 del migdia s’encarrega de tocar l’àngelus. Segueix la mateixa rutina des de fa 35 anys, quan va morir la seva dona. D’aquesta manera, Tomàs omple de sonoritat el buit d’una pèrdua dolorosa.

Durant l’itinerari, que comença a la Rambla Nova, Tomàs procura visitar sempre el carrer del Cós del Bou, on va viure durant la seva infantesa. És un indret que s’estima, i en el qual va col·laborar, durant dècades, en l’organització de les festes de Sant Roc. Tomàs rememora els temps en què al barri es mercadejava, l’antic Parc de Bombers i una visita al Mas d’en Rabassa amb l’historiador José Sánchez Real.

Nascut el 18 d’agost de l’any 1918, enguany ha celebrat el seu centenari. No obstant això, Tomàs és un home que s’ha adaptat als nous temps, un enamorat d’internet amb adreça de correu electrònic, compte d’Skype i blog personal. L’interès per la tecnologia sempre ha acompanyat aquest prospector d’aigua i instrumentista de la indústria química, que des de fa més de 60 anys és també radioaficionat. Curiós de mena, Tomàs participa a les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “A casa no s’hi sap estar”, diu el seu fill. Des que no li deixen conduir, Tomàs aprofita els caps de setmana per anar caminant fins al mas familiar, al Rodolat del Moro.

És un pou d’anècdotes. Compromès amb la Segona República, del dietari que va escriure en una llibreta durant la Guerra Civil, quan s’ocupava dels càlculs d’artilleria, en va sorgir el llibre ‘Memòries d’un quinto (1937-1939)’, publicat per Silva Editorial l’any 2009, i que va ser redactat gràcies al suport de la filòloga M. Carme Rodríguez.

Assegura que s’estima més la Tarragona de la seva joventut, però viu un present ple d’activitats i projectes. Fa poc va aparèixer al TN Comarques de TV3, com a personatge il·lustre de la ciutat. Sentir-lo parlar és un goig per a un tarragoní. Diu ‘naltros’, ‘aqueixa’, ‘vellanes’, ‘aumetlles’ i ‘dillums’. Cada dia, puja a la Catedral per portar a terme un dels actes que l’empenyen a viure, un verb que per a ell és sinònim de recordar.