Preocupats per emplenar el currículum turístic com si d'un àlbum de cromos es tractés, sovint ignorem allò que tenim a tocar de casa. Amb l'afany d'escapar de la rutina una estona sense necessitat de trepitjar ports ni aeroports, ens endinsem en la rotonda de palmeres de la plaça d'Almoster per sortir de Reus per la carretera TP-7049, en sentit Castellvell del Camp.
Abans d'abandonar el terme municipal de Reus recorrem la carretera, on el negre i el blanc contrasten amb els tons grocs tardorencs dels plataners. Al costat de la carretera, un carril bici i una vorera àmplia conviden a la pràctica esportiva. El passeig també ofereix la possibilitat de conèixer elements patrimonials reusencs, com la fumera Weger, llegat del passat industrial de la ciutat. Aquesta construcció, obra de l'enginyer industrial Joan Tarrats, du el cognom de l'empresari alemany Emil Weger, que a principis del segle XX va obrir a Reus una fàbrica dedicada a l'elaboració de crèmor tàrtar. Una mica més endavant, un edifici punxegut, d'estètica modernista, capta de nou l'atenció de conductors, esportistes i vianants. Es tracta del Xalet Serra, construït entre els anys 1911 i 1912 i projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. A la vorera del davant, més amagada, entre les heures, s'hi pot identificar el rètol de les instal·lacions comercials de Pirotècnia Espinós, una companyia pirotècnica amb 150 anys d'història.
Resseguim la línia recta de la carretera TP-7049, en una ascensió subtil però persistent que ens acaba ubicant a un centenar de metres per damunt del nivell del mar. Un cartell indica que ja hem deixat enrere Reus i que som al municipi de Castellvell del Camp, independent des de l'any 1854. A l'entrada del nucli històric d'aquesta població, un anunci de l'agrobotiga de Castellvell demostra la importància de l'oli tant per al Baix Camp com per a la dieta mediterrània.
El campanar de l'església de Castellvell s'amaga entre la munió de cases. Tan sols se'n pot veure la part superior. La població ha crescut exponencialment en les darreres dècades. Els 626 habitants del 1981 contrasten amb les més de 2.000 persones que hi viuen en l'actualitat. Això és degut, en bona mesura, al fet que molts reusencs hagin optat per instal·lar-se al marge del ritme accelerat i la fressa de la ciutat. L'increment demogràfic, però, no ha provocat que el poble perdi la seva personalitat. En aquest sentit, Castellvell manté tradicions com ara la festa del Ball de Coques, per Sant Vicenç.
Després d'aquesta i altres disquisicions, abandonem la TP-7049, amb les seves rotondes i semàfors —resultat de la proliferació de cases, urbanitzacions, col·legis i equipaments a la zona— que demanen una conducció reposada, per entrar a la carretera TV-7048. Som camí d'Almoster. En termes cromàtics, passem del groc dels plataners del passeig de Mata als múltiples matisos del verd en pins, oliveres i xiprers. La carretera, que pren diverses corbes, permet gaudir també d'unes vistes privilegiades de la plana del Camp de Tarragona, a través de les quals s'albira, al fons, el blau de la mar.
Durant l'itinerari per ambdues carreteres de la Diputació de Tarragona, les urbanitzacions (El Pinar, Picarany, etc.) s'intercalen, sorgit en els darrers temps i han canviat la fesomia dels voltants de Reus. Arribem a Almoster, població que en els darrers anys també ha experimentat una expansió urbanística, i que disposa d'una història que ens trasllada fins als temps dels romans i, fins i tot, fins al neolític. Hi accedim per l'avinguda de Catalunya. Ja ho veuen, en tan sols 4 quilòmetres i escaig de distància es poden conèixer moltes coses!
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics