De cor matalasser i roig-i-negre, l'humorista Toni Mateos (Reus, 1974) enceta una nova sèrie d'articles d'estiu a Reusdigital.cat. Al llarg de les properes setmanes, i de la mà de veïns i veïnes, recorrerem alguns dels barris de la ciutat i en recuperarem records i vivències. Ara instal·lat a la zona dels passejos, el comunicador (és la veu dels matins a 'Ràdio la Selva') assenyala que la infància i l'adolescència viscudes al Carrilet "l'han marcat". Recorda tardes i vespres en un descampat a tocar del passeig de Pere el cerimoniós, "on passàvem hores i hores amb la bicicleta, amunt i avall" i les festes amb els autos de xoc i altres atraccions de fira. "Aquí encara s'hi respira l'orgull de la classe obrera", fa constar. Tan particular és, la zona, que la descriu com "una república independent".
Records dels 80 i dels 90
Mateos ens cita a l'avinguda del Carrilet, un vespre de juliol, per fer una cervesa a la terrassa del bar Alhambra. Una mica més amunt, diu, a la cantonada amb el carrer d'Eduard Toda, hi va haver el Coimbra. "No hi anàvem tan sovint, potser pel personal que hi corria", precisa. De tota aquella època, entre els 80 i els 90, l'humorista n'evoca "la vida que hi havia a totes hores, a tot arreu". Famílies senceres que baixaven a fer-la petar quan es feia de nit, i canalla que jugava a pilota "sense que ningú protestés" eren l'escena habitual en plena canícula.
Si un espai del barri enyora Mateos, però, és el cinema Palace. "Hi passava llargues tardes, anava de sala en sala", admet, tot aprofitant-se de la poca vigilància que hi havia en segons quines sessions. "Un dels millors records que tinc és de quan els pares em van deixar anar, per primer cop, a una marató nocturna de pel·lícules bèliques", apunta amb un somriure als llavis. "Devia tenir 12 o 13 anys", precisa. Altres temps, sens dubte. "Els dissabtes a la tarda hi havia el programa doble. Passaves de la sala 4 a la sala 1. Em ve al cap un cop que vaig veure, seguides, 'La biblia en pasta' (Manuel Summers, 1984) i 'El retorno del Jedi' (Richard Marquand, 1983). Va valer molt la pena", diu.
El tancament del mercat
El comunicador segueix venint al barri per visitar els pares. Ara té una perspectiva diferent, del Carrilet. "Puc entendre que si s'ha transformat és fruit del pas del temps, però s'han fet actuacions que no m'han agradat", apunta. En aquesta línia, recorda amb un punt de tristesa "quan van tallar els arbres de l'avinguda principal". "Tampoc entenc algunes de les rotondes que hi tenim, a la zona. Ni jo ni ningú del barri", afegeix. Sobre el tancament del mercat (previst l'any que ve), argumenta que "si bé la seva ubicació és perfecta, el cert és que mai m'ha semblat veure'l a ple rendiment, potser perquè han cuidat més el Mercat central. Em temo que era una mort anunciada", raona.
"Hi ha locals buits, això és així. És un barri viu, i amb comerços, però potser necessitaria més serveis per atraure gent", raona. Preguntat finalment pel projecte de transformació urbanística del barri, i que impulsa el govern municipal, Mateos avança que "jo no m'atreveixo a passar pel carrer de l'escultor Rocamora, segons quines hores. Si jo, que sóc d'aquí, no hi passo, feina tindran per convertir-lo en un espai agradable per als turistes i conduir-los al centre". "Tinc amics que hi havien viscut molts anys, al carrer de l'escultor Rocamora, i han acabat per marxar", subratlla.
