Dimecres, 19 de Setembre de 2018

El dimoni del convent

'La Monja', que s'ha estrenat el passat cap de setmana, és una de les icones sorgides de l'univers dels Warren

10 de Setembre de 2018, per Marc Busquets
  • Un fotograma de la pel·lícula

    Cedida

L'evidència que les pel·lícules de la saga Warren han revitalitzat el gènere de terror no és només la seva bona acceptació per part de crítica i públic, sinó que alguns dels elements secundaris que hi han aparegut fins ara han tingut finalment el seu propi film. La nina Annabelle i el dimoni Valak, ara a 'La Monja' (Corin Hardy, 2018) són les icones generades del talent de James Wan, artífex dels dos primers lliuraments de les peripècies del matrimoni de parapsicòlegs que investiguen fets paranormals. 

Simple i eficaç

A 'La Monja', Hardy és capaç de construir un discurs propi si bé manté un breu diàleg amb els films dels Warren. És un relat de terror simple i eficaç a estones, no sempre subtil, que amb tot té alguns elements que la converteixen en una proposta acceptable.

Ni la pretensió és fer un exercici d'altura ni és una indigna sèrie B. Tot és on ha de ser i beu de diverses fonts, com ara la Hammer britànica, per teixir una estètica notable. De fet, és el seu gran atractiu, més enllà de la latent presència del diable que s'amaga a l'abadia romanesa on té lloc l'acció. 

Té no poques mancances, com ara el pobre tractament dels personatges o certs passatges resolts amb pressa (el desenllaç possiblement en sigui un), o una trama que va a batzegades. Si s'hi arriba de rebot, per tant, 'La Monja' pot ser una agradable (i terrorífica sorpresa). Si per contra s'espera una mostra sofisticada del gènere, és possible que decebi precisament per la seva simplicitat formal. 

El millor? El tractament simbòlic als objectes religiosos.

El pitjor? Sovint és plana, mancada de ritme. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges