Dissabte, 16 de Desembre de 2017

Fantasmes a peu de carretera

39 anys després de l'accident al càmping Els Alfacs, a l'antiga N-340, llibres i reportatges recullen la suposada activitat paranormal de l'indret

30 de Juliol de 2017, per Marc Busquets
  • Els fets van tenir lloc al càmping Els Alfacs al juliol de 1978

    Setmanari de l'Ebre

  • Setmanari de l'Ebre

  • Setmanari de l'Ebre

Dies enrere es va complir el 39è aniversari del tràgic succés que va tenir lloc al càmping Els Alfacs, al terme municipal d'Alcanar, al Montsià. L'11 de juliol de 1978, un camió cisterna carregat de propilè que circulava per la N-340 va explotar i va causar la mort de més de 200 de persones, tot ferint-ne de passada 200 més, la majoria turistes estrangers que passaven les seves vacances a la Costa Daurada. El vehicle havia sortit d'Enpetrol amb 25 tones de mercaderia i, després d'una hora de trajecte, cap a la dos quarts de 3 del migdia, es va produir l'accident. Es van donar a conèixer diverses possibles causes per explicar els fets, si bé l'oficial va ser la del sobreompliment del tanc del camió (el que hauria donat lloc a la ruptura hidràulica de la cisterna i l'evaporació i expansió del gas liquat).

Més enllà d'un tens debat sobre el transport de mercaderies perilloses per vies a prop de població, la revisió de la normativa existent i les indemnitzacions als afectats (xifrades en uns 2.000 milions de pessetes), l'esdeveniment és recordat òbviament per la seva gravetat però també per haver generat, posteriorment, tota una llegenda negra que alguns mitjans especialitzats en el misteri han tractat durant anys. Una de les figures en aquest camp, el periodista Javier Pérez Campos (deixeble d'Iker Jiménez i membre de l'equip de 'Cuarto Milenio), va investigar els testimonis de ciutadans que diuen haver viscut tot tipus de fenòmens de difícil explicació quan han estat a la zona. El seu treball va concloure amb la redacció de l'obra 'Los ecos de la tragedia' (Planeta, 2013), que fins i tot recupera les històries de supervivents a l'explosió.

Al llibre, Pérez Campos exposa els fets "tal com me'ls han transmès". El comunicador ha assenyalat en diverses ocasions que temps enrere, a redacció, va començar a rebre cartes, trucades i correus electrònics d'oients i altres particulars que havien vist "fantasmes sense rostre, en ple hivern, a peu de carretera i vestits com si anessin a la platja". Aquest mitjà ha pogut conversar amb l'autor d'aquest estudi, que apunta que "aquest ha estat un dels casos que he investigat que més m'ha marcat". "Tinc la teoria que en un lloc on s'ha produït una tragèdia, és possible que després la manifestació de fenòmens inexplicables sigui més intensa", manifesta. En tot cas, "i tot i que jo no he estat testimoni de cap experiència estranya", Pérez Campos n'ha recollit "desenes que posen la pell de gallina".

L'àrbitre aragonès i el repartidor de fruita

Ha estat especialment colpidora per al periodista la vivència de l'àrbitre aragonès Javier Martín Moraleda, "que una nit anava per la carretera, a l'altura dels Alfacs, i va veure gent sense rostre, a la vorera". Pérez Campos va poder tornar a l'entorn del càmping amb el col·legiat, anys després. "Estava mort de por", recorda. És també inquietant el cas d'una advocada ("una dona amb un càrrec polític força important", fa constar l'investigador) que, després de diverses estades estivals a la zona, va tenir malsons amb "una nena rossa". Va acabar recorrent a una mèdium, Paloma Navarrete (habitual també de la colla de Jiménez), que "la va ajudar a tractar amb la nena per tal que aquesta seguís el seu camí".

Ara bé, si hi ha un periodista que pot parlar dels fets als Alfacs amb coneixement de causa aquest és, sens dubte, Sebastià d'Arbó. Pioner del periodisme del misteri a l'Estat, el tortosí va ser al càmping el dia que es va produir la tragèdia, cobrint-la per als informatius de RTVE. "És una de les experiències més impactants de la meva carrera professional", admet. "Era l'infern, tot allò. Els crits, els cossos cremats, l'aigua que bullia i la calor, la calor que feia en aquell lloc i que no et deixava ni respirar", recorda. Posteriorment, ja en altres camps periodístics, va entrar en contacte amb tot un seguit de testimonis que "havien sentit veus o vist figures als voltants d'on hi va haver l'accident", explica. "Recordo el cas d'un repartidor de fruita que treballava de nit i que va veure unes aparicions que demanaven auxili", revela.

El periodista, ara al capdavant del programa radiofònic 'Misteris' (RAC1), apunta d'altra banda que la causa de l'existència de tots aquests fenòmens pot deure's al fet que "allà on s'ha generat un trauma o un fort impacte emocional", les persones "sensitives" poden ser proclius a crear visions o percebre segons què sense que això provi "la presència sobrenatural". "En tot cas pot tractar-se de quelcom paral·lel a la realitat, perquè la nostra ment és portentosa", diu, i sotmesa a segons quins estímuls "pot fer-nos dubtar del nostre raonament", descriu l'expert. "Aquestes coses passen molt sovint de nit. Si vas conduint i fixat en la línia de la carretera, es pot produir un estat hipnòtic que pot fer-te veure qualsevol cosa", generat per "la informació subliminal que es té del que ha passat en un indret".

La vella màquina d'escriure

A banda, i per elaborar aquest reportatge, Reusdigital.cat ha contactat el periodista Raúl Sacrest, col·laborador de Pérez Campos en una investigació a les instal·lacions d'Alcanar que recull també al seu bloc personal. Ara a la redacció de l'emissora Ràdio SantVi, de Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, Sacrest ha passat llargues temporades d'estiueig a la zona dels Alfacs. "Sempre m'havien interessat aquestes coses, però va ser quan em van explicar que el mural de l'entrada al càmping era en homenatge a les víctimes que em vaig interessar pel cas", reconeix. A la seva colla d'amics, diu, "qui més qui menys ha tingut una experiència peculiar". Ell, de fet, n'ha viscut dues. "Fa uns 20 anys, érem a la platja a tocar del càmping i vam sentir unes passes que se'ns acostaven i que ens seguien", evoca. "Però allà no hi havia ningú, estàvem sols", detalla.

L'altre fenomen viscut per Sacrest va tenir lloc més endavant. "Vam sentir el soroll d'una màquina d'escriure de les antigues, que venia del magatzem del bar on estàvem prenent una copa. La cambrera ens va dir que estava sola, així és que vam anar cap a la part del darrere del local i finalment vam trobar la màquina", fa constar. "Vam fugir corrent!", exclama entre rialles. "Jo no sé què hi ha passat en aquell lloc, però és evident que hi ha una energia, que hi ha fenòmens que d'alguna manera es volen manifestar entre nosaltres", subratlla. Altres, però, són força més escèptics al respecte.

La veu escèptica

És el cas de Duke, un barceloní que als seus espais a les xarxes socials investiga i qüestiona els suposats fets estranys que ens envolten. Al seu espai Apología de lo evidente, l'any 2015, va deixar constància de la seva experiència als Alfacs durant tota una nit en què va cercar proves d'activitat paranormal. En un clip titulat 'Visita al infierno' (amb gairebé 40.000 visualitzacions), aquest descriu l'enclavament com un lloc en què "les aparicions, els espectres, els 'poltergeist' i les psicofonies" haurien revelat la presència de fenòmens misteriosos. La seva experiència, però, ho descarta. "És un lloc com qualsevol altre, si ho vols curiós, però ja està. Hi vaig anar i ni vaig veure res ni vaig sentir res, no va passar res de res", exposa a Reusdigital.cat. Al clip, Duke fins i tot mira de contactar amb les ànimes que hi pugui haver a través d'una ouija, sense èxit.

Inaugurat el 1958, els càmping Els Alfacs va ser un dels primers del país i de l'Estat. Després dels fets de 1978, el seu nom ha quedat lligat de manera inevitable a l'accident del camió i, en menor mesura, a la seva activitat paranormal. Anys enrere, de fet, els titulars de l'establiment van arribar a demandar Google perquè, al seu parer, el cercador envia directament als usuaris a "imatges escabroses" del succés. No obstant això, la seva queixa va ser desestimada al 2012.

A banda, fins i tot va arribar a rodar-se un telefilm titulat 'Tarragona: paraíso en llamas', de producció alemanya, que es va emetre a Antena 3 i que narra (de manera força efectista, segons alguns testimonis) els fets. Actualment, l'equipament segueix en funcionament amb total normalitat i té una placa en memòria de les víctimes que van perdre la vida en aquell fatídic migdia de farà ja fa gairebé 40 anys. Al cementiri de Tortosa, a banda, s'hi va ubicar un fossar per a les víctimes que no havien estat identificades o els cossos de les quals no havien estat reclamats pels seus familiars.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Els Alfacs Reusdigital
Els Alfacs Reusdigital
COMENTARIS (0)

Reportatges