Cookie control
Dimarts, 20 d'Octubre de 2020

Ignacio Martínez de Pisón aprofundeix en la relació entre mare i fill en la seva nova novel·la 'Fin de temporada'

Part de la història està ambientada a Miami Platja i mostra la fuga de la protagonista del seu passat

31 d'Agost de 2020, per ACN
  • Ignacio Martínez de Pisón presenta la seva última novel·la, 'Fin de temporada'

    ACN

L'escriptor Ignacio Martínez de Pisón aprofundeix en la relació materno-filial d'una mare soltera en la novel·la 'Fin de temporada' (Seix Barral). Segons ha explicat l'autor, la història permet intuir el canvi d'una societat que el 1977 "hauria lapidat" una dona per quedar-se embarassada, i que 20 anys després és "més tolerant". La novel·la s'inicia als anys 70 en una carretera a la frontera amb Portugal, on dos adolescents, la Rosa i el Juan, tenen cita en una clínica avortista clandestina, però la seva missió es veurà frustrada per un accident. Quasi vint anys després, la Rosa i el seu fill inicien la recuperació d'un càmping a la Costa Daurada. De fet, part de la història està ambientada a Miami Platja.

Sobre el paisatge ha assegurat que els protagonistes deixen enrere una zona històrica com Plasència i s'instal·len en un lloc "als antípodes" geogràfiques i simbòliques d'aquella localitat. El lloc triat és Miami Platja, una zona "sense història" i també "sense massa perspectiva de futur", ha considerat. En concret, en un càmping, espai que per a l'autor "no pot ser més provisional". A més, ha remarcat que aquesta població està situada sota l'ombra de dues centrals nuclears que "dona la sensació que no permeten un pla de vida molt durador" i condemnen els seus habitants a una "sensació de provisionalitat".

Una mare soltera als anys 90

"Passem d'una Espanya en què a una dona per ser mare soltera se la considera una prostituta a què una senyora de dretes decideixi lliurement fer això", ha afirmat l'escriptor sobre l'arc temporal de la seva novel·la. Al respecte, ha celebrat que realment l'Estat ha sortit guanyant amb el pas d'una societat "bastant inquisitorial i retrògrada" a una de més tolerant. En aquest terreny, ha agraït en aquest trànsit el paper de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero per la llei de matrimoni homosexual. L'autor, establert a Barcelona i amb obra traduïda a una dotzena d'idiomes, ha explicat que la novel·la parteix de la història que li va explicar un amic sobre una noia que va quedar embarassada i que, camí a la clínica d'avortament, el noi va morir i ella va decidir tenir la criatura igualment. "Això em va donar via lliure a la imaginació", ha assegurat De Pisón, que va decidir per a la noia una història de fugida d'un poble petit d'Extremadura "en una època com aquella".

Ha afegit que aquella noia sumava dos estigmes en una Espanya preconstitucional i una opinió pública inquisitorial, el que ha donat lloc a una mena de tragèdia clàssica, d'aparença lleugera (amb molts diàlegs) "d'allò que ha succeït en el passat, que et persegueix i t'acaba trobant", ha descrit. Així, sota "escenes aparentment lleugeres", l'autor hi col·loca sentiments profunds i dolorosos que li permeten parlar de la condició humana: "En realitat és una història on les coses sempre passen per sota", ha precisat, i ha remarcat que la vida no té cap ordre i que són els escriptors els que el cerquen. "Tota l'estona hi ha la sensació que el passat s'imposa amb la seva càrrega de tragèdia i dolor", ha afegit. "Em semblava que la vida d'aquella dona i aquell nen no podia ser més que una fugida constant", ha precisat l'autor, que impulsa la seva protagonista a iniciar una vida erràtica en la qual durant els seus primers 20 anys ,el nen no sap res dels seus orígens. Tanmateix, en un moment donat el passat els va perseguint fins a retrobar-los en un càmping de la Costa Daurada, a prop de la central nuclear de Vandellós.

Un amor "peculiar"

La relació de la mare i el fill, al qual la dona ha gestat i alletat durant mesos, és, per a l'autor, "més profunda" que la que tenen els pares. En la història de Pisón, el fill té una semblança" idèntica" al seu pare, de manera que genera sentiments diversos en la mare: "Quan el veu, està veient la seva parella, l'únic amor de la seva vida, i alhora veu el seu fill". Així, l'amor de la protagonista cap al seu fill "és peculiar", amb suggeriments incestuosos sense arribar a completar-se. Aquesta relació es va tensant i adopta "elements tòxics" a mesura que el nen es fa gran, ja que ella "és incapaç de viure sense ell" i, com algunes mares quan els seus fills volen del niu, se sent amenaçada davant la possibilitat de tornar a quedar abandonada, especialment davant l'inici d'una relació amb una noia que viu a Toulousse, amb una altra llengua i en un altre país, que li fan veure el seu futur "novament "amputat".

En aquest context, la història col·lectiva no té molt de pes a la seva novel·la, perquè aquella dècada "es va inaugurar una etapa de progrés i felicitat", així com un creixement econòmic sostingut. "Realment no existia a les vides particulars dels ciutadans aquella sensació que hi havia esdeveniments que els marcaven la vida", ha precisat l'autor, que fa arribar la novel·la fins al 1999, a les portes "d'una nova temporada total". "Hi ha elements de l'actualitat que comencen a entreveure's", ha indicait, i ha dit que aquells anys semblava una època que seria molt diferent, sense imaginar episodis com els atemptats a les torres bessones, una greu crisi econòmica i una pandèmia mundial.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics