La cultura que recomana Reusdigital.cat

Arriba el mes d'agost i les vacances, per a alguns de vosaltres. Si seguiu treballant, ànims i paciència, que ja arribarà el premi del descans. Mentre, si ho voleu, Reusdigital.cat us proposa com sempre un seguit de recomanacions culturals al vostre abast per tal que el cap de setmana sigui més amè. 

Les recomanacions van a càrrec d'alguns dels periodistes de la nostra redacció. 

Marc Busquets recomana el canal de 'Youtube' Music radar clan

Comença a constatar-se que els amants de la música s'han de refugiar a les xarxes per trobar allò que abans oferien la ràdio i, en especial, la televisió. Ara és complicat, trobar concerts o documentals a la graella, raó per la qual les plataformes de visionat en línia o 'Youtube' s'han transformat en una mena d'oasi. En aquest últim espai, per cert, s'hi troba el canal (en castellà) Music radar clan. S'hi comenten novetats discogràfiques allunyades dels circuits més comercials, però també es revelen els secrets de la indústria, o es recuperen les trajectòries de figures clau en determinats gèneres per subratllar-ne la seva influència en artistes posteriors. 

El naixement del rock, el paper de la dona en aquest, l'origen de la 'chanson' francesa, la psicodèlia, els inicis del techno o el so Manchester dels 80 són tan sols algunes de les temàtiques que aborda Music radar clan a través de clips d'entre 15 i 20 minuts. Val la pena seguir-lo amb atenció, ja que el ventall és tan ampli que acostuma a deparar més d'una sorpresa. 

Com a mostra, l'última (fins ara) entrada publicada, dedicada als 'outsiders' de la música, artistes que van experimentar noves realitats a partir de la seva complexa salut mental. 

Marià Arbonès recomana escoltar la música de Balmes

Vaig descobrir el grup Balmes a través de l’excel·lent programa de ‘noves músiques’ anomenat 'Hidrogen', dirigit pel periodista Albert Reguant. Poc després, vaig conèixer més detalls de la seva música gràcies al disc que em va obsequiar l’amic Pitus Borràs.

Era l’any 2000, i feia poc temps que els osonencs havien posat en marxa el grup i publicat el disc. Em va captivar fàcilment la música de Balmes, una barreja de música popular catalana amb arranjaments contemporanis. Ells la definien com a música minimalista amb arrel catalana. El grup estava integrat per nou músics, un quartet clàssic de corda i un trio clàssic de vent, units per un piano i una percussió. Escric en passat, perquè fa temps que no tinc referències actuals de Balmes i crec que ja no es troben en actiu. M’agradaria que no fos així.

El programa ‘Hidrogen’ va ser una bona plataforma de difusió de Balmes, així com d’altres artistes catalans dedicats a les ‘noves músiques’. El primer disc de Balmes, que porta per títol el nom del grup, va comptar amb el suport del programa de 'Canal 33', i va ser editar per 'TV3'.

Així mateix, la cançó ‘Les Agudes’ que us presento, està inclosa en el disc ‘Espais naturals de Catalunya, volum II’, impulsat per Albert Reguant i la televisió catalana.

Isabel Martínez proposa la pel·lícula 'Petites mentides sense importància'

En aquest tòrrid estiu en què la majoria no podrem realitzar els habituals desplaçaments per vacances i haurem de passar més hores de les desitjades a casa, la pel·lícula 'Petites mentides sense importància' (2010) del director i actor Guillaume Canet és una opció per una estona d'oci. Un film que ens pot fer reflexionar sobre les rutines que ens marquem al llarg de l'any inclús en el període estival i com de frívoles poden arribar a ser tretes de context. 

Igual que d'altres precedents, el film és un exercici de reflexió sobre l'amistat, els interessos (sovint invisibles) que rodegen els grups d'amics així com les dependències i els papers establerts entre els integrants d'un grup. En el seu dia va ser el film més taquiller de les pantalles franceses i compta amb un planter força solvent d'intèrprets com ara l'oscaritzada Marion Cotillard ('Edith Piaf. La Vie en Rose'), François Cluzet o Jean Dujardin, entre d'altres. La pel·lícula es pot veure, per exemple, a la plataforma de 'Filmin'. 

Alba Cartanyà recomana la lectura de 'L'hora violeta', de Montserrat Roig

"L'hora violeta" de Montserrat Roig (Edicions 62, 1980) és una d'aquestes obres que es mantenen plenament vigents per més temps que passi, per la profunditat dels temes que aborda i la quotidianitat de les escenes viscudes. Està formada per diversos textos i la narrativa es construeix amb salts temporals i temàtics constants.

Amb una manera d'escriure acurada i precisa, l'escriptora catalana traça la història vital de tres dones atrapades en un món que no senten seu. Poc a poc, a través de reflexions personals i de la força dels vincles, acaben entenent que la vida ha estat definida pels homes i que elles no volen encaixar-hi, sinó crear-ne una altra. Una lliçó sobre la importància d'alçar la veu i d'escoltar-la (i escoltar-se). 

Fabio Castellano recomana escoltar 'Disneylandia', de Jorge Drexler

Aquesta cançó es una reinterpretació de 'Disneylandia', una cançó escrita originalment per Titãs, una de les bandes més conegudes de rock alternatiu del Brasil. La versió de Drexler rep una influència de la música àrab i, amb l’ajuda de la inflexió de la seva veu, s’apropa a l’estil de l'Orient Mitjà. La seva música, sempre enigmàtica i plena de reflexions, es capaç de sintetitzar grans idees en petites frases. Les composicions del cantautor uruguaià inviten sempre a un viatge multidisciplinari entre la sociologia, la ciència, l’amor, la filosofia i la rutina, entre altres.

En aquesta, ens convida a pensar sobre la integració entre les cultures com a conseqüència de la globalització. L’eliminació de fronteres i l'èxit (o no) de la societat com a resultat d’aquesta col·laboració. Drexler ens anima a desfer-nos d’aquests límits. “Momias egipcias y artefactos incas en el museo de Nueva York. Linternas japonesas y chicles americanos en los bazares coreanos de San Pablo”. [...] “Pizza Italiana alimenta italianos en Italia. Niños iraquíes huidos de la guerra no obtienen visa en el consulado americano de Egipto para entrar en Disneylandia.” En aquesta cançó, Disneylandia representa un lloc de fantasia, el destí final de tots aquests processos que s'han anat donant a llarg de la cançó. Disneylandia es el símbol d’un món globalitzat.

Jorge Drexler és un músic, compositor, cantautor i metge uruguaià nascut a Montevideo, Uruguay, l’any 1964, fill de pare jueu alemany i mare uruguaiana. Després de graduar-se com a metge, va estudiar música i va gravar dos àlbums, que van ser posats a la venda només a l'Uruguai. El 1995 va ser convidat a Madrid pel cantant espanyol Joaquín Sabina, que el va presentar a altres cantants espanyols de renom. La seva música és una combinació de diferents estils musicals com el candombe, la milonga, el bossa nova, el pop, el jazz i la música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals amb elements originals. Les temàtiques més constants de Drexler són l'amor, els reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió.