Divendres, 20 d'Octubre de 2017

Martí Maymó (Manel): 'Som un grup amb sort, però hem treballat molt per ser on som'

La banda debuta aquest dissabte a Falset per presentar el seu quart disc, 'Jo competeixo', en un concert impulsat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio

11 d'Agost de 2017, per Marc Busquets
  • Maymó (a la dreta) és el baixista de Manel, que presenta a Falset 'Jo competeixo'

    Catarina Barjau

Manel debuta aquest dissabte al Priorat per presentar el seu quart treball, 'Jo competeixo', editat l'any passat. L'àlbum, èxit de crítica i públic, ha suposat un pas endavant en la trajectòria de la banda. "Vam decidir que havíem d'incorporar la figura externa d'un productor per experimentar, per provar coses noves", revela el baixista de la formació, Martí Maymó, en una entrevista a Reusdigital.cat. Enregistrat als Estats Units sota la tutel·la de Jake Aron, el disc s'ha presentat fins i tot en una gira europea per arribar finalment a Falset. "Tenim un 'setlist' més o menys definit, però sempre intentem afegir novetats als concerts", avança sobre l'actuació que tindrà lloc a l'envelat de l'Euterpe a partir de la mitjanit. Abans (a les 11), serà el torn d'Espaldamaceta. 

Ha estat el primer cop que heu comptat amb un productor. Com vau decidir que calia afegir aquesta figura per a 'Jo competeixo'?

Tot plegat va sorgir en una conversa entre els quatre. De seguida ens vam posar d'acord en què seria interessant comptar amb un productor per experimentar, per provar coses noves. A partir d'aquí vam fer una selecció de discos que ens agradaven, vam veure qui els havia produït i vam acabar tenint una llista amb uns quants noms. De seguida vam tenir clar també que el Jake (Aron) era qui milor podria ajustar-se al que buscàvem, i ha estat un encert, amb ell ens ha tocat la loteria. La seva aportació al disc ha estat fonamental. 

Sempre us poseu d'acord amb aquesta facilitat?

Tot depèn. Hi ha coses en què de seguida anem tots a una i d'altres en què ens costa més. No som un grup que vota les coses. No anem per aquí. Ho parlem tot i el que busquem és que tothom se senti còmode amb el que fa, i més encara quan es tracta de la gestació d'un nou àlbum que després s'ha de presentar davant del públic. És bàsic que et sentis bé amb el que has de fer, perquè si no t'hi sents, ja sigui per por, o per vergonya, malament rai. 

'Atletes baixin de l'escenari' va suposar el primer pas d'un camí experimental que heu seguit amb l'últim disc?

Sí, és així. 'Atletes baixin de l'escenari' és un disc que ha fet possible 'Jo competeixo'. En cinc anys hem editat tres discos, i crec que l'evolució en el so i en l'estil és perceptible. Si t'escoltes '10 milles per veure una bona armadura' (publicat el 2011) i després 'Jo competeixo', és evident que hi ha hagut un canvi, una progressió, i la peça que els uneix o que explica aquesta evolució és 'Atletes...', sí. 

Quina feina heu hagut de fer per poder plasmar l'esperit del disc a l'escenari?

És una qüestió que ens han plantejat sovint des del llençament de l'any passat. Plasmar el que has fet a l'estudi en un directe és pràcticament impossible, i no és tampoc quelcom que ens preocupi especialment. Hi ha molts cops, això sí, en què es fa necessari traslladar l'esperit d'una cançó a l'estudi als directes, però de vegades no té per què ser així, i no és pas dolent. La idea que sempre hem tingut és que els recursos que tenim, que són mans i peus i veus i instruments, ens han d'ajudar a fer el millor directe possible, que les cançons funcionin. I després passa una altra cosa, i és que les cançons evolucionen, quan les toques en una gira. Fa molt que no m'escolto el disc, però estic segur que quan ho faci hi trobaré molts canvis si les comparo com les toquem a l'escenari. 

Deu ser curiós, per tant, adonar-se que els vostres temes canvien i que no són rígids.

És curiós i sa, perquè això vol dir que les cançons són vives. Hi ha grups que tenen una altra tendència, que els escoltes en directe i al·lucines perquè la versió és gairebé idèntica a la del disc, però en el nostre cas aquesta no ha estat mai la nostra voluntat. 

Us heu emmirallat en qualsevol altra banda, per concebre el directe d'aquesta gira?

En cap en concret, tot i que de fet de qualsevol concert en pots aprendre i treure'n grans idees. Jo escolto molta música i vaig a veure molts concerts, ja sigui en espais petits o en festivals, i de tot arreu en trec experiències. Al final tot ens enriqueix, ho haguem vist a l'Heliogàbal o al Primavera Sound, i ni tan sols són qüestions musicals, segons com, sinó de posada en escena. Tot et pot inspirar, i tot pot transmetre't que el que has vist i viscut pot servir-te per plantejar un nou arranjament o un nou tema. T'haig de dir, a banda, que no sé si és per la meva professió o per altres raons, quan veig un concert ho analitzo tot. Des del micro del cantant, als teclats, a les llums. Aprendre'n dels altres sempre és positiu.

Bé que deus tenir els teus herois musicals, però. 

No et pensis, cada cop menys. Vaig tenir una adolescència marcada pels Beatles, que me'ls va fer descobrir el meu pare. És més, el primer grup que vaig tenir feia versions dels Beatles, és el conjunt musical que més em conec. Fora d'aquesta etapa, amb tot, el cert és que no visc obsessionat per cap grup, i menys ara que setmana rere setmana entro a l'Spotify per veure quines novetats hi ha i que descobreixo nous grups de manera freqüent. 

Suposo que quan éreu a l'estudi, la cançó 'Jo competeixo' devia agafar prou força com per escollir-la per batejar el disc. 

En realitat tot va passar d'una manera similar al cas de la incorporació del productor. La cançó es va convertir en un repte. Volíem aguantar-la amb dos acords, i així es va anar fent llarga. Hi va haver moments en què vam trontollar una mica i vam voler afegir-hi un tercer acord. Hauria pogut ser un rotllo de cançó, però ens va acabar agradant molt, ens va posar calents. A banda, també buscàvem un canvi en la metodologia per posar els noms dels discos. Veníem de títols llargs i 'Jo competeixo', és cert, havia guanyat molt de pes en el disc. Posar-la l'última encara hi va donar més força, i això ens va decidir. El millor del cas és que la gent també l'ha rebuda bé, perquè als concerts hi ha gent que sap millor la lletra que jo.

I Déu n'hi do, la lletra.

Està carregada d'ironia. No cal prendre-se-la massa seriosament, perquè és evident que el seu protagonista és una persona que no està sana, per entendre'ns. No fa apologia de la competició, sinó que més aviat mira de reflectir que de vegades lluitem els uns contra els altres per coses absurdes. 

Heu rebut premis, veniu d'una gira europea i heu estat número 1 a l'Estat espanyol. Quan mireu enrere comenceu a tenir vertigen?

Som una gent que intentem no mirar enrere, precisament. Crec que, de fet, serveix de poc. Val molt més la pena treballar de cara al futur, pel que ha de venir. Hem fet 10 anys de trajectòria i fora de dues o tres coses a les xarxes socials, la nostra voluntat no ha estat pas la de celebrar-los amb un concert especial. Al capdavall, és el que t'he dit abans. El més important quan puges a l'escenari és que estiguis convençut del que fas en aquell instant. La idea sempre és mirar endavant. Un nou disc encara podria trigar un any, o dos, però sempre estem pensant en coses noves, en nous reptes, i això ens fa avançar. Quan hem mirat enrere només ho hem fet per agrair el suport que hem rebut sempre de tothom. Som una banda amb sort, tot ens ha sortit molt bé, d'acord, però també hem treballat molt per ser on som.

Afegiu novetats a cada concert o teniu un 'set list' establert?

Tenim un 'set list' més o menys definit, però sempre intentem afegir novetats als concerts. Hi ha un esquelet, que es basa en les noves cançons de 'Jo competeixo', però a partir d'aquí sí que ens agrada anar variant el contingut dels concerts. Ho fem perquè ens agrada experimentar, sí, però també perquè de vegades i segons on toques només tens una hora, o una mica més. De vegades voldries fer moltes més coses i no les pots fer perquè no tens més temps per actuar i t'hi adaptes tocant segons quins temes. Abans, quan t'has referit a la gira europea, allà sí que va manar un 'set list' fixe. Aquest estiu, però, ho fem d'una altra manera. De cara al concert de dissabte a Falset, entre aquest dijous i el divendres ens posarem d'acord tots quatre a través del correu o del WhatsApp per escollir quines cançons tocarem. 

És el vostre debut al Priorat. Serà un concert especial per a vosaltres, doncs?

Al Priorat hi hem vingut uns quants cops perquè tenim una gran amistat amb el Juan José (González, conegut com Espaldamaceta) i la família de la seva dona és de Marçà. Hi hem estat per fer paelles i calçotades, i hem tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions a Madrid i a Barcelona. Coneixem la comarca gràcies a ell, en realitat, i quan vam saber que seríem a Falset amb ell ens va fer moltíssima il·lusió perquè és amic però també un músic al qual admirem. 

El concert de Manel a Falset està coorganitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio, al costat de l'Ajuntament de la capital del Priorat. L'esdeveniment compta, a més, amb el suport de Damm i el CF Reus Deportiu. També hi col·labora Ràdio Falset. 

COMENTARIS (0)