Cookie control
Dilluns, 09 de Desembre de 2019

Què és el turisme negre?

La sèrie de l''HBO' 'Chernobyl' dispara el nombre de visitants que volen conèixer el lloc on va tenir el tràgic accident nuclear

03 de Juliol de 2019, per Redacció
  • Una imatge promocional de l'exitosa sèrie

    'HBO'

Excursió a Txernòbil, tres nits, hotel de 4 estrelles i tour, per 260 euros. La ciutat de Prípiat, on se situa la planta nuclear, es va obrir als turistes el 2011 i des de llavors el nombre de visitants anuals no ha parat de créixer, igual que l'oferta turística. Es preveu rebre aquest any 100.000 visitants, amb la qual cosa se superaran els 72.000 del 2018 i es duplicaran els 50.000 turistes del 2017, segons informa la 'CNBC' i recull la Universitat oberta de Catalunya (UOC). A partir de l'emissió de la sèrie d''HBO' 'Chernobyl', la ciutat que va viure el pitjor accident nuclear de la història rep un 48% més de visitants que l'any anterior, segons afirmen les empreses que ofereixen visites guiades per aquesta zona. A aquest fenomen se'l coneix com a tanatoturisme o turisme negre ('dark tourism'), segons el professor de la UOC Daniel Liviano.

La presó d'Alcatraz, els camps de concentració de Mauthausen, la cova Tham Luang (on van quedar dotze nens tailandesos atrapats), o zones on s'han comès genocidis com Rwanda s'han convertit en llocs freqüents en l'itinerari turístic internacional. "Aquest és un fenomen extremadament complex i heterogeni: les motivacions dels turistes són molt diverses, com també les destinacions i les activitats ofertes", afirma Liviano.

Les motivacions del tanatoturista

Desastres, sofriment, tragèdies i mort: què fa que algú viatgi a aquesta mena de llocs? "Encara que sabem que la mort és el final de tot, és la gran desconeguda i ens sentim fascinats; sabem que morirem, però ningú no creu en la pròpia mort, i com a individus ens és molt difícil d'imaginar", diu el ociòleg i professor de la UOC Francesc Núñez. Una persona pot visitar l'escenari d'un genocidi per mostrar empatia amb les víctimes, recordar-les i honrar-les, i estar guiada per un sentit de deure moral. "Altres turistes d'aquesta categoria no tenen cap motivació envers les víctimes i simplement visiten aquests llocs amb un desig o una necessitat de contactar simbòlicament i emocionalment amb la mort",  considera el professor.

Per a Liviano, després hi ha els turistes que senten "fascinació i curiositat morbosa per la mort, alguns dels quals arriben a sentir el que en alemany s'anomena 'schadenfreude'". S'entén com la complaença o el sentiment d'alegria o satisfacció generats pel sofriment, la infelicitat o la humiliació d'un altre. En l'àmbit psicològic és una emoció molt complexa, relacionada amb el sadisme, i un dels seus components és el desig de justícia. "Això explica l'actitud d'algunes persones que visiten un lloc per celebrar, in situ, que les víctimes han rebut un càstig just per la raó que sigui", apunta el docent. Un exemple és el tour 'Helter Skelter', de Charles Manson, als Estats Units.

Entre la curiositat, la banalització del sofriment i l'ètica

La indústria turística ha trobat en aquest tipus de turisme un pou sense fons de possibilitats. Moltes d'aquestes destinacions que ofereixen experiències fosques desenvolupen tours experimentals. Per exemple, en les que s'ofereixen a la frontera amb Mèxic, on hi ha empreses que organitzen caminades nocturnes que simulen el pas de la frontera amb els Estats Units com a immigrants indocumentats, en què es viu l'experiència de travessar túnels i es pateix el 'segrest' per traficants de persones que en realitat són actors.

Però és el turisme un vehicle apropiat per a representar esdeveniments relacionats amb el patiment humà? En una època de 'selfies' i 'hastags' a Instagram, aquest debat s'ha accentuat a partir d'episodis com el comportament frívol d'alguns turistes en camps de concentració com el d'Auschwitz-Birkenau o el memorial a les víctimes de l'Holocaust a Berlín. "Aquesta mena de comportament, que va lligat a les modes i l'atracció que exerceixen determinats llocs perquè s'han posat de moda, no sol ser guiat per valors o codis ètics i morals, sinó per càlcul instrumental, i pels interessos i les emocions personals", explica Núñez.

En aquesta línia, molts detractors d'aquest tipus de turisme denuncien que Auschwitz s'ha convertit en un parc temàtic de l'extermini, "un lloc on els turistes van a fer-se fotos somrient al costat del crematori o sota l'arc amb el sinistre rètol 'Arbeit macht frei'", afirma Liviano. Per al sociòleg, l’efecte de la comercialització i la massificació, ha produït la banalització d'aquests espais, què converteix aquestes destinacions en un trofeu més de les aventures i les experiències personals dels individus consumistes.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges