-
Una imatge d'Hernández
ACN
Acostumat a gestionar escenaris de tensió i crisi en relació a llocs de treball, l’actual panorama laboral creat per la Covid-19 ha impactat també amb tota la seva cruesa sobre la tasca d’un sindicat com CCOO. En qualitat de secretari general d’Indústria de Catalunya de CCOO, el reusenc José Antonio Hernández, ha parlat amb Reusdigital.cat per avaluar la radiografia d’un moment inèdit també en el marc laboral i econòmic i sobre les conseqüències que tindrà en el futur proper sobre l’estat de l’econmia.
Quina és la radiografia de la situació de la indústria a la demarcació de Tarragona?
És semblant a la de la indústria general a Catalunya. Està afectant a la indústria de forma important i en funció de cada sector d’una manera o una altra. Per exemple, en el sector de l’automoció amb l’aturada de la pràctica totalitat. De les 17 fàbriques que hi ha en tot el territori a més de les d’auxiliars i de components estan totes negociant ja un pla de regulació o ja executant-lo. Al Camp de Tarragona, la indústria química que és essencial en part perquè es fabrica combustible o polímers que són per embalatge d’alimentació, les produccions es veuran segur afectades però no haurien de parar-les. En aquest sentit, s’han suspès els contractes de manteniment d’empreses auxiliars i ens estem trobant amb una allau d’expedients de regulació per força major en les empreses contractistes, que estem denunciant.
Respecte les empreses que mantenen producció, quin nivell de protecció tenen els treballadors?
En diferents empreses estem tenint problemes perquè algunes han reaccionat tard i algunes malament. A més, s’ha d’afegir l’especial dificultat per adquirir els equips de protecció individual i les mascaretes. Per un costat ens hem trobat algunes empreses que han trigat més d’una setmana en establir protocols de seguretat i això acaba afectant al nivell de producció si s’obliga a respectar distàncies mínimes.
Tenen dades més concretes sobre el volum d’empreses en aquesta situació?
Tenim poca informació detallada tenint en compte que moltes són petites empreses en les quals no hi ha representació sindical. És cert que els sectors més precaris en condicions de treball acusen més aquesta situació i, per tant, el sector agroalimentari que normalment sol tenir empreses més petites n’és un un afectat, en un moment en que és més fonamental que mai i si no som capaços de garantir normalitat entre cometes, es veurà afectat directament el subministrament d’alimentació a la resta de la població. En el camp de l’alimentació hem tingut problemes en escorxadors pel tema de guardar distàncies, per no coincidir en vestuaris, però també en el sector de l’automoció per les distàncies i els EPI.
Les darreres dades parlen de 42.000 treballadors afectats per un ERTO a la demarcació. Tenen noves xifres segmentades per sectors industrials?
Encara són de caràcter general, però la majoria d’aquests expedients són en els sectors indústria i serveis. Indústria perquè és la primera que reacciona a aquestes actuacions i a més ja té una certa experiència al respecte d’aquests mecanismes de flexibilitat, i el sector serveis també perquè afecta a la major part de les activitats d’avui en dia. En el sector industrial tenim un percentatge que ens està alarmant, que és l’excessiu ús i abús dels expedients de regulació temporals d’ocupació per força major. Quasi més del 90% dels expedients de regulació que estan presentant a Catalunya, i Tarragona està en la línia que l’al·leguen i l’autoritat laboral per impossibilitat davant l’allau, no està podent analitzar-los per complet i els està donant per bons. Al marge que les causes siguin justificades per causes productives, rebutgem l’actitud de la patronal per al·legar directament causa major sols per enviar els treballadors a l’atur aquests dies i estalviar-se les quotes de la seguretat social. Entenem, des de CCOO, que és un abús d’aquestes mesures i una malversació d’un recurs públic que s’ha de dirigir a mantenir l’estat de benestar i no pas a alleugerir les arques d’algunes empreses que a més tenen beneficis. Poso un exemple clar a Tarragona. El sector químic, com la refineria de Repsol, no és lògic que suspengui els contractes de manteniment habitual. Evidentment haurà de reduir l’activitat de manteniment per la distància entre treballadors, però hauria de mantenir els contractes. D’aquesta forma, les empreses auxiliars, que no són petites empreses, també el que han fet és presentar automàticament un expedient de regulació temporal d’ocupació al·legant causa de força major. El que no treu que hi hagi empreses que s’han quedat afectades per la caiguda de la demanda, dels clients, de la suspensió de comandes, i per això hi ha els mecanismes ordinaris: l’expedient de regulació temporal amb els mateixos efectes que el de causa major, i les mateixes conseqüències, tot i que s'han de seguir pagant les cotitzacions. Per això, hem començat a denunciar davant del departament de Treball. S’hauran de revisar perquè els expedients quedin sancionats com correspon. Quan tinguem tota la informació, el percentatge el tindrem amb més calma, però probablement tres de cada quatre expedients de regulació que es presenten com a força major no ho són.
Com és la col·laboració entre el sindicat i l’administració?
La valorem amb certa normalitat. Tant amb el govern central, que és qui té les competències pel decret d’alarma, com el de la Generalitat, amb qui interlocutem per tal que habiliti les mesures oportunes, tenim un bon nivell de comunicació. Una altra cosa és que el nivell sigui satisfactori respecte les mesures.
Quina previsió econòmica fa el sindicat del futur immediat?
Des de CCOO hem començat a veure com sortim d’aquesta crisi, valorar i mesurar quines conseqüències tindrà. El que estem preveient és que ens portarà a una situació de recessió econòmica que pot afectar l’ocupació i ens podem trobar que quan se superi o s’atenui l’impacte de la crisi sanitària, el que quedi sigui una crisi econòmica. Hi ha certa preocupació des del sindicat per veure com emplaçar els governs, no només l’espanyol i de la Generalitat, sinó al de la UE, que no es cometin les mateixes errades que el 2008. No es pot afrontar aquesta crisi amb el criteri de l’austeritat, pot ser dramàtic per a l’ocupació perquè ha costat una dècada recuperar un mínim d’igualtat de condicions respecte el moment previ a la crisi. A l’estat espanyol, ja veníem d’una ralentització de l’economia des del 2019 i primer trimestre 2020, i sabem que els escenaris de recessió afecten sempre a l’ocupació estructural en un context en que estem ja debilitats i superant una crisi, la del 2008, en 10 anys.
